Mil dies amb Carme Forcadell a la presó
L’expresidenta del Parlament avisa que el càstig no canviarà la seva consciència ni el convenciment de construir un país més just i lliure
Concentracions de suport per exigir la llibertat de l’exdirigent de l’ANC
”Avui fa 1.000 dies que estic empresonada injustament per haver defensat el lliure debat democràtic al Parlament. Els dies i les nits de presó no canviaran la nostra consciència ni el nostre convenciment de construir un país més just i lliure.” Carme Forcadell és l’última dels nou presos polítics que arriba a aquesta xifra rodona a la presó. L’expresidenta del Parlament i de l’Assemblea Nacional Catalana va piular ahir l’efemèride comptant el temps que falta per complir el quart de la pena, el 2 de febrer, que és quan tant sí com no podrà disposar de 36 dies de sortides a l’any.
Condemnada a onze anys i sis mesos de presó i inhabilitació per sedició, Forcadell va perdre la semillibertat el dia 4 d’aquest mes quan el Tribunal Suprem va tombar el tercer grau i les sortides de voluntariat i per treballar via article 100.2 del reglament penitenciari. Forcadell, juntament amb Dolors Bassa (que suma 1.032 dies de presó i que també gaudia del tercer grau), ja s’havien fet a la idea que el jutge Manuel Marchena les tornaria a tancar de manera permanent. Eren els únics presos polítics que gaudien del tercer grau.
Es preveu que la junta de tractament de la presó barcelonina de Wad-Ras, on Forcadell compleix la pena, faci una proposta de classificació el mes de gener, que el Departament de Justícia de la Generalitat haurà d’avaluar posteriorment. Això passa cada sis mesos, d’acord amb el que estipula la llei. El Suprem exigeix que s’expliciti més la fonamentació que justifica la semillibertat.
“Avui fa mil dies que Carme Forcadell està empresonada per la defensa de les urnes i del parlamentarisme. Estimem tant les urnes que no ens fan por. Acabarem votant en un referèndum d’autodeterminació”, va assegurar ahir en el ple de la cambra el vicepresident de la Generalitat, en funcions de substitut del president, Pere Aragonès. En diferents punts del país es van celebrar al vespre concentracions de suport a Forcadell per exigir-ne la llibertat. A Barcelona, convocaven Gràcia per la Independència, la Plataforma Gràcia Llibertat i la Plataforma Dones per la República; mentre que a Lleida ho feien Dones ANC, AT Assemblea Lleida, Cantaires de Ponent, el Grup Feminista de Ponent i l’Advocacia per la Democràcia de Lleida. “Al Tribunal Suprem li molesta que pugui passar unes hores a casa, treballar, veure la seva mare, passejar i gaudir, ni que sigui enganyosament d’unes hores de semillibertat, abans de tornar al vespre a la presó. És acarnissament, violència d’Estat”, denunciaven.
Els mil dies arriben en un context en què es parla d’indults, de la reforma del Codi Penal sobre la sedició, d’una llei d’amnistia i d’arribar als tribunals europeus. “A hores d’ara no tenim cap certesa de res. Moltes paraules buides. Cal que el conflicte polític s’afronti des de la política, tots anem tres anys tard. No hi ha voluntat política”, lamentaven, abans d’enumerar totes les dones represaliades.
El 16 de novembre del 2025 Forcadell arribarà a la meitat de la pena i no serà fins al 14 de setembre del 2029 que l’haurà complerta tota.