El Nadal no entén de represaliats
Junqueras passa les quartes festes entre reixes, i Bassa, Forcadell, Turull i Romeva, les terceres
Els altres presos polítics poden sortir avui per primer cop, en un any en què el Suprem i la Covid ho han fet tot més difícil, també a l’exili
Moltes famílies catalanes no es podran retrobar aquest Nadal a causa de les mesures contra la pandèmia, però per a algunes, les dels represaliats polítics per l’1-O, no seran les primeres festes que han de celebrar separades per causa major. Cinc dels nou presos condemnats pel Suprem en el judici al procés passaran la jornada de demà tancats, després que el mateix tribunal decidís retirar-los a l’estiu el tercer grau, i fins i tot, en un fet inèdit en democràcia, els permisos per sortir a treballar d’acord amb l’article 100.2 de la llei de règim penitenciari. Per a l’exvicepresident Oriol Junqueras serà el quart Nadal consecutiu ja entre reixes. Per a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els exconsellers Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, tot just el tercer, ja que el del 2017 eren lliures provisionalment en espera de tancar-se la instrucció judicial.
En canvi, com que ja han complert una quarta part de la pena i tenen dret a 36 dies de permís l’any, amb fins a 48 hores seguides sense que ho hagi de ratificar cap jutge, els altres quatre presos polítics, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Quim Forn i Josep Rull, podran passar el Nadal a casa, el primer des del 2016, tret d’aquest últim, que també era fora el 2017. En el cas dels exiliats, tampoc serà un Nadal com els anteriors. Les dures restriccions de mobilitat imposades arreu d’Europa dificultaran més que mai que es puguin reunir amb les seves famílies, i alguns de fet ja hi han renunciat, de manera que hauran de passar ben bé sols unes dates tan assenyalades.
“Serà un Nadal molt dur”, constata Blanca Bragulat, esposa de Turull. No és una afirmació buida: el primer va ser “molt bèstia”; el segon “vas tirant com pots”, però és que en aquest tercer “hi ha l’agreujant que uns hi són i altres, ja no”. I és que el seu sogre va morir tot just fa un parell de mesos. “Els dos últims anys han estat horrorosos; va estar gairebé un any i mig ingressat, i al Jordi només li van donar permisos els últims dies per anar-lo a visitar. Això és el que li ha costat més, per ell no poder estar al costat de la malaltia del pare ha estat molt dur”, lamenta. Demà, ella acollirà a casa la germana i la mare d’ell, i no creu que a la presó faci res diferent de qualsevol altre dia. “L’any passat sí que van organitzar un tió per tots els presos del mòdul; però enguany, res, com a molt potser algun torronet per dinar”, exposa. Tampoc podran intercanviar i desembolicar junts els regals, ja que tot just tenen dret a entrar dos paquets al mes a la presó, i sempre els reparteixen a posteriori.
I és que les restriccions per la pandèmia han complicat molt la vida als familiars per visitar els presos. Continuen els set minuts de trucada diària –res de videoconferències, tot i que sí que és un recurs per a altres casos–, però els vis-a-vis d’hora i mitja s’han restringit a un cada 15 dies, que fins i tot va ser un de sol alguns mesos. Els locutoris, amb un vidre i un telèfon pel mig, els semblen tan freds que només hi van en cas d’urgència, corrobora també Diana Riba, parella de l’exconseller Raül Romeva: “És com una videotrucada llarga, en realitat; el vidre és molt difícil de gestionar emocionalment, i els nens no ho porten bé, potser és pitjor anar-hi que no.” L’una i l’altra, amb els fills, van poder fer ahir la visita quinzenal, perquè el dia de Nadal no es fa cap extra a la presó; ans al contrari: “No es pot ni demanar, encara hi ha més tancament”, lamenta Riba, que demà farà l’àpat amb els pares.
Cap de les dues confia gaire en uns indults dels quals es parla molt però que el PSOE no té cap pressa a donar, i que en tot cas només posarien un pedaç a una situació puntual, ja que a sobre els presos encara tenen altres causes pendents al Tribunal de Comptes. Per això insisteixen a reclamar la llei d’amnistia, tot i que la veuen molt complicada. “Ja em fa riure i tot”, admet Bragulat, que fins i tot veu més factible abans que puguin sortir via reforma del delicte de sedició, per la qual Europa colla ja fa temps l’Estat espanyol. Per si de cas, totes dues tenen ja gravada a foc la data en què ells arriben a la quarta part de condemna, i per tant podran començar a demanar permisos. Turull, el 17 de febrer. Romeva, el 10.
Aquesta és la fita que tenen ara a l’horitzó, després que encaixessin molt malament –els presos i les famílies– la retirada del tercer grau poc després de rebre’l a l’estiu, fet amb què ja comptaven, però no així amb la retirada del 100.2, que permetia als presos sortir unes hores a treballar o fer voluntariat. “No oblidem el que ha fet el Suprem: va canviar les regles del joc per decidir ell mateix, cosa que no havia passat mai, i seguirà prevaricant mentre algú no sigui valent i canviï la direcció judicial espanyola”, denuncia Bragulat. També Riba està molt dolguda. “La novetat d’aquest Nadal és que són a la presó perquè no tenen els drets dels altres presos: els seus permisos estaven aprovats per la junta de tractament de la presó i el jutge de vigilància”, constata, per concloure: “El Suprem ha insistit que no hi siguin, la idea és seguir fent mal.” “Que faci tres anys que són a la presó tard o d’hora ha de tenir algun sentit, ha de servir per a alguna cosa”, confia entretant Bragulat.
En el cas de Jordi Cuixart el seu permís és de 24 hores, amb la previsió inicial de sortir de Lledoners aquesta mateixa tarda per tornar-hi a ingressar demà. Txell Bonet, la seva parella, recalca que arran del procés judicial i la posterior condemna del president d’Òmnium “aquest serà el primer Nadal que podrà passar amb els seus fills”, circumstància, però, que no mitiga l’amargor que representa “que demà haurà de retornar a aquell cau, un moment que segurament serà molt desagradable”. Segons Bonet, la pandèmia ha afegit encara més incerteses a com afrontar un moment com el que suposa una sortida fugaç de la presó. “Amb el Jordi no fem gaires plans i vivim una mica el moment. Per tant no sabem com serà aquest dinar de Nadal, tot i que no serà amb família per la situació en què ens trobem i, com a molt, potser sortim una estona al carrer per veure’ns amb algú de lluny” hi afegeix. Tirant la vista enrere, al moment en què els presos van obtenir el 100.2 o el tercer grau, Bonet assegura que ja aleshores la perspectiva no era celebrar les festes amb un règim més lax: “Sempre ens posem en el pitjor dels escenaris i ja pensàvem que un dia els revocarien la situació, com així ha estat. Malgrat això, lluitarem.”
El periple de la família de Lluís Puig per veure’l
Per a la família de l’exconseller Lluís Puig no serà fàcil passar aquestes festes plegats a l’exili. A partir del dia 25 Bèlgica obliga tots els visitants forans a fer-se una prova PCR amb 48 hores d’antelació i, en les circumstàncies actuals, en què els laboratoris privats fan mans i mànigues per poder absorbir la forta demanda, no hi ha ni de bons tros la seguretat absoluta de disposar dels resultats a temps. “Creuarem els dits per poder tenir-los avui”, comenta Alba Puig, filla de l’exconseller, que té previst estar-se a terres belgues tres dies amb la seva parella. Un marge de temps fugaç en què, a banda de les celebracions, hauran de buscar un raconet per fer-se una altra prova, en aquest cas per poder tornar. Malgrat el cúmul de contratemps i esculls que imposa la pandèmia, els Puig tenien clar que volien passar les festes plegats –“aquest serà el primer Nadal sense els avis”, recorda l’Alba– i més en un context en què arran de les restriccions imposades pel coronavirus han hagut de reduir, i molt, els viatges per trobar-se amb el pare. Serà un moment emotiu. “Cada any tot plegat és més dur. No va a millor, al contrari. El que estem vivint és molt dolorós i el Nadal ho evidencia més, perquè és una festa molt familiar”, conclou.