El PSC sacseja el 14-F i posa Illa de candidat a president
Iceta aposta per sorpresa pel ministre de Sanitat amatent a un estudi intern i a la convicció que calia un revulsiu
Rumiada des de l’estiu, al novembre va comunicar la decisió a Sánchez i Illa
El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat no serà Miquel Iceta, sinó el ministre de Sanitat i secretari d’organització del partit, Salvador Illa. Ahir ho anunciava de sorpresa el líder del PSC quan la vigília el mateix Illa encara negava aquesta possibilitat en una entrevista. És una aposta forta i personal d’Iceta, segons confirmen ell mateix i fonts del partit. “Una aposta per mostrar a l’electorat que volem guanyar, que anem a totes”, en paraules seves, ahir, al consell nacional que prenia la decisió: “No és una batalla per uns quants escons més, per ser la segona força, sinó per guanyar les eleccions i aconseguir la presidència de la Generalitat.”
La decisió s’ha portat amb discreció entre poques persones de la direcció, tot i que està presa fa un mes i mig. Tot i que el maig de l’any passat Iceta hauria pogut acabar presidint el Senat si el Parlament no hagués rebutjat la seva designació, el primer secretari del PSC no tenia aleshores decidit fer un pas al costat com a candidat a la Generalitat. Va ser aquest juliol quan es va plantejar la possibilitat de proposar-li al ministre Salvador Illa. Un “estudi qualitatiu” encarregat pel partit indicava com una de les conclusions que “Salvador Illa té talla presidencial”. També els estudis d’opinió governamentals del CIS i el CEO donen a Illa una valoració superior a la d’Iceta després d’un any en què el ministre ha guanyat projecció i imatge amb la gestió de la pandèmia.
En la seva intervenció d’ahir, Iceta explicava que feia pocs dies havia compartit amb membres de la federació de Barcelona la “necessitat d’un revulsiu”. Apuntant a la renovació del candidat, fonts del partit recorden, per exemple, que Iceta ja era la cara pública del PSC com a portaveu durant el govern tripartit –la del 14-F hauria estat la seva tercera candidatura a la Generalitat. Ahir també atribuïa la decisió a la “magnífica sintonia” política i personal amb el president Pedro Sánchez.
Va ser el 16 de novembre quan Iceta i Sánchez van acordar el relleu i l’endemà, dia 17, quan Salvador Illa va acceptar la proposta. Contràriament al que és habitual, però com a part de la discreció del procés, el PSC ha donat a conèixer abans els noms que integren les llistes electorals que el candidat a la Generalitat. I no l’ha triat oficialment fins a la vigília de Cap d’Any, a només un mes i mig de les eleccions.
Els últims dies Iceta ha comunicat la decisió a alguns quadres del partit, però la majoria no ho sabien. De fet, segons revelava ahir Efe, Sánchez va demanar als dirigents que n’estaven informats “prudència” per no revelar la marxa d’Illa del ministeri fins que no es disposés de la vacuna contra la Covid-19.
Fonts consultades indiquen que Iceta ha vist en Illa “l’oportunitat de disputar la victòria a ERC i Junts” atraient bosses d’electorat de Ciutadans –les enquestes pronostiquen que el PSC recuperarà bona part dels vots que van anar a Arrimadas–, dels comuns i dels decebuts amb el procés independentista entre les bases del PDeCAT. Té “bona imatge” també entre l’empresariat, conclouen. Ahir l’executiva socialista aprovava per unanimitat la proposta d’Iceta i el consell nacional triava Illa com a candidat.
L’encara ministre de Sanitat recollia el guant com a “servidor públic”. En una intervenció íntegrament bilingüe, Illa va advertir que el repte electoral és desmentir que el PSC no pot guanyar perquè les enquestes ja han indicat el resultat. Va afirmar la seva “confiança i esperança en Catalunya”, que demostra, segons ell, el mig segle “d’història conjunta de superació i avenç amb Espanya”.
LES FRASES
Iceta, el conductor segur en la travessa del desert
“Si ara els i les socialistes estem en una gran posició de sortida és gràcies al Miquel”, afirmava ahir la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Efectivament, Miquel Iceta ha conduït el PSC a través del període més complicat del partit. Els cops de volant de la direcció de Pere Navarro amb una aposta ambigua pel dret a decidir a remolc del gir independentista de CiU no van evitar al PSC la marxa dels sobiranistes ni el descontentament dels fidels al PSOE. Quan semblava que el relleu de Navarro per obrir una nova etapa el lideraria la jove alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, aquesta es feia enere davant els dubtes de poder dirigir el partit amb mans lliures –Navarro va dir en alguna ocasió que l’havien fet plegar els mateixos que l’havien anat a buscar en referència als anomenats capitans com ara José Zaragoza o Antonio Balmón. Finalment, Iceta –aleshores només diputat– reapareixia com la sortida d’emergència i de consens per fiabilitat i experiència i es treia l’espina de no haver pogut rellevar José Montilla el 2011. Militant del PSC des de la confluència del 1978, Iceta va formar part de l’executiva del partit des del 1984 fins al 2011. Considerat ideòleg, estrateg i especialista en campanyes, va ser regidor a Cornellà (1987-1991) amb Montilla, assessor del vicepresident espanyol Narcís Serra fins al 1996, es va estrenar al Parlament amb Maragall de candidat a president i va ser el portaveu del PSC durant el tripartit. Obiols el definia com a “sempre discret i hàbil”. Negociador del Pacte del Tinell i ponent de l’Estatut, Iceta també ha liderat l’aposta per Pedro Sánchez, avui guanyadora, però en el seu dia incerta i a contracorrent dels barons del PSOE.