Assange no serà extradit
La justícia britànica decideix no lliurar el fundador de Wikileaks als EUA per l’elevat risc de suïcidi
Washington apel·larà contra la decisió i la defensa en demanarà la llibertat sota fiança
La justícia britànica va decidir ahir no extradir Julian Assange als Estats Units per una qüestió purament de salut mental i física, ja que la jutgessa que ha portat el cas, Vanessa Baraitser, va rebutjar tots els arguments de la defensa. Ho va fer en un llarg discurs en què va exposar el seu raonament. Només al final va dir que considerava que hi havia un risc molt elevat que el fundador de Wikileaks se suïcidés si era entregat als Estats Units i que això seria “opressiu per a ell”.
Els Estats Units el reclamen per divuit càrrecs d’espionatge i pirateria informàtica per les filtracions de centenars de milers de documents confidencials del Pentàgon sobre la guerra de l’Iraq i l’Afganistan. Si hagués estat extradit, s’hauria exposat a penes de fins a 175 anys de presó. “La impressió general és que es tracta d’un home deprimit, de vegades desesperat, que tem pel seu futur”, va dir la magistrada en el seu escrit.
La jutgessa Baraitser també va criticar la situació que ha viscut Assange durant els vint mesos que fa que està tancat en una cel·la d’aïllament a la presó d’alta seguretat de Belmarsh, al sud de Londres. “He tingut en compte les condicions d’aïllament gairebé total en què es troba i el fet que no s’han donat els factors que protegien i limitaven el seu risc a la presó.” En la seva resolució, es va referir al psiquiatre Michael Kopelman, que va ser qui va avaluar Assange. I va citar les paraules de Kopelman: “Estic segur que si Assange és extradit de manera imminent als Estats Units, trobarà una manera de suïcidar-se.”
La vista per la seva extradició es va dur a terme l’any passat. La principal argumentació de la defensa va ser la pobra salut física i mental d’Assange després de passar set anys reclòs en una petita habitació de l’ambaixada equatoriana a Londres i un any i vuit mesos tancat a la presó. L’altre argument important de la defensa era que, si era extradit als Estats Units, seria un judici polític. Durant la vista, el periodista australià, de 49 anys, va comparèixer amb l’aspecte molt demacrat, molt prim i amb una barba llarga i blanca.
Risc per a la seguretat
La fiscalia nord-americana, per la seva banda, va acusar el fundador de Wikileaks d’haver difós informació no autoritzada dels Estats Units que podia suposar un risc per a la seguretat nacional del país. També l’acusa de “reclutar persones per piratejar ordinadors i obtenir i revelar il·legalment informació classificada a Wikileaks”. En concret, se l’acusa d’haver reclutat l’exsoldada i analista d’intel·ligència Chelsea Manning (nascuda Bradley Manning), que va ser qui va filtrar els documents secrets. Manning va ser condemnada a 35 anys de presó el 2013 i indultada per Barack Obama el 2017 abans de deixar el seu càrrec a la Casa Blanca.
La decisió del Tribunal Suprem britànic va agafar per sorpresa tothom, sobretot el govern nord-americà, que es va mostrar molt decebut. “Tot i que estem extremament decebuts per la decisió final del tribunal, ens complau veure que els arguments dels Estats Units hagin prevalgut en tots els punts plantejats. El tribunal ha rebutjat tots els arguments de la defensa sobre motivació política, ofensa política, judici just i llibertat d’expressió”, va exposar en un comunicat el Departament de Justícia dels EUA.
En un altre comunicat, l’equip de la defensa d’Assange, coordinat per l’exjutge espanyol Baltasar Garzón, es va mostrar decebut perquè “la jutgessa ha denegat tots els arguments de la defensa, absolutament tots, inclosa la petició d’un judici just als Estats Units”. No obstant això, l’equip de defensa es va mostrar “conforme amb la resolució, però atent als propers passos i a la successió dels fets, ja que els Estats Units tenen la possibilitat d’apel·lar contra aquesta resolució”.
Els EUA tenen dues setmanes per apel·lar contra la decisió. Ja han dit que ho faran. Mentre que la defensa presentarà demà una petició perquè Assange surti en llibertat condicional. Si la hi concedeixen, serà el primer cop des de l’any 2012 que trepitja el carrer. Els seus seguidors i familiars veuen cada cop més a prop el moment de l’alliberament definitiu d’Assange.
LES XIFRES
Eufòria a les portes d’Old Bailey
Les portes dels tribunals d’Old Bailey, a la City de Londres, eren plenes de periodistes i de seguidors que reclamaven la llibertat d’Assange. Poca gent desperta tanta expectació avui dia. “M’alegro que no l’hagin extradit. Hauria estat una vergonya. Ell només va exposar les males praxis dels EUA”, deia la Poppy, de 22 anys, anglesa, que hi havia anat amb un company per mostrar el seu suport a Assange. “Estic content perquè aquesta decisió protegeix la llibertat d’expressió”, exposava en Magid, de 47 anys. En Robert, de 27 anys, que treballa per la zona, també creu que la decisió és justa, però va aclarir que no li agrada Assange pel que “va fer a aquelles noies”. Es refereix a les acusacions de violació i assetjament sexual a dues dones a Suècia. Aquest va ser el motiu pel qual es va recloure a l’ambaixada equatoriana el 2012, per evitar ser extradit a Suècia. Els càrrecs ja van expirar el 2017. “L’haurien de jutjar per això”, hi va afegir.