Aragonès anuncia un sistema trimestral d’ajuts a empreses
Avisa de restriccions fins que no hi hagi immunitat de grup
Budó torna a reclamar a l’Estat que no reguli sinó que obligui a teletreballar perquè la població activa que ho faci passi del 8% al 30%
Amb l’horitzó d’unes setmanes i uns mesos “difícils” que indiquen un creixement molt elevat dels indicadors de la pandèmia i que auguren complicacions “en els àmbits sanitari i assistencial”, el vicepresident del govern amb funcions de president, Pere Aragonès, va avisar en la compareixença a la Diputació Permanent del Parlament que hi haurà “moments de restriccions i moments de flexibilització d’activitats” fins que el procés de vacunació permeti arribar a la immunitat de grup. Mantenint el discurs que aquestes restriccions s’han d’acompanyar d’ajudes als sectors afectats, també va anunciar que estan treballant en un sistema d’ajudes de caràcter trimestral “ambiciós” per contribuir a salvar l’economia. L’objectiu és injectar diners d’ajudes directes als sectors més afectats per la pandèmia amb un mecanisme “més permanent” i d’acord amb agents socioeconòmics.
Aragonès va explicar que s’ha treballat tècnicament el mecanisme d’aquestes ajudes per donar seguretat al teixit productiu del país fins que la vacunació no permeti parlar de la immunitat de grup i que els fons europeus tinguin un efecte en la recuperació del país. En una intervenció posterior, va puntualitzar que l’ajuda no seria per sectors genèrics, sinó específicament per a empreses o per a treballadors que “estan patint més” per aplicacions d’expedients de regulació temporal o per altres circumstàncies i que així ho acreditin.
Els representants de l’executiu català van aprofitar per tornar a carregar contra el que qualifiquen de “deixadesa” de funcions i “abandonament” del govern espanyol en comparació amb el que està succeint en altres països europeus, en paraules de la portaveu del govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, cosa en què van coincidir el mateix Aragonès i els presidents del grups parlamentaris de JxCat, Albert Batet, i d’ERC, Sergi Sabrià. La consellera va contraposar “els zero euros” d’ajudes directes que ha ofert l’executiu de Pedro Sánchez amb els més de 867 milions que des del desembre ha atorgat la Generalitat fent “malabars” sense tenir les eines d’un estat, desglossant-ho en 284 milions per a autònoms, 120 milions per al món local, 27,5 milions per a habitatge, 24 milions per a restauració i comerç, 30 per al sector industrial i 35 per a l’esport. Per contra, Budó va lamentar que en l’única mesura que ha fet l’Estat espanyol, els ERTO, segons una enquesta de la patronal Cecotun, “un 32% de les empreses que l’han demanat tenen treballadors que no l’han cobrat”, o només una part.
Teletreball i mobilitat
Per aquest motiu, JxCat i ERC van tornar a demanar que el govern espanyol decreti l’obligatorietat del teletreball, una mesura que “no representa cap cost”. Al seu torn, la diputada del PSC Eva Granados va assegurar que al seu grup havien quedat “frapats” amb la petició perquè el 17 de març ja hi havia un reial decret que parlava de la preferència del treball a distància i un altre d’aplicable des del 22 de setembre que està en procés d’esmenes. Granados va recordar a Aragonès que el diputat d’ERC al Congrés Jordi Salvador n’havia lloat el caràcter voluntari. En el torn de rèplica, Budó va reclamar: “Volem que ens donin l’eina per decretar aquesta obligatorietat”, que els permetria reduir la mobilitat i passar del 8% de població activa que fa teletreball a un 30%.
Els socialistes van exigir que el govern entregui els informes de l’auditoria sobre la destinació dels diners provinents del fons europeus després que Aragonès fixés l’impacte de la pandèmia sobre les finances de la Generalitat en 5.100 euros, 3.800 dels quals provenien d’una major despesa i 1.300, de la caiguda dels ingressos. Els fons extraordinaris Covid rebuts són de 3.200 milions i, per tant, 1.900 els ha posat el govern. Granados considera que el govern ha fet “un esforç mínim” en ajudes directes i va demanar-los que s’endeutin més, com fan al País Valencià.
Hi va coincidir la presidenta de CatECP, Jéssica Albiach, que també va reclamar ajudes per al sector de l’esport i més “coratge” a l’executiu per aturar l’evolució del virus i no arribar a una saturació i un risc de col·lapse hospitalari. La CUP, a través de Vidal Aragonès, va reclamar que es nacionalitzin els recursos i els espais sanitaris d’empreses privades i les posi al servei del sistema públic de salut. Alejandro Fernández, del PP, va incidir en la mala gestió i en els problemes logístics del govern per fer front a la vacunació amagant-se sempre en l’argument de culpar el govern espanyol.
Cinc decrets més validats i noves compareixences
A la Diputació Permanent es van validar cinc nous decrets lleis aprovats pel govern per fer front a la pandèmia. Amb l’únic vot en contra de la CUP i les abstencions de Cs i el PP, es va donar llum verd a la creació d’un registre amb les dades de la vacunació contra la Covid-19 i que habilita els infermers de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per accedir a històries clíniques per millorar la gestió d’altes i baixes. Aquest decret també preveu mesures per seguir els plans de contingència, fer cribratges i detectar casos de Covid-19 a les residències.
Amb els vots a favor de JxCat, ERC i CatECP i l’abstenció de la resta es van aprovar tres decrets que permeten convalidar la línia de subvencions per fomentar l’ocupació a la Conca d’Òdena i al Segrià per un import de 2,5 milions d’euros, augmentar les tarifes residencials que la Generalitat paga a persones amb discapacitat i, per últim, els ajuts de 10.000 euros per a 30 instal·lacions juvenils de la Cerdanya i el Ripollès afectades pel confinament. L’últim decret convalidat, amb els vots a favor de JxCat i ERC i l’abstenció del PSC-Units i CatECP, defineix mesures urgents per estimular la promoció de l’habitatge de protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament en règim de lloguer.
També es van aprovar les sol·licituds de Cs perquè compareguin els consellers de Salut i d’Interior, Alba Vergés i Miquel Sàmper, per donar explicacions sobre les restriccions a la Cerdanya i el Ripollès, però es va rebutjar que ho fes el vicepresident, Pere Aragonès.