[D]
0
Política
barcelona - 11 gener 2021 2.00 h

Un mercat electoral molt mogut

El termini per presentar candidatures es tanca avui amb fitxatges destacats en totes les llistes, si bé poc moviment entre blocs

L’independentisme aspira a superar el 50% i posa a votació el full de ruta dels propers anys, mentre que l’unionisme vol aprofitar la divisió per cercar un altre govern

- barcelona

Ara sí que ja totes les cartes per al 14-F són sobre la taula. Avui s’acaba el termini per presentar les llistes davant les juntes electorals, i es tanca així un període preelectoral que ha esdevingut un veritable mercat polític en què tots els partits han fet i desfet aliances, sobretot segons si estan a favor o en contra d’un estat propi, i han incorporat fitxatges amb perfils nous que confien que els ajudin a convèncer l’electorat, en molts casos pescats de forces rivals, tot i que pocs de l’altre bloc. Tot i la congelació del procés sobiranista provocada per la repressió judicial, la pandèmia i el desconcert estratègic i les baralles de l’independentisme, els petits moviments tectònics no cessen en un escaquer polític que evoluciona i que d’aquí a menys de cinc setmanes es tornarà a retratar a les urnes, si la Covid no ho impedeix.

A part de lideratges interns, pel cantó independentista –amb més oferta que mai– es posarà a votació, vista la seva incapacitat de consensuar un nou full de ruta, l’estratègia a seguir en els propers anys, amb l’objectiu comú ara d’assolir el 50% de vots. A l’altre cantó, frustrats els intents de bastir un front unionista, també hi ha en joc el lideratge intern, amb l’esperança d’aprofitar les baralles independentistes per forçar un govern alternatiu que aturi el procés. Tot plegat, amb el perill ben real d’un accés de l’extrema dreta al Parlament.

JxCat, per l’1-O

Tot i l’escissió del PDeCAT, que s’ha quedat els drets electorals, el nou Junts de Carles Puigdemont es presenta com el gran aglutinador de l’independentisme, i incorpora a les llistes grups com Demòcrates i MES –tots dos amb ERC en els anteriors comicis–, a més de Solidaritat, Reagrupament i Independentistes d’Esquerra, i exmilitants d’ERC com l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, i l’exregidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona. “Som la casa gran de l’independentisme, sempre a favor de la unitat i oberts a sumar qualsevol sector, que no sigui el feixisme, per fer un partit gran i transversal, que culmini el mandat de l’1-O”, resumeixen fonts internes, que admeten que haurien volgut un acord encara més ampli. “Les urnes posaran cadascú al seu lloc, també estarà bé que la gent pugui triar l’estratègia a seguir, perquè serà diferent si guanya ERC i frenem, o bé JxCat i continuem”, valoren en tot cas, mentre es mostren partidaris, això sí, d’un pacte independentista per assolir la república.

Com que és un partit nou, han hagut de recollir avals per presentar-se, i en una setmana en van obtenir més de 52.000, gairebé deu vegades més dels necessaris. “Ha servit perquè el militant sortís a prendre contacte al carrer; vam desplegar taules a tot el territori i l’èxit ha estat brutal”, remarquen les mateixes fonts, que no estan preocupades pel trencament amb el PDeCAT. “Si algú encara ens volia presentar com els hereus del 3%, tot això ara s’ho queden ells”, clouen.

ERC, a la frontera

Els republicans presenten ara menys novetats en les llistes, en què volen consolidar els independents arribats el 2017, com Najat Driouech, Ruben Wagensberg, Jenn Díaz, Núria Picas i Anna Caula, a més de repescar una antiga promesa del planter com a número 2, la bagenca Laura Vilagrà. Això sí, els republicans, a part d’accentuar l’aposta per la igualtat amb tres dones caps de cartell al territori i transsexuals a les llistes, protagonitzen un dels fitxatges més sonats, l’únic entre blocs, en incorporar com a 4 per Tarragona el fins ara socialista Carles Castillo, a més del dirigent de CCOO Bartomeu Compte, en el mateix lloc a Girona. “Fa temps que som porta d’arribada de gent d’esquerres que va cap a l’autodeterminació; com a via àmplia hem acollit els que se senten expulsats dels seus espais, i a Castillo l’emmarquem aquí. Ha trigat més, però hi ha arribat per efecte de la repressió”, exposa Sergi Sabrià, vicesecretari de comunicació d’ERC, que s’estima més no opinar sobre les fugues cap a JxCat. “Tot el respecte als que fan el pas dins del bloc, però a nosaltres ens interessa el joc a la frontera, que ens fa créixer com a moviment, aquesta és sempre la nostra obsessió”, raona.

ERC surt “a guanyar” el PSC, com han fet en els últims dos comicis estatals, i amb la voluntat després de formar un govern sobiranista “ampli”, per al qual és optimista. “Amb les eleccions al mig, és difícil assolir ara un acord estratègic, però la gent podrà votar sobre propostes diferents, i després es veurà, partint del fet que les posicions cada cop són més pròximes i hi ha més gent que explica coses semblants”, exposa.

La CUP vol influir

La CUP presenta una llista amb organitzacions ja clàssiques, com Poble Lliure, Endavant i Arran, a les quals afegeix ara un acord específic amb Guanyem i apuja així l’aposta que, amb força èxit, ja tenien en diversos municipis metropolitans, i que els proveirà fins i tot de la nova cap de cartell, l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, a més de l’exalcalde de Cerdanyola Carles Escolà, en el sisè lloc a Barcelona. Després de modificar-se els estatuts el 2018, aquestes seran també les primeres eleccions en què s’extingeix el límit d’un mandat per als càrrecs electes, fet pel qual tornaran als primers llocs cares ja conegudes com Carles Riera i Eulàlia Reguant, però no en canvi David Fernàndez, que tot i que va sonar molt durant uns mesos, finalment va ser descartat per la comissió encarregada de les llistes. “Ens presentem per condicionar al màxim la propera legislatura en l’àmbit nacional i el social; de moment no hem parlat ni de línies vermelles ni res”, resumeixen fonts properes, que tampoc es pronuncien sobre una possible entrada al govern que ja els ha plantejat ERC. De fet, recorden que mai fins ara havien rebut una proposta real en aquesta línia, i que en tot cas és molt aviat per parlar-ne. “Hauríem de veure propostes concretes i ens ho plantejaríem, però tal com ha anat fins ara se’ns fa difícil pensar que serem al govern”, assenyalen. “Primer caldrà veure el nombre de diputats que tenim, i si som o no determinants”, clouen.

El PDeCAT vol grup

Tot i que les enquestes auguren que patirà per tenir representació, el PDeCAT afronta amb optimisme el 14-F, i fins i tot s’ha fixat com a objectiu obtenir almenys un diputat a cada circumscripció per tenir grup propi, i fer que una eventual reedició de l’actual govern no depengui de la CUP ni dels comuns. Per fer-ho possible, també han fet el seu particular fitxatge com a número 2 a Barcelona amb l’exconsellera Joana Ortega, ex-UDC que reapareix després d’haver estat inhabilitada pel 9-N. Com que, a part de la independència, reivindiquen gestió, proximitat i economia, han incorporat un nombrós grup d’alcaldes a les llistes, que a Barcelona tanca l’exconseller Andreu Mas-Colell, un dels que, amb l’expresident Artur Mas, s’implicaran en la campanya. Després del trencament amb JxCat, hi va haver converses amb el PNC de Marta Pascal, però fonts internes asseguren que no van fructificar “pels personalismes”.

Cs, a aturar el cop

El partit que va guanyar fa tres anys ha protagonitzat l’últim gran fitxatge mediàtic, amb la periodista Anna Grau com a número 2 a Barcelona, un perfil que veuen “interessant perquè ha combatut molt el discurs únic que preval en el debat públic de Catalunya”, segons el diputat Nacho Martín Blanco. El cas, però, és que Cs ha tingut més sortides que entrades rellevants, com, ni més ni menys, la de qui havia de ser la seva candidata, Lorena Roldán, que fa uns mesos ja va ser apartada com a cap de cartell, asseguren que de comú acord, amb l’excusa de facilitar un eventual acord constitucionalista amb el PSC i el PP que no va reeixir. “Sent sincers, mai va ser a prop, i no perquè no ho intentéssim, però d’entrada ja no hi vam trobar cap interès del PSC, mentre que el PP ho va descartar perquè va fer un càlcul electoral i va pensar que podia créixer”, explica Martín Blanco. Segons ell, “no es pot parlar de fenomen ampli ni divers” amb referència als èxodes que hi ha hagut, tot i que es mostra dolgut amb el PP pel fitxatge de Roldán, ja que ho veu com “un gest hostil i deslleial amb un soci de govern en diverses comunitats autònomes”. “La seva actitud té poc a veure amb l’aspecte ideològic”, lamenta, ja que nega que ella s’hagués oposat, com justifiquen ara, a allargar la mà al govern estatal.

L’objectiu, indica Martín, és tornar a guanyar les eleccions, ja que, segons ell, les enquestes, que els auguren una patacada, són “sols orientatives”. “Les analitzem i les tenim en compte, i ens permeten ser moderadament optimistes quant a mantenir la preeminència en l’àmbit constitucionalista a Catalunya; seria fonamental”, clou el diputat.

El PSC té esperances

Revalidada la coalició amb l’Units per Avançar de Ramon Espadaler, els socialistes van defugir des del principi el front unionista que plantejava Cs, i també protagonitzen fitxatges que criden l’atenció, com Gemma Lienas, que ve dels comuns, i el regidor tarragoní de Cs Rubén Viñuales. “L’objectiu és recollir el màxim nombre de suports possible i trencar la dinàmica de blocs molt estancs, abonats a la confrontació; si una marca electoral és atractiva i ho pot fer, és el PSC”, exposen des del partit, que respecta la marxa d’un Castillo que “va embolicar molt la troca”, però que al final “va ser honest” en no aferrar-se a l’acta de diputat. En tot cas, els socialistes dipositen moltes esperances en l’encara ministre Salvador Illa com a candidat sorpresa, un perfil, segons ells, “diferent” del d’Iceta, “molt respectuós i que busca el consens i fuig de les estridències”, com demostraria la seva relació amb la Generalitat durant la pandèmia. De fet, confien que, tot i que fa uns mesos “semblava impossible”, el factor Illa ampliï les possibilitats” d’aconseguir vots de Cs, però també dels comuns i fins i tot de decebuts d’ERC, per la qual cosa surten “a guanyar”. La seva aposta, això sí, és posar fi al procés i mirar de “replicar el govern d’Espanya a Catalunya”, fita que perceben difícil però no impossible, encara que sigui en minoria i amb suports puntuals de fora.

Comuns pel canvi

Catalunya en Comú i Podem renoven una marca electoral ja consolidada, i segellada a més pel lideratge indiscutit de Jéssica Albiach. Després d’un inici de legislatura mogut per l’adeu prematur de Xavier Domènech i del sector d’Albano-Dante Fachín, l’entesa ha estat fluida, fins al punt de confeccionar junts les llistes i sense mirar filiacions perquè tot “tingués un sentit”, en lloc de reservar quotes a uns o altres, segons fonts internes. També han apostat, això sí, per una gran incorporació, la de l’ex-secretari general de CCOO a Catalunya Joan Carles Gallego, com a número 2 a Barcelona. Després de no haver aconseguit escó al Senat el 2019, Rosa Lluch, filla del ministre socialista assassinat fa 20 anys, repeteix com a cap de cartell a Girona, on curiosament tindrà com a rival electoral la seva germana Eulàlia, que hi tanca la llista del PSC.

No són les primeres eleccions en què els comuns propugnen que “cal superar la dinàmica de blocs”, però diuen que ara ho veuen més a prop perquè això ja ha passat al Congrés, on ERC ha donat suport a un govern del PSOE i Podem que ja signarien que es repetís a Catalunya, tot i que d’entrada volen “fugir” d’etiquetes. “Caldrà veure els números, però volem un govern progressista, perquè la fórmula d’ERC i Junts està esgotada, ha de canviar”, afirmen. Un dels seus objectius, de fet, és fer fora JxCat i el PDeCAT del poder.

El PP, a aglutinar

El PP concorre als comicis amb esperances renovades de créixer en aglutinar el vot espanyolista, en competència amb Vox, després de declinar un front amb Cs. Ha fet fitxatges estel·lars, com l’exlíder dels taronja Lorena Roldán i l’ex-número 2 de Manuel Valls (i, per tant, també de Cs) a l’Ajuntament de Barcelona Eva Parera, ex-Unió. Tot i que és l’únic grup que ha declinat participar en l’anàlisi amb El Punt Avui, el seu líder, Alejandro Fernández, resumia la setmana passada en un acte: “Hi ha un projecte polític que un dia va aglutinar el PP, que després es va trencar a Catalunya, i, d’aquí, se’n va fer eco tot Espanya, i que ara es reunificarà un altre cop des de Catalunya.”

Ve de la pàgina anterior



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia