L’Audiència de Barcelona rebutja investigar per sedició els votants ferits l’1-O
La Secció Tercera desestima la petició d’un sindicat policial, que esgrimia la sentència del Tribunal Suprem, i ratifica la decisió del jutge instructor
La sala recorda als recurrents que l’Audiencia Nacional ha absolt la cúpula dels Mossos tot i que el TS considera el cos policial “part coadjuvant” en la celebració del referèndum
L’Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar per delictes de sedició i resistència els votants ferits en les càrregues policials de l’1-O, com demanava un sindicat policial que esgrimia la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés.
En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, la secció tercera de l’Audiència de Barcelona desestima el recurs del Sindicat Professional de la Policia (SPC) i diversos dels agents de la Policía Nacional espanyola imputats per les càrregues de l’1-O i confirma la decisió del jutge instructor de no investigar els ferits del referèndum.
La mateixa sala ja va descartar al juliol de 2019 imputar per desobediència i resistència a l’autoritat els votants del referèndum, arran d’una petició de l’SPC a la qual, en aquella ocasió, es van sumar tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat.
No obstant això, a l’octubre de 2019 el sindicat policial va tornar a sol·licitar al jutge que imputés als “perjudicats” en la causa oberta per les càrregues de la Policia Nacional a Barcelona, adduint que la sentència del Tribunal Suprem obria la porta a investigar-los per sedició o resistència.
La secció tercera de l’Audiència ha tornat a avalar ara la decisió del jutge de no investigar els votants ferits i, per a això, es remet a la seva anterior resolució, en la qual sostenia que l’objectiu dels mobilitzats l’1-O no era “denigrar el principi d’autoritat que ostentaven els agents de policia”.
Pel tribunal, els votants pretenien “engegar, com a eina polític-social, un moviment de desobediència o resistència civil no violenta que impactés en l’opinió pública”, a la recerca d’un “canvi sociopolític que facilités la defensa de les finalitats independentistes provocant fet i fet un canvi de l’actual legalitat”.
En la seva interlocutòria, la sala recorda als recurrents que, després de la sentència del procés, l’Audiència Nacional ha absolt a la cúpula dels Mossos d’Esquadra per la seva actuació l’1-O, malgrat que el Suprem havia considerat la policia catalana “part coadjuvant en la celebració del referèndum il·legal”.
I ressalta un paràgraf de la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre el major Josep Lluís Trapero: “L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament a l’ordenament jurídic, encara que fos legítim”.
