JOAN CANADELL
Candidat de Junts a Barcelona
“El PSC té pressa perquè l’efecte Illa no s’aguanta”
“No em crec que ERC descarti el PSC per formar un altre tripartit” repressió · “El full de ruta de la independència no ha de dependre dels presos i exiliats; no han de formar part de l’equació”
Per què el president de la Cambra de Comerç fa el salt a la política amb prou feines dos anys després d’accedir al càrrec?
El detonant és que la llei de cambres s’hagi aturat. És clau per al nostre projecte a la Cambra de Barcelona i per a totes les cambres de Catalunya, i que s’aturés em va fer pensar que la millor manera d’ajudar que s’aprovi és ser a l’altre cantó. Vull ser al Parlament per impulsar la llei de cambres.
Per què no s’ha fet aquí i en altres comunitats sí?
Per pressions externes, bàsicament de les patronals, que han viscut molt bé aquests anys, en què les cambres s’han hagut de preocupar més per sobreviure que per fer feina per a les empreses, el dia a dia del país, i ens cal recuperar les cambres perquè facin la funció per a la qual es van crear i tenir el finançament. Sense això, les cambres petites tancaran i la de Barcelona no podrà desenvolupar el projecte que té, que és molt ambiciós, però està sense finançament.
Vostè ve de l’òrbita d’ERC i Reagrupament. Per què es presenta a la llista de Junts?
Catalunya pot estar al nivell de benestar de Finlàndia, Dinamarca, Àustria o Holanda, però per arribar-hi necessita la independència i algú que aposti per l’esperit emprenedor que ha caracteritzat aquest país al llarg dels últims set segles. Per avançar en aquest camí, jo sempre he defensat que la unitat és la millor eina. M’hauria sentit més còmode en un Junts pel Sí, amb ERC, Junts i fins i tot la CUP. Si no és possible, Junts és el grup que té més clars aquests dos eixos, sobretot pel que fa al mandat de l’1-O, i és un model de país que compartim amb Laura Borràs. Segurament no hauria fet el salt a la política amb un altre cap de llista.
El va sorprendre ser el candidat més votat a la segona urna?
Sí i no. Hi havia un grup de set o vuit que podíem ser a dalt i així ha estat. Fos la posició que fos, hauria estat igual de positiu, però ser el número 1 de l’urna és una pressió addicional; primer, perquè jo ni soc algú del partit ni ho he estat mai i, segon, per com he d’utilitzar jo aquest primer lloc. La meva idea era entrar al Parlament per la llei de cambres i, a més a més, per aprendre. Hi ha molta gent que m’ha volgut situar com a proper candidat a la presidència de la Generalitat i jo dic que no hi estic preparat. Si em preparo, potser sí, però en tot cas d’aquí a uns anys.
I si al Suprem li agafa la dèria d’inhabilitar la candidata a la presidència, Laura Borràs, podria donar-se la situació?
No podem acceptar que el Suprem es torni a carregar el president o presidenta de la Generalitat.
Ja, però ha passat, i pot tornar a passar. I llavors?
Doncs hi haurà 135 candidats i jo només en seré un més.
En aquest cas, conseller?
Estar a dalt et dona més possibilitats, més legitimitat, però no és un condicionant. Dependrà de qui pot fer govern, amb quina majoria i per fer què. Si Laura Borràs és la primera dona a ocupar la presidència de la Generalitat, com espero, jo estaré content d’estar amb ella a primera línia.
Cap enquesta els dona la victòria. La veu factible?
Les enquestes són enquestes. Fa tres anys, donaven a ERC vuit diputats més que a Junts i al final va ser al revés. Ara ens donen pràcticament els mateixos, un o dos amunt o avall, gairebé un empat, i el tomb es podria repetir.
El que és clar és que Junts i ERC haurien de pactar un altre cop per poder governar. Podran fer-ho amb la divisió i el foc encreuat que hi ha en el govern actual?
Jo estic convençut que sí. És possible, és desitjable per a tots, i, com a novetat, a Junts hi ha un nou lideratge, una interlocutora diferent. No sé què passarà a ERC i no em vull posar a casa dels altres, però Pere Aragonès en pot sortir reforçat, si guanya, o debilitat, si guanyem nosaltres. Potser també hi ha un canvi de lideratge a ERC i potser serà més fàcil entendre’s. Són les persones les que fan que un govern funcioni o no.
Les persones i les estratègies, perquè el problema de fons és la falta d’unitat estratègica...
Sobre la taula tenim dos fulls de ruta principals cap a la independència, el d’ERC i el de Junts. I seria bo que en aquestes eleccions un dels dos tingués una majoria clara, amb un marge de vuit o deu diputats, i que tots acceptéssim que aquest és el que volen la majoria dels catalans. Un nou empat seria un problema i tornaria a generar una situació de govern inestable.
I què passa si Junts obté una victòria amb aquest marge?
Si guanya Junts amb una majoria clara i podem fer un govern amb ERC, que és el que espero, el que hem de fer és un govern de transició cap a un nou país, que a la llarga haurà de ser independent. Hem de crear les bases d’aquest estat independent que volem. I això ho podem començar a fer ara. No estic d’acord amb la gent d’Esquerra que diu que ara toca gestionar bé la Generalitat. No és només gestionar, també és tenir lideratge, posar rumb cap a on volem anar, pensar què volem que sigui Catalunya i preparar-se.
Quina Catalunya volen?
Un país similar als del nord d’Europa, molt basat en la societat del coneixement, molt internacionalitzat, amb una economia del benestar molt important, que ha de passar per la generació de riquesa i per un nivell d’atur en la mitjana europea i no a la cua d’Europa com ara, amb un salari mínim molt més alt del que tenim ara, amb unes pensions millors. I, per tenir això, hem d’ajudar l’emprenedor i l’empresa a tenir una economia més dinàmica que ara, més sostenible i més responsable socialment.
Aquest és l’objectiu, i l’estat independent és l’eina, però quin és el full de ruta per arribar-hi? Com es reprèn el mandat de l’1-O des de l’autonomia i amb la repressió collant?
Com a mínim, amb coherència i determinació. No es pot anar a les eleccions del 21-D del 2017 amb un programa de confrontació amb l’Estat i el 30 de gener no investir el president Puigdemont. El 21-D hi havia un mandat per defensar el mandat de l’1-O, però ERC el va canviar per un mandat diferent, que és dialogar. No és el que es va votar el 21-D. I el que ha passat és que hem desmobilitzat la societat. No conec ningú que hagi deixat de ser independentista, però hem de reincorporar-los a l’objectiu de fer efectiva la república, perquè sense la societat civil no ho farem. I les dificultats que vinguin després no han de ser insalvables, sinó reptes a superar.
Per fer efectiva la república, cal fer un altre referèndum d’autodeterminació, aquest cop acordat, com defensa la ponència de Junts?
Per a mi és important que l’independentisme superi el 50% dels vots en les properes eleccions, perquè legitima encara més el mandat de l’1-O. Després, és cert que el millor per a tots, el win-win, seria un referèndum acordat amb l’Estat i amb mediació internacional, però si l’Estat no vol negociar això, com passa ara, hem de seguir endavant amb el pla B, desbordar democràticament l’Estat per fer efectiva la república. I això implica treballar en tres eixos: el reconeixement internacional; tornar a mobilitzar la societat civil per recuperar el momentum que vam tenir l’1-O, i preparar les institucions de govern per a la DUI.
Quin paper hi tenen, en aquest full de ruta, els presos i exiliats polítics?
No hem d’acceptar la major. Els nostres líders polítics estan a la presó o a l’exili de manera totalment injusta. Haurien de ser a casa fent la seva vida, presentar-se a les eleccions. No n’hi ha prou, amb l’indult o l’amnistia, l’única sortida vàlida és la nul·litat del procés. A partir d’aquí, no han de formar part de l’equació. Necessitem un full de ruta al marge de la situació dels presos i exiliats polítics.
La sentència belga que rebutja l’extradició del conseller Lluís Puig hi ajuda?
Si el dret funcionés a Espanya, ja s’hauria produït la nul·litat del procés. L’estratègia a l’exili és lenta, però s’ha demostrat efectiva; no hem tingut cap derrota i estic segur que amb el suplicatori passarà el mateix. La justícia europea és lenta, però ens acaba donant la raó.
No tem posar-se a la diana de la repressió de l’Estat?
Fa almenys 12 anys que lluito per la independència del meu país des de diferents posicions i aquest plantejament ja me l’he fet fa temps. No faré una cosa o l’altra pel que em pugui passar. Aniré fins a les darreres conseqüències. Si em volen buscar expedients, se’ls hauran d’inventar, com van fer amb Xavier Trias. Forma part del joc.
Creu en l’efecte Illa?
Crec que serà un efecte bluf. Si els socialistes no volien les eleccions el 30 de maig, és perquè saben que la figura d’Illa aguanta unes setmanes, però no aguanta quatre mesos. Tampoc ens enganyem: Illa és el ministre de Sanitat del pitjor país d’Europa en la gestió de l’epidèmia. Només cal mirar els indicadors. I, a més, forma part del govern d’Europa que acumula més atur. Què vol, importar a Catalunya les fórmules que tan bé els van a Espanya?
Doncs al PSC estan engrescats i ja anuncien el canvi...
Volen substituir Arrimadas. Per això porten Salvador Illa, per espanyolitzar la política catalana i captar la major part del vot de Ciutadans, que es repartiran amb Vox i el PP, que són la mateixa cançó. El canvi que els socialistes anuncien és espanyolitzar la política catalana en tots els àmbits, és a dir, menys democràtica, menys emprenedora econòmicament, amb més atur i amb més suport a l’oligarquia, que és el que han fet els
governs del PSOE i tots els governs d’Espanya al llarg de les últimes dècades, per no dir els últims segles.
Es creu Oriol Junqueras quan assegura que ERC mai pactarà amb el PSC una majoria alternativa?
No m’ho crec. Hi ha una gran diferència entre el que es diu abans de les eleccions i el que acaba passant després, perquè sempre hi ha matisos i justificacions. D’hemeroteca, en tenim a totes bandes. Existeix el risc que hi hagi un altre tripartit.
14-F o 30-M?
Nosaltres no especularem amb la data de les eleccions. El TSJC ja dirà el que hagi de dir, però estem preparats per anar a les eleccions el 14 de febrer. També li dic que el 30 de maig em semblava molt lluny i Catalunya necessita un govern, perquè ara no en té; ara som una gallina sense cap, no tenim president, el legislatiu està dissolt... No tenim res. Necessitem un govern com més aviat millor, el país necessita un govern sòlid, amb lideratge, que tingui les idees clares sobre la direcció cap a on vol anar.
Llavors està d’acord amb les persones o grups que han impugnat l’ajornament?
Els que impugnen no ho fan amb criteris sanitaris, sinó amb criteris legals i, pel que es veu, l’ajornament era impugnable. Però també tinc clar que si això està passant és perquè el deep state d’Espanya no té cap problema a l’hora d’actuar contra la sobirania del poble català, i en aquest cas ho fa qüestionant les actuacions del govern a la seva conveniència. En aquestes eleccions, es tracta de veure si poden impedir una nova victòria dels partits independentistes i intenten aprofitar el moment més favorable per al seu candidat més ben situat ara mateix, però també saben perfectament que la figura de Salvador Illa no els aguantarà gaires setmanes amb la intenció de vot que té ara.
De la Cambra al Parlament
Joan Canadell (Barcelona, 1967) és el president de la Cambra de Comerç de Barcelona des del 2019, i és el seu projecte per potenciar la capacitat de l’entitat el que el porta a la política per impulsar llei de cambres des del Parlament. El 2011, el cop de decret de José Luis Rodríguez Zapatero va eliminar el finançament de les cambres; el 2014 la llei espanyola va ampliar les funcions de les cambres i en va deixar el desenvolupament i el finançament en mans de cada autonomia, però passats els anys Catalunya encara no té una llei de cambres. L’actual govern ho va tenir sobre la taula, però a última hora el vicepresident Aragonès se’n va desdir i ho va frenar. Canadell admet que se sent enganyat: “En aquest moment, no tenim el finançament, ni el reconeixement de les funcions que preveu la llei del 14, de manera que seguim fent una part de tasca pública important per a l’economia sense cap compensació i, per tant, amb una capacitat molt reduïda. Només podem disposar d’aquells projectes europeus que canalitzem a través de les cambres, que sempre són finalistes per fer algun servei a les empreses, però no podem gestionar un pressupost propi per contribuir a dinamitzar més el teixit econòmic i empresarial del país, que és la nostra funció principal. Estem lligats de mans!”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.