Política

Laura Ormella

Candidata Primàries Catalunya

“La gent no vam tenir l’oportunitat de defensar la DUI”

“Primàries Catalunya vol fer la independència, no gestionar el mentrestant” tsjc · “Quina casualitat: el CIS dona avantatge al PSC i el TSJC fa fer les eleccions el 14-F”

La Laura Ormella va ser una de les moltes persones que es va mobilitzar en contra de la sentència del judici del procés, l’octubre del 2019, i va sortir al carrer. Com molts joves, va viure els fets de la plaça Urquinaona, per això fem la foto en aquest punt, per recordar “que aquells dies es va plantar cara a la repressió”.

Què et sembla que el TSJC hagi anul·lat el decret del govern que ajornava les eleccions?
Per un cantó veig que el recurs el va presentar una persona individual perquè els partits deien que ja els anava bé l’ajornament... Ara, quina casualitat que, després que el TSJC anul·li el decret del govern, el CIS tregui una enquesta molt favorable al PSC i que immediatament l’alt tribunal dictamini que les eleccions han de ser el 14-F. Darrere de tot això jo hi veig conveniència política i interessos. Potser si el govern no hagués fet un nyap judicial amb el decret no hagués passat....
El decret dius que va ser un nyap, però com valores que es decidís fer per ajornar les eleccions?
Va ser un nyap, però la realitat és que amb aquest decret el que va fer el govern va ser desobeir les lleis espanyoles per suspendre les eleccions, perquè no era un ajornament, era una suspensió. Com que els catalans no tenim llei electoral pròpia, resulta que amb aquell decret el govern va actuar de manera sobirana. Em va fer gràcia.
Per què et va fer gràcia?
Doncs perquè era per preguntar-los: “Ara sí que podeu desobeir?” Resulta que inhabiliten el president Torra de manera il·legal i són els primers d’acatar i no fer-hi res... i resulta que per ajornar les eleccions sí que poden incomplir la llei? Aleshores vol dir que durant molt de temps ens han venut hipocresia perquè el que ens han dit que no es podia fer sí que es podia.
Parla’m de vosaltres. Què és Primàries Catalunya?
És un moviment participatiu en el qual pot participar tothom i que posa sobre la taula que tot el problema que tenim de partidisme es podria resoldre si féssim una llista única i que l’únic que calgués fos escollir el candidat. Què hi ha millor que un moviment que dona l’oportunitat de deixar de banda les sigles i centrar-nos en el que toca?
No teniu un líder.
El reglament de Primàries estableix que quan es fan les primàries per escollir els candidats aquestes es poden fer en dues o tres voltes. A la tercera volta, que és la que nosaltres no hem fet, és quan s’escull el presidenciable. De moment no hem trobat la necessitat de tenir aquesta figura, no tenim necessitat de presentar una persona, de personalitzar. A les nostres llistes hi ha 135 candidats.
Aleshores heu escollit un candidat per a cada demarcació. Tu per Barcelona. I si traieu representació al Parlament?
Aleshores podríem fer la tercera volta de primàries i es faria entre els dos primers candidats de cada demarcació. Seria una volta entre vuit persones.
Amb Primàries no fragmenteu més el vot independentista?
Per què hauríem d’estar fragmentant el vot independentista nosaltres? Jo crec que qui fragmenta és qui no compleix les seves promeses electorals. És qui no compleix el que provoca que la gent que no se sent representada necessiti d’un moviment o d’un partit, en aquest cas un moviment, per poder anar a votar. Jo el meu vot no el regalaré a algú perquè sí, no donaré un xec en blanc. Això ja ho he fet i no funciona. Per què he de continuar votant els mateixos si no funciona? Crec que és millor presentar una alternativa, que a més permet que no hi hagi divisió perquè qui vulgui s’hi pot presentar, oblidar-se per un moment de les sigles del partit i escollir un candidat amb un objectiu: el mandat de l’1 d’octubre. Aquest sistema que permet la fiscalització: si les persones escollides no segueixen el reglament i es dediquen a fer autonomisme, per exemple, en comptes de la independència, els electors podem esmenar aquella persona.
Els principals partits independentistes fan autonomisme?
Alguns estan parlant de gestionar el mentrestant. I el mentrestant no sé com el volen gestionar si fa anys que sabem que hi ha un espoli fiscal brutal que no ens permet gestionar-lo. Tu fas una llei i al cap de dos dies te la tomben. Què vols gestionar? L’única opció que tenim és fer la independència i, després, gestionar un programa per fer un nou estat.
Com es fa la independència? Perquè ja es va intentar...
Per començar, per fer la independència has de voler fer-la...
Pel que dius, el que va passar és que no la van voler fer...?
No la van voler fer, efectivament, perquè, si haguessin volgut, ja l’haurien fet. Les coses es fan fent-les. La fas, la declares i, primer de tot, dones a la gent la oportunitat de poder defensar aquesta declaració, una oportunitat que nosaltres no vam tenir. Érem allà, al carrer, tots escoltant; de cop i volta declaren la independència i en no res la suspenen. I apa, cap a casa.
Què hauria passat si s’hagués declarat i no suspès? Perquè ara hi ha presos i exiliats!
Jo crec que hi ha presos i exiliats per no haver tirat endavant el resultat de l’1 d’octubre. Si s’hagués tirat endavant i s’hagués deixat als catalans defensar el resultat, controlar el territori i fer el que ha fet tota la vida qualsevol poble que ha volgut declarar la independència... potser no tindríem presos polítics. Et dic una cosa perquè és un fet i no una falta de respecte: els presos van anar a Madrid.
Què vols dir?
A ells no els van anar a buscar a casa; ells van anar a respondre davant d’un tribunal espanyol.
Tu no hi hauries anat?
Jo no hi hauria anat. Si hi vas estàs donant la raó a qui et demana explicacions, admets que tu tens alguna cosa que explicar. Tu, a qui has d’explicar les coses és al teu poble, que és qui t’ha votat i a qui has fet una promesa. Per què t’escapes de respondre davant del teu poble i te’n vas a contestar a Madrid? No té cap sentit.
Creus que, si s’hagués declarat la independència, algun país europeu o del món ens hauria donat suport?
Personalment penso que el suport te’l donaran un cop facis el que has de fer per poder obtenir aquest suport. Un dels errors malauradament ha estat esperar que ens donin aquest suport abans de nosaltres fer les coses. El món no funciona així. Tots els països tenen interessos i estic segura que qualsevol persona que estigui a la conselleria d’Exteriors serà capaç d’arribar a un acord per entendre que primer va la democràcia i després, la resta. No m’imagino els països girant-nos l’esquena. Hi haurien hagut alguns països que ens haurien donat suport, potser d’altres no... Però, si no fem res, què vols que ens donin?
És culpa nostra que no es declarés la independència
El suport social hi era. La culpa no és només dels polítics, també és nostra, és una mica de tothom. Uns, per no dir la veritat i els altres, per no busca-la... Quedar-nos allà plantats després que se suspengués la DUI. Jo crec que aquell moment ens va fer perdre moltíssima credibilitat. Tinc molts amics de fora que quan van veure això i com abaixàvem el cap no van entendre-hi res. I em deien els meus amics: “Heu marxat a casa i no heu sortit a cremar-ho tot?, com és possible?”. I t’adones que no tenim una cultura combativa.
... No la tenim?
No. També perquè no ha interessat explicar les coses. No ens han explicat que una declaració unilateral d’independència té conseqüències, tampoc quines conseqüències tenia no fer la DUI. I així estem, als llimbs.
El vostre programa electoral té gairebé un únic punt: fer la independència.
Exacte: respectar la democràcia i el mandat popular. Si volem ser un país s’ha de començar per una base democràtica. Si comencem dubtant: hem decidit això però primer fem una altra cosa... malament.
Quins altres punts teniu en el programa electoral?
Estem en el procés de recollida de propostes. És una mica estrany fer un programa electoral per gestionar un país no independent quan estem dient que aquesta situació no és sostenible. Però, tot i així, s’han de fer polítiques socials i hi estem treballant.
Qui ho està elaborant?
Els que estem dins de l’organització com a candidats, càrrecs orgànics, les assemblees populars... Imagina’t que Plataforma per la Llengua ens vol demanar que ens adherim al seu manifest... Doncs Plataforma hi podria participar i la seva proposta seria sotmesa a vot, com ho vam fer per a les municipals.
Us assembleu a la CUP?
No perquè la CUP té una ideologia molt clara i nosaltres hem optat per deixar la ideologia més de banda perquè creiem que és més important declarar la independència que centrar-nos en si volem ser més de dretes o d’esquerres. No té sentit... Quines polítiques socials vols aplicar tal com està el panorama? No podem fer absolutament res! Una altra diferència és el sistema participatiu, com s’escullen els candidats. Això a la CUP no existeix. A Primàries Catalunya no has de militar enlloc, ni pagar cap quota... Et pots inscriure, votar, i el teu vot queda registrat.
Això de dir-vos Primàries Catalunya la gent ho entén?
Per presentar-nos a les eleccions i aconseguir els avals ens vam registrar com a partit. Ens presentem amb el nom de Moviment Primàries per la Independència de Catalunya.
A quins partits donaríeu suport després de les eleccions?
Només donarem suport a aquell que es dediqui a declarar la independència. Ho tenim clar. Suport pel dia a dia, pel mentrestant, per fer política autonomista... no en donarem.
D’on traieu els diners.?
De moment no ens hem gastat ni un duro. Tots els que treballem, que hi ha molta gent, som voluntaris. Els webs, el màrqueting, la cerca d’avals... tot ho hem fet des de la voluntarietat.
Ara mateix hi ha molta gent desencantada amb els partits tradicionals. Creus que a vosaltres us podria beneficiar?
Hi ha dos tipus de votants, els que et volen votar i et voten i els que et voten perquè no volen votar la resta. Crec que sí que es poden donar perfectament les dues opcions. Nosaltres anem a les eleccions amb la mentalitat de treure diputats. Volem fer una bona campanya i entrar al Parlament.

Deu coses que no sabies...

Criminologia. Després d’acabar el batxillerat va obtenir una beca per estudiar criminologia a la Universitat Europea de Madrid, però per motius familiars no la va poder aprofitar i es va posar a treballar.

Londres. Abans del 2008, “amb la ràbia aquella de no haver pogut anar a la universitat”, va decidir provar sort a Londres i, com a mínim, diu, “aprendre anglès”.

Programari i alimentació. Va començar treballant en una empresa que venia programari i, després, en una cadena alimentària.

8 anys. Com que aquí la crisi era molt forta, es va quedar a Londres 8 anys. “Vaig conèixer gent de tot el món, una manera totalment diferent de viure, de menjar...”, explica.

Cursos. Al cap de poc temps de treballar a Londres en una cadena de menjar ràpid, li van donar responsabilitats, cosa que li va donar l’oportunitat de fer alguns cursos, “una espècie de cicles formatius per saber gestionar empreses d’hostaleria i de manipulació d’aliments”.

Capacitat de lideratge. Amb uns companys de la feina a Londres van crear un sindicat: “I vam aconseguir que la junta directiva de l’empresa es reunís periòdicament amb nosaltres per saber les nostres queixes i com solucionar-les.”

Càrrecs de responsabilitat. El 2016 torna a Barcelona. Va treballar quatre anys a Webhelp per a un projecte de Hewlett-Packard Enterprise i després per a un de Deliveroo. En aquestes dues empreses va ser cap de vendes.

Executiva. Ara és executiva de vendes en una empresa emergent americana del sector de l’hostaleria.

Cosir i restaurar mobles. Li agraden les manualitats, cus i restaura mobles. “Si em trobo unes potes d’un armari pel carrer no dubtis que les agafaré i en faré alguna cosa.” Aquest Nadal ha cosit moltes coses de decoració per a la casa.

Patinet. Per Barcelona es mou sempre en patinet.

Coneix Primàries a la xarxa

La Laura Ormella Gonzàlez diu que sempre li havia costat escollir qui votar i mai acabava votant els mateixos i que, en les successives eleccions, més que un partit en concret acabava votant l’opció que en aquell moment determinat creia que era millor per al país. “Quasi sempre votava partits d’esquerres” –admet– i ara manté: “Estic oberta a votar qui s’hagi de votar per guanyar”, en el benentès que guanyar és, per ella, declarar la independència de Catalunya. Va conèixer Primàries Catalunya a través de les xarxes socials quan el filòsof Jordi Graupera, creador del moviment tot i que ara ja no hi té cap càrrec, es va presentar per ser alcalde de Barcelona. Mentre Graupera feia campanya es va fer una convenció al Teatre Victòria i la Laura hi va anar. Va ser allà on, explica, va començar a participar en algunes petites reunions i en assemblees. Durant les eleccions municipals passades va fer de voluntària i reconeix que fins i tot va anar “a posar publicitat a les bústies”, una feina que, diu, “no tothom volia fer”. Ara és la candidata per Barcelona de Primàries Catalunya després que el mes de desembre va obtenir 2.170 vots en un procés de primàries. A la demarcació de Girona el candidat és Marc Rossinyol Casals; a Lleida, Sergi Torrente Justribó, i a Tarragona, Carles Prats Cot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.