El dret a votar amb salut

Si un ciutadà, ex-Mosso d’Esquadra, ha pogut presentar un recurs contra la decisió del govern d’ajornar uns mesos les eleccions i la justícia li ha donat la raó, per què ara qualsevol ciutadà que consideri que les eleccions no s’han de celebrar per una qüestió sanitària no pot presentar una impugnació i aturar el procés electoral? Els experts juristes consultats per aquest diari reconeixen que en aquesta vida qualsevol resolució administrativa, com és ara un decret de convocatòria de les eleccions, “és impugnable”, però la cosa tampoc és tan senzilla.

El debat jurídic que se suscita ara és una clàssica confrontació de drets; en aquest cas, si ha de prevaldre el dret a la salut davant el dret a la participació dels ciutadans en la cosa pública. Aquest segon rep la categoria de dret fonamental en la Constitució Espanyola i, per tant, estaria un esglaó per sobre del dret a la salut, que també hi és recollit, com és evident, però sense que es desplegui amb una protecció especial, segons els juristes.

En un eventual recurs per demanar aturar les eleccions, instat per un ciutadà que considerés que el fet d’anar a votar posa en risc el seu dret a la salut, els especialistes consultats coincideixen a dir que en aquest cas els tribunals ho tindrien fàcil per desestimar la sol·licitud. Hi ha una forma de participació en els comicis que és molt fàcil i que garantiria als votants no haver d’interactuar amb altres votants i, per tant, preservar la salut. Es tracta del vot per correu.

Els especialistes en dret administratiu, dret públic i dret constitucional consultats,tots coincideixen a citar la fórmula del vot postal com la manera més fàcil de garantir el dret a vot dels ciutadans, sense posar en risc la seva salut ni trepitjar aquest dret. A falta d’un sistema de votació telemàtic desenvolupat, la forma de participació a distància és la convencional del vot per correu. El votant no cal ni que acudeixi a l’oficina de Correus, ja que demana la documentació i aquesta li arriba a casa.

Aquest és un sistema de vot que garanteix el dret dels ciutadans, però aquesta fórmula no soluciona el problema que es pot presentar a una part concreta de la població implicada en els comicis i que són els presidents i vocals de les meses electorals i tot el personal de serveis públics, com ara policies, que hauran de treballar aquell dia. Per aquests col·lectius, els juristes també coincideixen a dir que és l’administració que està obligada a garantir el seu dret a la salut amb totes les mesures que siguin capaços de desplegar.

Per garantir el benestar d’aquestes persones, la millor fórmula seria la de la vacunació i, de fet, ja es va dir en el seu dia que el personal de les meses seria vacunat, però ha passat el temps, no s’ha fet, i a menys de tres setmanes pel 14 de febrer la possibilitat s’ha de descartar perquè no hi ha temps material de subministrar les dues dosis necessàries. Les administracions implicades en la celebració de les votacions ja estan treballant per establir aquestes mesures de seguretat per a la salut, una altra cosa és si seran suficients pel grau de desenvolupament de la pandèmia.

Amb aquests elements de debat damunt la taula, els juristes entenen que, sigui quina sigui la decisió final, “serà dolenta” i un dels dos drets en col·lisió sempre sortirà perjudicat.