La fiscalia assegura que al judici del 17-A s’ha acreditat que Es-Satty va morir a l’explosió d’Alcanar
El ministeri públic remarca que l’imam era “el líder de la cèl·lula” i “va transmetre l’ideari terrible d’EI als joves
Afirma que Driss Oukabir era membre de la cèl·lula i va participar “logísticament” en la preparació dels atacs
La fiscalia ha negat que l’imam Abdelbaki Es-Satty estigui viu, tal com apunten algunes parts, i ha defensat que la investigació i les proves aportades durant la vista oral han acreditat que va morir al xalet d’Alcanar. És una de les conclusions que ha exposat aquest dilluns la fiscal Ana Noé al judici del 17-A a l’Audiència Nacional, en el torn dels informes finals. Noé ha assegurat que les restes trobades al lloc de l’explosió de la nit del 16 d’agost de 2017 corresponen a Youssef Aalla i Abdelbaki Es-Satty. Es tracta de restes “incompatibles amb la vida” i coincidents amb les mostres genètiques que es van extreure per corroborar-ne la identitat, ha afirmat Noé.
El ministeri públic també ha remarcat que l’imam era “el líder de la cèl·lula” i “va transmetre l’ideari terrible d’Estat Islàmic als joves de Ripoll”.
Noé ha recordat les pericials dels forenses i dels pèrits de l’institut de toxicologia. La fiscal ha remarcat que un dels dos perfils genètics de les restes trobades a Alcanar coincideix amb els que s’extreuen d’una túnica trobada al pis de l’imam i d’una llauna de Coca-cola trobada a la seva furgoneta. També amb les mostres d’ADN extretes a la seva mare i a la seva filla al Marroc.
També ha negat que Es-Satty hagués pogut fugir via l’aeroport del Prat i ha descartat que una familiar d’un dels autors de l’atemptat de Brussel·les, que va viatjar a Barcelona a l’agost, tingui relació amb els atemptats del 17 i 18 d’agost i una hipotètica fugida d’Es-Satty.
La fiscalia ha afirmat que els atemptats “es van anar gestant des de 2015 amb l’arribada de l’imam a Ripoll i fins i tot molt abans, si tenim en compte el testimoni dels conversos”. Noé ha recordat que els dos joves a qui Es-Satty va tractar d’adoctrinar a Castelló van corroborar les intencions i influència de l’imam, a qui la fiscalia considera “el líder de la cèl·lula terrorista” i “la persona que va transmetre el terrible ideari d’Estat Islàmic als joves de Ripoll”. Noé ha subratllat la “fixació d’Es-Satty amb la història d’Al-Andalus”.
Houli no aporta “cap clarificació” als Mossos
Noé ha afirmat que a les declaracions que fa Mohamed Houli davant dels Mossos d’Esquadra, el principal acusat va fer afirmacions amb “vaguetat” que no van suposar “cap mena de clarificació per als investigadors”. A més, del visionament dels vídeos gravats a Alcanar conclou que “no es veu cap mena de reserva dels altres cap a Houli” i no creu que “els altres integrants poguessin tenir cap mena de desconfiança cap a ell”.
Els acusats no van participar en els atacs
Noé ha subratllat que el jutge d’instrucció ja va descartar que Mohamed Houli, Driss Oukabir “i molt menys” Said Ben Iazza “tinguessin participació i coneixement dels fets posteriors que van tenir lloc el 17 i 18 d’agost”. En aquesta línia, el ministeri públic no acusa per assassinat i ho fa per integració en organització terrorista, tinença i fabricació d’explosius així com conspiració per un delicte continuat d’estralls pel que fa a Houli i Oukabir i per col·laboració a Ben Iazza. Segons la fiscalia, l’explosió del xalet d’Alcanar va “canviar el rumb dels esdeveniments” i va ser el “detonant” dels atacs.
Nega ruptura de la cadena de custòdia
El ministeri públic ha considerat que “en cap moment hi va haver ruptura de cap cadena de custòdia en la investigació d’Alcanar”. Diverses parts han tractat d’introduir dubtes sobre la cadena de custòdia durant la vista oral, especialment pel que fa a l’ADN de l’imam Abdelbaki Es-Satty.
Actuació “meritòria” dels Mossos
La fiscalia ha ressaltat a l’inici del seu informe final la “meritòria” i “àrdua” tasca dels Mossos d’Esquadra en els moments inicials dels atemptats i en la investigació en uns “fets criminals molt complexos”, en col·laboració amb Guàrdia Civil i Policia Nacional. Noé també ha ressaltat “l’ajuda internacional rebuda”.
Oukabir va participar en la preparació dels atacs
La Fiscalia de l’Audiència Nacional veu evident que Driss Oukabir formava part de la cèl·lula gihadista del 17-A i va col·laborar “logísticament” en la preparació dels atacs, tot i que després de l’explosió del xalet d’Alcanar es van haver de canviar els plans i ell ja no hi va participar. Miguel Ángel Carballo ha assegurat que hi ha moltes proves que Oukabir sabia què estaven preparant i hi va participar, tot i intentar esborrar el seu rastre. A més, no veu creïble el suposat allunyament de la religió que defensa l’acusat, que s’enfronta a una petició de la fiscalia de 36 anys de presó per pertinença a organització terrorista, tinença i fabricació d’explosius i conspiració per provocar estralls terroristes.
En el seu informe final, Carballo ha reconegut que els tres acusats no estaven en condicions de participar directament en els atemptats del 17 d’agost després de l’explosió d’Alcanar. “No hi havia un pla B” ha assegurat, i per això hi va haver la improvisació posterior a l’explosió del laboratori d’explosius. En aquest sentit, Carballo ha admès que el judici a l’Audiència Nacional contra Oukabir, Mohamed Houli i Said Ben Iazza és només pels fets previs a l’explosió d’Alcanar, no pas pels atemptats terroristes a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils, ja que tots els autors directes dels dos atacs estan morts.
La fiscalia no té cap dubte que la cèl·lula era autònoma però formava part de la “nebulosa” creada pel Daesh, amb qui compartia objectius, mètodes i vincles ideològics. El ministeri públic creu que els joves de Ripoll “no encaixaven al seu país d’origen ni al país d’acollida”, i que l’imam Abdelbaki es-Satty els va mostrar una “falsa atmosfera sagrada” i els va fer “creure” que una visió rigorista de la religió els salvaria. La influència dels missatges islamistes radicals a través d’internet es va veure complementada pel mateix imam fora de les xarxes.
Respecte Driss, el fiscal ha enumerat els nombrosos indicis que l’apunten com un dels encarregats de la logística dels atemptats, tot i els seus intents per no ser detectat a través del telèfon mòbil, utilitzant paraules clau i no parlant de certes qüestions. No obstant això, el ministeri públic no es creu la defensa d’Oukabir, que l’assenyala com un jove que no seguia els preceptes de l’Islam, ja que bevia, fumava, es drogava, no resava i tenia gos. Segons el fiscal, Oukabir es va anar apropant a la religió cada cop més i “potser era el més díscol del grup i tenia una conducta erràtica”, però va participar en els preparatius, tenia “fe en les seves creences religioses” i no va intentar aturar els atacs, sinó que se’n va desmarcar a l’últim moment perquè no s’orientaven com ell volia.
Carballo també veu “clarament flagrant” la participació de Mohamed Houli, ferit en l’explosió d’Alcanar, a qui demana 41 anys de presó, i acusa al tercer acusat, Said Ben Iazza, de ser un “conscient col·laborador”. Contra aquest últim al·lega que les poques vegades que sortia de Castelló era per anar a Alcanar, i que era fàcilment localitzable en persona o per telèfon fix a la carnisseria on treballava. A més, va deixar la seva furgoneta frigorífica als terroristes sense demanar-los el DNI ni el telèfon, cosa que evidencia que hi tenia molta confiança, i també els va facilitar documentació per comprar precursors d’explosius. Així, el fiscal assegura que la “ignorància deliberada” també és delicte i que no cal compartir els objectius terroristes per ser condemnat per col·laboració. Per aquest delicte la fiscalia li demana vuit anys de presó.
