Com ha viscut l’enrenou al voltant de la data definitiva de les eleccions?
Amb molta incertesa. Com a infermera és un tema que sento molt meu. Em preocupa molt com estan les UCI i els hospitals i la pressió que tenen els meus companys sanitaris. Utilitzar la situació sanitària per bellugar les eleccions en funció d’interessos de partit és força lamentable. Entre d’altres coses perquè, certament, era molt evident que al febrer ens podíem trobar amb aquesta situació. Hem fet el Nadal que hem fet i tenim els resultats epidemiològics que tenim, però tot això ho hauríem hagut de preveure una mica abans perquè aquesta decisió no recaigués una vegada més en el món judicial.
Com ha viscut el trencament de relacions del seu partit amb ERC?
Aquest trencament ja existia des de molt abans. De fet, ni Toni Castellà ni jo mateixa no assistim a les reunions del grup parlamentari des d’abans de la pandèmia, perquè ja vam detectar una no confluència en les estratègies dels dos partits sobre la manera d’encarar la legislatura. Nosaltres mantenim que és per fer efectiva la independència. ERC, legítimament, va canviar d’estratègia. Per part d’ERC trobo una falta de respecte cap a Demòcrates utilitzar l’excusa d’aquesta reunió amb persones que diuen que pertanyen a un partit xenòfob per trencar relacions. Ens sentim hereus d’una tradició de col·laboració entre partits de moltes ideologies per tal d’assolir una major quota de sobirania del nostre país. El 2017 vam fer aquest pacte amb ERC perquè és qui, en aquell moment, va apostar per fer la llista més transversal.
Finalment s’han integrat a la llista de Junts per Catalunya, però havien sospesat la possibilitat de presentar-se en solitari. Per què no ho han fet?
Perquè érem conscients que la independència del nostre país no la podem fer sols. Cal una gran aliança que conflueixi en compartir aquestes estratègies que sempre hem defensat. Nosaltres defensem la unilateralitat com a única via pragmàtica i realista per assolir la independència del nostre país. Si en aquestes eleccions hi havia altres agents que consideraven aquesta via com la més realista per aconseguir la independència nosaltres estàvem oberts a parlar-ne. Si no hagués estat així, ens hauríem presentat sols. Crec que és una bona notícia que hi hagi agents diferents que comparteixin estratègies, com ha passat amb Junts.
La fragmentació de l’antiga Convergència i Unió en tres partits que es presenten a les eleccions pot afectar els seus resultats?
Com més fragmentació, pitjor. Però és molt legítim que totes aquelles forces polítiques que ho creguin vulguin fer el pas de presentar-se a unes eleccions. L’únic que lamento és que no tothom hagi fet l’esforç de Demòcrates per tal de buscar aliances per evitar aquesta fragmentació i que no tots els partits hagin estat igual de generosos que nosaltres. Per teixir aliances tothom ha de cedir i fer concessions en pro d’un objectiu molt més potent.
Al cap i a la fi, totes les forces independentistes que entrin al Parlament estan condemnades a entendre’s.
És evident. En aquesta campanya electoral hem de posar sobre la taula les diferents estratègies, però després hem de tenir molt clar que al Parlament, si pot governar l’independentisme, com crec que passarà, haurem de pactar i consensuar com fem la independència. Ho necessitem tots. Un partit sol no va enlloc en un objectiu tan gran com aquest. I no parlo només de partits. Cal un pacte més ampli que inclogui la societat civil, que sempre hi ha estat quan ha calgut. Tot això ho hem de posar sobre la taula per fer confluir estratègies i, a partir d’aquí, treballar perquè aquesta sigui l’última legislatura autonomista.
Demòcrates aposta per aixecar la DUI resultat de l’1-O. Un cop aixecada, com s’articula i es fa efectiva?
Ara el més important és treballar per tenir aquesta gran majoria independentista al Parlament. Després hem de tenir l’objectiu consensuat d’aixecar la DUI i fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. I, després, caldrà un procés d’insubmissió col·lectiva. Per nosaltres va ser clau l’1-O. Vam aconseguir posar les urnes i es va demostrar que l’Estat ni hi era ni se l’esperava. Hi havia urnes quan ells havien jurat i perjurat que això no seria així. L’única manera que tenim d’aconseguir la independència és posar l’Estat en fallida tècnica. Entre d’altres coses, perquè no hi haurà diàleg ni negociació si no hi ha una confrontació prèvia. L’Estat no té per què negociar res amb Catalunya. Ja ho ha demostrat. La repressió continua a dia d’avui. Si aquest és l’Estat que ens ha de convèncer i amb qui ens hem d’asseure en una taula de diàleg, entenc que l’única estratègia possible és la de mantenir la confrontació i la insubmissió en el temps per obligar l’Estat a seure realment en una taula a negociar.
Quin model de país té Demòcrates. Segueix la petja d’UDC, de la qual prové?
Encara se’ns etiqueta molts cops d’hereus d’aquell partit de centredreta, que tenia més capacitat de poder en lobbys econòmics que no pas d’escoltar la gent. Som el primer partit postprocés i això ens obliga també a fer les coses d’una altra manera. En aquest sentit, i ho dic per diferenciar-nos dels partits del segle XX, entenem que la persona ha d’estar al centre, que se l’ha d’escoltar i donar-li la paraula. La ciutadania ha de prendre partit i, per tant, se l’ha d’empoderar perquè pugui actuar. Ens basem en els valors que hem defensat sempre: el personalisme comunitari, l’humanisme... Hem de cuidar les persones. I valorar tot allò que té de potent el nostre país per fer-lo capdavanter. I en cap cas hem de replicar aquelles maneres de fer que no funcionen. Ho estem veient amb la pandèmia i la manca de capacitat de resposta de l’administració. Crec que Catalunya té totes les cartes per poder-ho fer millor.
Tem un cert desgast de la ciutadania després de deu anys de procés?
És evident que hi ha un cansament, però una altra cosa és que això tingui algun efecte en els resultats electorals. Estic convençuda que aquelles persones que eren independentistes el 2010 ho continuaran sent fins que no aconseguim l’objectiu. En el moment que toqui, aquestes persones hi seran totes. No ens guanyaran per esgotament. Els catalans són emprenedors i actius, i estic convençuda que les persones que hi han estat aquests deu anys, quan calgui hi tornaran a ser.
Tem una abstenció alta a causa de la pandèmia?
En les últimes eleccions hi ha hagut una participació alta. És una dada referent per a tots. Qualsevol disminució ens ha de fer reflexionar, però és evident que juguem amb aquesta variable de la pandèmia, que no controlem i que afecta directament una emoció com és la por a l’hora de fer el camí cap a les urnes. Hem de donar garanties de seguretat a la gent per anar a votar, i els partits hem de donar un missatge de seguretat que ajudi a minimitzar aquesta por a anar a votar.
A l’inici de la pandèmia va sol·licitar al president del Parlament permís per reincorporar-se com a infermera en el seu lloc de treball. Com va viure l’experiència?
Vaig demanar el permís just abans que comencés l’estat d’alarma, però ja feia unes setmanes que es deia que faltarien professionals sanitaris. Jo tenia dues mans qualificades i era a casa, i vaig considerar que era la meva obligació moral ajudar en el que podia. Vaig estar el primer pic de la pandèmia incorporada a la meva plaça a l’hospital de Sant Boi. Vaig estar-hi un mes. Feia quinze anys que no estava a peu de llit i personalment va ser un canvi perquè tot evoluciona i la manera de treballar havia canviat. Va ser un repte. En aquells moments no se sabia què teníem al davant. Canviaven els protocols cada dia, no hi havia prou material de protecció... La sensació era d’incertesa, però no de por, perquè un cop allà la por l’aparques. Anàvem una mica perduts i la sensació era estranya. Les rutines d’un hospital també van saltar pels aires. Em vaig incorporar a una unitat de salut mental, que és la meva especialitat. Els pacients estaven confinats a les unitats i havíem de gestionar el fet que no poguessin sortir a passejar a fora de l’hospital, que és una rutina que els va molt bé. Gestionar aquest confinament estricte amb persones amb malalties mentals greus va ser complicat.
La pandèmia ha posat de manifest que tenim un sistema de salut menys robust del que caldria. Com s’ha de millorar?
Primer hem de reconèixer que tenim un sistema sanitari molt bo, però també reconèixer totes les febleses que té, que s’han posat sobre la taula de manera molt crua amb aquesta pandèmia. Entre elles, la manca de professionals. També ens ha ensenyat que encara no hem fet el pas d’empoderar l’assistència primària destinant-hi més recursos. I també hem de parlar de salaris. Tenim uns dels millors professionals d’Europa, i si no els donem valor fem un flac favor al nostre sistema. Hem de reconèixer els professionals amb salaris milloris, però també amb capacitat de formació i de participació en docència i recerca. Si no ho fem, comencem a posar pedaços, que és el que està passant ara. Però els pedaços duren un temps i s’esgoten.
Li agradaria assumir responsabilitats de govern en aquest àmbit?
Si n’haig d’assumir ha de ser en aquesta àrea, perquè és la que conec. Qui ho sap fer, ho sap manar. Per tant, és important que qui gestioni la sanitat vingui d’aquest àmbit. Fins ara ho he fet des del Parlament presidint la comissió de Salut. Allà on calgui, hi seré.
La gestió de la pandèmia ha estat molt criticada. Tem un vot de càstig cap als partits amb responsabilitat de govern?
Governar i gestionar desgasta, i més al mig d’una pandèmia. La gestió no ha estat bona i, per tant, m’estranyaria que no hi hagués algun efecte de desgast respecte d’això.
El partit socialista ha escollit com a candidat el ministre encarregat de gestionar la pandèmia. Com ho valora?
És una jugada electoralista molt barroera. Sempre s’han patrocinat polítics per encapçalar llistes. És legítim. Però que sigui el ministre encarregat de gestionar la pandèmia em sembla un error i ho considero poc ètic. Per mi no ha estat un bon gestor de la pandèmia.
