Sánchez eleva Iceta a ‘home pont’ amb Catalunya
El líder del PSC torna a La Moncloa trenta anys després i serà l’enllaç com a ministre de Política Territorial tant de la taula de diàleg com de la comissió bilateral
El president li confia el repte després del salt frustrat al Senat del 2019
La canària Darias, interlocutora de la Generalitat, relleva Illa a Sanitat
Va fer voltes a l’M-30 de la política durant el maig del 2019 sense poder trobar el desviament que portava a la presidència del Senat, però ahir a mig matí Miquel Iceta ja era a l’estació Puerta de Atocha del TAV segur de no deixar escapar el segon tren que Pedro Sánchez li oferia amb destí a Madrid. Fidel a la seva pròpia travessa, el president espanyol va aprofitar l’operació Illa de desvestir un ministre de Sanitat en plena pandèmia per vestir un candidat del PSC a la Generalitat i va cobrir el buit de la quota catalana en el Consell de Ministres amb Iceta com a nou ministre de Política Territorial. El ball de carteres envia l’actual interlocutora de la Generalitat, Carolina Darias, a Sanitat com a relleu d’Illa. Des d’ara i fins al 2023, Sánchez vol Iceta com a home pont amb Catalunya.
En el seu retorn a La Moncloa, on ell va ser un dels lampistes que als anys noranta es van aplegar a les ordres de José Enrique Serrano com a cap de gabinet i amb Narcís Serra com a vicepresident i Felipe González com a president, Iceta és ara el ministre a qui Sánchez confia el diàleg territorial i el que ell anomena l’Agenda per al retrobament amb Catalunya. Després que avui prometi el càrrec a les nou del matí davant el rei Felip VI a La Zarzuela, el primer secretari del PSC viurà un parèntesi per la campanya electoral catalana, però ja sap que ha de ser el gran interlocutor del govern de la Generalitat que surti de les urnes del 14 de febrer.
Refer la taula post-14-F
Des del seu nou despatx del número 3 del passeig de la Castellana, el flamant ministre de Política Territorial tindrà entre les seves atribucions reactivar la taula de diàleg Estat-Generalitat, que va néixer amb vocació de resoldre el conflicte i de ser periòdica, i que viu congelada des que es va reunir el 26 de febrer del 2020 a La Moncloa per primera i única vegada. També tindrà a la mà un dels botons de convocatòria de la comissió bilateral, el fòrum cap al qual Sánchez volia desviar el debat dels 43 punts de l’Agenda per al retrobament perquè el dret a decidir no ho centrés tot.
“Molt conegut i amb idees”
En una compareixença sense admetre preguntes a l’escalinata del Palau de La Moncloa, Sánchez va lloar el seu nou home per a Catalunya: “Miquel Iceta és un polític molt conegut, un estudiós de la política. És una persona amb idees, capaç de construir consensos.” Sánchez sap que amb Iceta incorpora un polític sense cotilles i lleial amb ell, però que sovint enerva els seus en el comitè federal del PSOE per les seves idees pròpies, com ara la plurinacionalitat i la idoneïtat dels indults als presos polítics, i li confia ara la cogovernança i tot el que comenci amb co-. “Iceta és la persona a la qual trobaran declinant tots els mots amb aquest prefix: cooperació, col·laboració, coordinació, cogovernança... És un home d’acord i també de concòrdia”, va dir. Si bé l’aposta electoral és Illa, la seva és una carta regida pel principi “o caixa o faixa” –d’èxit si és president de la Generalitat i de fracàs si és un secundari a l’oposició–, però la d’Iceta és una aposta de fons i a tipus fix fins al 2023.
Ni amb Batet ni amb Illa
L’afany de tenir un alfil català a Política Territorial –abans, el Ministeri d’Administracions Públiques– és una constant en Sánchez, que ja després de conquerir La Moncloa amb la moció de censura el juny del 2018 hi va situar Meritxell Batet, artífex de la cimera de Pedralbes del 20 de desembre del 2008. El salt de Batet a la presidència del Congrés el maig del 2019 va portar Sánchez a escrutar la plantilla del PSC, i en el nou govern de coalició nascut el gener del 2020 la veu territorial va ser la canària Carolina Darias, però amb la regla no escrita que Salvador Illa seria de facto el ministre per a Catalunya, aprofitant una cartera amb les competències traspassades a les comunitats com era la de Sanitat. El virus va destrossar tots els fulls de ruta a partir del març, però ara Sánchez confia a Iceta el repte que al seu dia no va reeixir amb Batet ni amb Illa. Tot i ser una cartera que preveu els fòrums multilaterals –com ara la conferència de presidents– però que obliga a tenir la mirada fixa en Catalunya, només ha tingut tres titulars catalans: la popular Julia García-Valdecasas (2003-2004), amb José María Aznar com a president; Batet (2008-2009), amb Sánchez, i Iceta. La quota catalana de ministres de Sánchez va néixer amb Josep Borrell a Afers Estrangers.
Darias era ara l’enllaç amb la Generalitat i tenia una interlocució fluida amb la consellera de Presidència, Meritxell Budó, però de bracet amb Illa ha assumit a poc a poc l’agenda sanitària i serà la ministra dels consells interterritorials i qui supervisi la vacunació, començant per la citació que Illa li ha deixat en herència al Congrés.
Illa plega sense penediment i segur de vèncer el virus
En el seu últim dia en el Consell de Ministres, Salvador Illa no tenia cap iniciativa a la cartera per presentar, però tot i així va ser un dels tres ministres que van comparèixer en la tradicional roda de premsa dels dimarts, a 48 hores de la penjada de cartells del PSC. En un insòlit adeu que en el seu últim dia va incloure dues entrevistes al despatx –amb El intermedio de La Sexta i amb TVE– sobre com vivia les últimes hores, tot i dir que vivia “centrat al 101% a combatre el virus”, Illa va rebre una pluja d’elogis públics, tant de la ministra portaveu María Jesús Montero al matí com de Pedro Sánchez a la tarda, i es va mostrar convençut de plegar en el moment idoni. “No em penedeixo de res i crec que deixo les meves responsabilitats en el moment en què ho he de fer”, va sentenciar.
Censurat per l’oposició però també pels socis d’investidura i pel soci de coalició, Unides Podem, per haver marxat plantant el Congrés i no acudint a la citació de demà a explicar la crisi del repartiment de les vacunes, Illa va utilitzar el Consell de Ministres per oferir un balanç breu de la pandèmia i del seu llegat sense haver d’escoltar les veus crítiques de l’oposició. “En la nova etapa que inicio, seguiré enfocat a donar el millor de mi mateix per derrotar aquest virus, que no tinc cap dubte que podrem erradicar”, va assegurar. Després de deixar clar que se sent “un servidor públic”, va confessar que marxa “amb pena de Madrid, una ciutat fantàstica”.
Amb una incidència de 885 casos per cada 100.000 habitants, un 24% d’hospitalitzacions i un 40% de casos en UCI, Illa va esquivar la rendició de comptes –la compareixença al Congrés ara recaurà en la successora, Carolina Darias– i va revelar el pitjor moment. “Els vull confessar que un dels moments més complicats que m’ha tocat viure va ser quan vaig proposar al president la restricció als familiars per poder acompanyar els éssers estimats que havien perdut. M’enduc amb mi totes les famílies que han patit o que continuen patint la malaltia i també tots els que han perdut un ésser estimat”, va dir. “Es va trobar l’obligació de gestionar la pitjor pandèmia en un segle i ha estat un ministre extraordinari”, el va lloar Sánchez.