Política

ALBERT BATET

Cap de llista de Junts per Catalunya a Tarragona

“El canvi vindrà amb la que serà la primera presidenta”

50% “Aquestes eleccions van d’això: avançar o retrocedir” rumb “Un nou impuls no és l’autonomisme, que és el fals canvi de Salvador Illa” crida “Ens volen amb por i que no votem”

venim d’on venim i l’elector vol saber com es proclama la República amb el 50% dels vots independentistes.
La fita del 50% és essencial perquè aquestes eleccions van d’això: avançar o retrocedir. Continuar persistint per guanyar o aturar-nos i fer marxa enrere. Aconseguir aquesta majoria és un objectiu compartit i necessari, i el nostre compromís és que haurà de tenir conseqüències polítiques des de l’estratègia independentista.
I cap on girarà per avançar?
S’haurà de pactar amb els diferents socis independentistes i avançar en el suport internacional. Això vol dir que s’ha de començar a dialogar i negociar com s’ha intentat fins ara. Amb un 50% dels vots el govern espanyol s’hauria d’asseure per validar Catalunya com una proposta des del punt de vista internacional.
Per tant, no es planteja declarar cap DUI l’endemà de les eleccions i aniria per llarg?
El mandat dura quatre anys i si tenim un 50% de vot independentista és evident que tindria conseqüències. La declaració d’independència aprovada per la majoria del Parlament al nostre entendre continua. En aquesta legislatura no hi ha hagut cap acord del Parlament que l’hagi contradit. Per nosaltres el mandat de l’1 d’octubre segueix viu i vigent. Fem aquesta crida a revalidar l’1 d’octubre a les eleccions del 14 de febrer.
Per sumar aquest 50% amb qui compten?
Totes les forces independentistes perquè som aliats amb un objectiu comú molt important que és la independència per construir un país millor. L’estratègia per avançar és clar que és aquesta.
ERC mira el PSC com a principal rival. A qui mira Junts?
El nostre projecte polític és evident que es confronta amb el de les forces unionistes, que són aquelles que apliquen la repressió, que fan que hi hagi presos i exiliats. Els qui van contra el català i la immersió lingüística, contra els mitjans de comunicació públics i contra el model d’escola catalana. A la vegada estan coartant les nostres lliberats i la sobirania de les nostres institucions. Ara s’ha vist novament amb la convocatòria de les eleccions el 14 de febrer, en què no hi ha sobirania i decideixen els jutges, com ha passat al llarg de la legislatura. S’ha vist com constantment tenim les grapes de la justícia a la sobirania del Parlament de Catalunya. Es va veure amb la investidura de Puigdemont, de Sànchez, de Turull, la inhabilitació del president Torra...
Amb aquest escenari i amb l’estratègia de sumar, veu possible repetir un govern després de les tensions que s’han viscut?
Nosaltres ens presentem aquestes eleccions per guanyar i governar. És clar que prioritzem els pactes amb els partits independentistes. Creiem que Catalunya necessita un nou impuls i un canvi que no passa per més autonomisme, que és el fals canvi del Partit Socialista i de Salvador Illa. Tenim clar que autonomisme és regressió, involució i és la repressió. Estem convençuts que el canvi vindrà amb Laura Borràs, que serà la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya.
Què pot aportar la candidata de Junts?
Té tot allò que necessita Catalunya: lideratge, determinació, valentia per prendre decisions. El 14 de febrer caldrà triar quina Catalunya volem.
Borràs, però, es presenta pendent d’un judici. Temen no ser a temps d’investir-la si obtenen els resultats esperats?
De la repressió de l’Estat espanyol i la justícia no ens sorprèn pràcticament res. N’hem vist de tots colors, i tot el que semblava impossible acaba passant, saltant-se i vulnerant drets i llibertats. És evident que el cas de Laura Borràs és un cas de persecució política. Li donem tota la confiança i esperem que no es coarti un cop més la decisió sobirana dels catalans si es dona la possibilitat de poder investir la primera dona presidenta de la Generalitat.
Vostè és home de confiança de Puigdemont. Quin paper tindrà el president a l’exili en aquesta campanya?
Presentem un tàndem molt potent i saldarem un deute històric de tenir la primera dona com a presidenta. Ho afrontem amb força davant aquesta crisi sanitària, econòmica i social, a més d’una crisi democràtica, amb aquesta vulneració repetida de drets dels catalans. Que el president Puigdemont encapçali la candidatura representa tots els valors de l’1 d’octubre i entendre que el que vam fer tots els catalans té un sentit i que ell és el president legítim de Catalunya. La legitimitat es manté viva a l’exili, que és on hem tingut les principals victòries –la sentència de Holstein, Bèlgica, Escòcia i el Parlament Europeu–, i aquesta és la idea de persistir.
La clau és el reconeixement internacional?
És decisiu, i sense la majoria independentista no ho aconseguirem i per això cal anar a votar i mobilitzar el vot. S’entén que estem en una situació complicada i complexa, però no ens podem resignar i renunciar. No ens volem rendir i sabem que tot no és com ens agradaria i que hi ha problemes de govern i tensions del dia a dia en decisions complicades que s’han de prendre en el moment de pandèmia actual. Segur que s’han de millorar molts aspectes, però mai desistir d’aconseguir un país lliure.
Què és el que promet canviar Junts per Catalunya?
Volem que els recursos que generem es puguin quedar aquí i contribuir en l’estat del benestar, que els autònoms puguin abaixar les seves quotes, els jubilats incrementar les seves pensions i els emprenedors tenir ajudes suficients. També poder dedicar més recursos a la investigació, tan necessària en plena pandèmia, i dotar com cal les residències de gent gran. Tenim una llei de la dependència que ha estat un incompliment reiterat dels governs del PSOE i el PP, que la dotava de recursos però no hi han aportat ni un euro. El deute històric amb les inversions o l’ infrafinançament del sistema sanitari. Catalunya té moltes oportunitats però s’ha de saltar els límits de l’autonomia que ens asfixia i ens limita per progressar com a país.
Amb la situació actual aquest és el millor camí?
Com explica molt bé la Laura Borràs, la pandèmia evidencia les oportunitats que tenim per construir la Catalunya del segle XXI. Som un país capdavanter i que davant les adversitats ens hem encoratjat de forma col·lectiva, i ara convé una transició cap a la societat del coneixement i accelerar l’activitat econòmica. S’ha d’incrementar l’ocupació i això implica una millor formació dels treballadors. Cal tenir una vocació de lideratge internacional per ser un espai de progrés del sud d’Europa. Però també s’ha de prioritzar la igualtat amb la renda garantida i buscar un equilibri territorial, per poder desenvolupar els projectes de vida i de futur a qualsevol punt de Catalunya. Volem un país viu i en xarxa i això vol dir infraestructures i descentralitzar l’administració.
Com a cap de llista de Tarragona, com s’ha de defensar un territori que sovint se sent abandonat?
Des del sud del país tenim clar que som clau per aconseguir aquestes fites. Al Camp de Tarragona, amb les Terres de l’Ebre, el Baix Penedès, tenim l’aigua, la indústria, l’energia, el turisme. S’ha de ser conscient que tenim molts recursos i potencialitats amb aquestes identitats. La indústria a la Conca de Barberà, amb el PIB més alt de Catalunya, és un actiu indispensable per construir un país millor. Això passa per tenir pes i defensar-ho al Parlament de Catalunya.
Al Parlament s’han traslladat les males relacions que s’han viscut al govern?
És evident que som partits polítics amb projectes diferents i cadascú té els seus matisos en aspectes impositius, els autònoms o la percepció pública i privada de les residències o sobre els autònoms. Era lògic que hi pogués haver diferències tant en el si del govern com en el Parlament, però és evident que la pròxima legislatura, com assenyalava Carles Puigdemont, necessitem un nou acord amb unes noves bases per avançar.
El president a l’exili recordava la victòria del 21-D quan les enquestes deien tot el contrari. Creu que es pot repetir?
Els ciutadans tenim el vot, que és un gest molt poderós. No ens conformem amb les dificultats actuals i volem un govern fort i de canvi. Els ciutadans ens han de donar la confiança amb un equip de persones que hem demostrat gestió i solvència en el dia a dia. Ara falta la força de la gent per governar.
L’enrenou amb la convocatòria s’ha entès com una operació d’estat, però el govern ho va fer malament?
Som respectuosos perquè la responsabilitat dels processos electorals depenen dels departaments d’Exteriors i Salut. Aquesta campanya serà atípica i és evident que la legislatura acaba com va començar; va començar amb un 155 que va impedir la investidura de Puigdemont i acaba amb la inhabilitació del president Torra i un 155 que coarta la decisió d’ajornar les eleccions. Nosaltres vam proposar fer la llei electoral catalana per establir mecanismes i garantir la participació de tothom, incloent la urna mòbil i el vot delegat. Això no ha estat possible perquè no hi havia una voluntat majoritària. Pertoca al govern executar les mesures per garantir el sufragi universal.
Fa un any que es va esgotar la legislatura i sembla que s’ improvisa a darrera hora...
Hi ha una inhabilitació i una defensa del president Torra, que anuncia que després del pressupost s’hauran de fer eleccions. També hi ha hagut un fet sense precedents, que és una pandèmia que ha portat milers de morts i que s’havia d’afrontar de forma responsable.
Una campanya insòlita que permet anar a mítings tot i estar confinats. Ho veu lògic?
De nosaltres, se’n reien perquè fèiem videoconferències amb el president a l’exili i volíem debats telemàtics i no era possible. Ara ja hem vist que es pot fer tot digital i telemàtic. Des que ens van engendrar que hem actuat de la mateixa manera, estant a l’avantguarda. Fins i tot els partits poden pensar en investidures telemàtiques que no han estat possibles fins ara.
Amb la confusió i la por, com es mobilitza el vot?
Amb valentia, com es va fer l’1 d’octubre, perquè l’Estat espanyol ens vol amb por i que no anem a votar. I davant d’això la resposta del ciutadà són els vots i omplir les urnes.

10 coses que no sabies...

Fent pinya. Per tradició familiar i sentiment és de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, però quan era alcalde i actuaven les dues colles no es posava la camisa. La seva posició als peus de la pinya no li permet veure els castells, però sí “viure’ls”.

Soci ‘culer’. Diu que l’esport s’estima més veure’l que practicar-lo i de petit acompanyava l’avi al camp. Va heretar el carnet i anava amb l’autobús de la penya els caps de setmana.

A la granja. Va estudiar a Esade i es va posar a treballar a l’empresa familiar d’agroalimentació, al costat del pare i la germana, que tenen una granja de porcs i pollastres, on confia poder tornar quan deixi la política.

Calçots ben cuits. No té cap rècord de menjar-ne però gaudeix amb una festa que s’ha deixat de fer per la pandèmia. No cal enfilar-los, a la graella amb una volta per la flama i ben tapats amb el diari per acabar de caramel·litzar-los.

A l’escoltisme. Vinculat a diferents associacions de joves i l’escoltisme. Va ser monitor d’esplai i assegura que té molt bons records de les activitats que feien i el contacte amb la natura.

Nova paternitat. Va ser pare del seu primer fill quan plegava de l’alcaldia el 2019 i ara esperen la nena, que naixerà les properes setmanes, en plena pandèmia i campanya electoral.

Lectura. Assegura que la política és “molt intensa” i deixa poc marge per a la lectura, però ha buscat temps per llegir ‘Filla de l’1 d’octubre’, de Laura Borràs,

Racons de casa. És un defensor del territori i del paisatge més proper, on fa vida. Els límits els situa entre Valls, on viu, Tarragona i l’Alt Penedès, d’on és la seva dona.

Devoció. El 2 de febrer se celebren a Valls les festes decennals en honor de la Mare de Déu de la Candela. Tot i la pandèmia serà emotiu perquè s’inaugurarà l’orgue que s’ha fet gràcies a les aportacions dels veïns i que es va engegar a les últimes festes el 2011.

A la política, de ben jove

Albert Batet Canadell va néixer a Tarragona el 5 de març del 1979. De ben petit ja va viure la política de prop quan el seu pare va ser regidor a l’Ajuntament per CiU i recorda com l’acompanyava a penjar cartells i participant de la vida del partit. Explica que, quan va acabar els estudis d’administració i direcció d’empreses a Esade, el van anar a buscar per formar part de la candidatura de CiU a Valls i el projecte el va engrescar. Amb 24 anys va posar els peus en la política local i als 29 anys assumia l’alcaldia de Valls. L’any 2012, el president Artur Mas li va demanar encapçalar les llistes de Tarragona per CiU al Parlament i no s’hi va negar en un moment “molt excepcional per al país”. Va ser aleshores quan va compartir despatx amb Carles Puigdemont –llavors alcalde de Girona–, amb qui va establir vincles personals abans que fos president de la Generalitat. Va entrar de diputat al Parlament sota les sigles de CiU el 2012 i va repetir el 2015 en representació de Junts pel Sí, i dos anys després, el 2017, va sortir escollit com a diputat de Junts per Catalunya i ara ho intentarà amb el partit de JxCat. Com ell mateix assenyala, fa pocs anys que és al Parlament però amb moltes legislatures curtes. Ha ocupat responsabilitats en el món del municipalisme com a vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia