L’exèrcit referma el cop

Sense pràcticament oposició ni violència, l’exèrcit de Birmània va poder consolidar al llarg del dia d’ahir la seva posició de força i el control del territori en menys de 24 hores, després del cop militar que va perpetrar dilluns. Les crides a la mobilització pacífica que va fer la consellera Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau, així com la forta pressió de les principals potències regionals i internacionals, no han impedit que els militars hagin pres el control del país sense problemes.

Si dilluns el cap de l’estat major i líder del cop, el general Min Aung Hlaing, va nomenar president interí el fins aleshores vicepresident, el general Myint Swe, ahir el govern militar va substituir formalment Aung San Suu Kyi en les funcions de responsable d’Afers Estrangers per qui va ser el seu predecessor en l’anterior junta militar.

A més, segons va informar ahir l’agència Bloomberg, el nou executiu tutelat per l’exèrcit va incorporar altres antics membres del règim militar anterior, com Win Shein, que torna a l’executiu com a ministre de Finances i Planificació. Les forces armades també es van encarregar que diversos dels ministres del govern democràtic deixin el càrrec, com és el cas del ministre de Sanitat, Myint Htw, un dels principals responsables de la lluita contra la pandèmia del coronavirus. Les noves autoritats també haurien donat l’ordre d’abandonar els seus habitatges en un termini de tres dies als responsables d’Educació, Informació i Transports del govern derrocat per la força. D’altra banda, les forces armades han emès una ordre de suspensió del trànsit aeri internacional al país fins al primer de juny.

Els Estats Units ho van qualificar ahir formalment de “cop d’estat”, i van anunciar que restringiran l’ajut al govern del país, però que mantindran el que atorguen a les organitzacions humanitàries que hi treballen i a la minoria rohingya. El president Joe Biden va amenaçar el nou govern militar de Birmània de reimposar sancions econòmiques al país i va fer una crida a acordar una resposta internacional concertada per pressionar les forces armades perquè renunciïn al poder. “La comunitat internacional hauria de parlar amb una sola veu per pressionar l’exèrcit birmà perquè renunciés immediatament al poder que ha pres i deixés en llibertat els activistes i funcionaris que ha detingut”, va assenyalar Biden en un comunicat. Aquesta crisi representa el primer test en política internacional del nou mandatari per complir amb el seu compromís de col·laborar més amb els aliats en afers internacionals. Aquesta posició contrasta amb l’enfocament d’America, first de l’expresident Donald Trump.

Per la seva banda, la Xina va demanar ahir a la comunitat internacional que no “compliqui encara més la situació” a Birmània. “Qualsevol moviment de la comunitat internacional ha de contribuir a l’estabilitat política i social de Birmània, a promoure una solució pacífica i a evitar més conflicte”, va demanar el portaveu d’Afers Estrangers xinès, Wang Wenbin, en roda de premsa. La Xina confia que totes les parts a Birmània “resolguin correctament les seves diferències d’acord amb la Constitució i la llei”, hi afegia el portaveu, que va assegurar que el gegant asiàtic està negociant amb tots els sectors implicats. Pequín té importants interessos estratègics i econòmics a Birmània i acostuma a declarar-se contrari a la “ingerència” en els afers interns dels països i a les sancions internacionals.

El Consell de Seguretat de l’ONU, reunit d’urgència i a porta tancada, va escoltar la seva enviada al país, Christine Schraner Burgener, que va reclamar a les potències internacionals una condemna clara i unànime del cop d’estat i el refús a la vaga promesa dels militars de celebrar unes noves eleccions en un futur sense determinar. Però la Xina i Rússia es van oposar a qualsevol intent de prendre mesures contra els militars. De fet, el representant rus va lamentar que “les forces polítiques no hagin pogut resoldre les seves diferències després de les eleccions”, i va avalar que l’exèrcit en convoqui unes altres.