Es presenta com a cap de llista per primera vegada amb la intenció de sumar per fer un govern d’esquerres.
Han presentat el videoclip del Rap dels comuns. No deu ser la campanya més bruta de la història.
Al contrari. La gent està cansada d’històries de polítics. És la campanya de dir la veritat, de ser honestos. De dir què volem, de quines són les nostres propostes i, sobretot, amb qui les tirarem endavant. Si comencem amb retrets, històries de traïdodories i declaracions que només ens interessen als partits polítics, no pararà de créixer aquest clima d’antipolítica. I és quan hi ha el caldo de cultiu perquè l’extrema dreta pugui irrompre amb força.
Hi dieu que teniu “més poder del que ens han fet creure”. No a la fiscalia, vist el que ha passat amb el cas Tamara.
Tenim un problema amb la cúpula del poder judicial. És imprescindible i urgent poder reformar la manera com s’escullen els membres, i que ningú tingui la capacitat de vet per bloquejar una renovació urgent. Si algú es pensa, amb allò de que “yo te lo afino” i coses per l’estil, que va ser una fantasmada de Pedro Sánchez, que pot controlar el poder judicial, s’equivoca. Veiem com el govern dels jutges està influint en decisions polítiques per la porta del darrere i intentant fer política quan no es van presentar a les eleccions i tenen un biaix clarament conservador i reaccionari.
Es creu les enquestes ‘flash’ que han anat sortint?
Les hem d’agafar amb moltíssima prudència. El més preocupant és que hi ha prop d’un 40% de gent que està indecisa, que no sap què votarà ni fins i tot si hi anirà.
Han baixat en aquests 15 dies el percentatge d’intenció de vot i baixen des del 2015. Què els diuen les seves enquestes?
Veiem que com a espai polític ens consolidem en intenció de vot. No estem en la mateixa situació que el 2015, ni nosaltres ni el país. Però considero que les eleccions no van tant de qui queda el primer i les guanya, sinó que, sabent que no hi haurà governs de partit únic ni majories absolutes, de qui és capaç d’articular i configurar una majoria suficient per estar en el govern. Tenim clar que volem estar en el govern, no a qualsevol preu i no amb qualsevol grup, però és important veient en el govern central la diferència d’estar-hi o no. La capacitat de transformació, on es prenen les grans decisions, és en el govern. Amb totes les limitacions.
El lema és ‘El canvi que Catalunya mereix’. Demana un govern d’esquerres per posar fi al desgovern. En què és un desgovern?
El principal problema és que portem una dècada perduda i, en paraules del president Torra, no ha servit per avançar ni un mil·límetre en el terreny social ni en el nacional. Tenim debats importantíssim que s’han anat posposant i la pandèmia ho ha agreujat. Tenim un problema de retallades que no s’han revertit i hi ha un problema de diners, però també de model. En el tema de les residències, volem una grans centres que semblen assistencialistes amb una atenció gens personalitzada, amb treballadores en condicions precàries i alguns, pocs, omplint-se les butxaques a costa de la vida dels nostres avis, o volem canviar-lo? Volem tenir el focus posat en la medicalització i la malaltia, o el volem posar en la salut? Per què no fem un pla de retorn de bates blanques. La mitjana europea són 10 infermeres per 10.000 habitants i a Catalunya és de 5. Manquen mans i el govern no ha revertit aquestes polítiques. ERC, que porta el Departament de Salut, no ha avançat en cinc anys, al contrari, han externalitzar el rastreig amb Ferrovial amb un contracte de 18 milions d’euros, o pagant la sanitat per cada pacient derivat de les UCI de la privada més cara de tot l’Estat. I el desgovern també és en les relacions entre els propis socis de govern. Un no es responsabilitzen de les decisions dels departament de l’altre. És normal que en un govern de coalició hi hagi diferències...
S’espera la pregunta que també hi ha discrepàncies en el govern espanyol.
Sí, i és normal, però t’has de coresponsabilitzar del que fan els altres departaments i no pots tenir, en pandèmia, un conseller en una ràdio dient blanc i un altre, a la mateixa hora, dient negre. Nosaltres tenim diferències amb els socialistes. Som republicans i ells monàrquics, volem que s’investigui la monarquia; ells no volien augmentar el salari mínim; si no haguéssim estat molt alerta haurien retallat les pensions... Tenim la regulació dels lloguers amb una llei a Catalunya pionera, valenta i el govern central l’hauria d’estar posant en marxa. El PSOE intenta posposar-la per després de les eleccions perquè va a la caça i captura dels vots de Ciutadans.
Però vostè que es tan crítica amb JxCat s’ha fet la llei amb ells al govern, per què els veta? És irreversible?
JxCat va acceptar a contracor i crec perquè no venia dels partits sinó que era una demanda social, no només del Sindicat de Llogaters i les entitats, sinó de la gent individual que entenia la situació que vivim a nivell de lloguer és insostenible. amb JxCat no compartim el model de país pel que fa serveis públics, l’educació i la sanitat en on ells ja els va bé una part concertada i no tenen problemes amb les privatitzacions. Per nosaltres és una línia vermella. I tenim la taula de diàleg que donen per enterrada. I veiem declaracions de membres de JxCat d’un nacionalisme excloent que no suma i que em semblen molt poc republicanes.
Hi ha punts de coincidència amb aquells consensos del 80% per l’amnistia i l’autodeterminació. Es pot construir alguna cosa a partir d’aquí?
En alguns temes podem coincidir, una altra cosa és formar-hi govern. Si ERC, que no hi comparteix model de país, ha tingut greus dificultats per tirar endavant aquesta legislatura. El canvi que necessita Catalunya passa per un acord transversal de forces d’esquerres.
Amb ERC han sigut crítics: la llei Aragonès i en la pandèmia amb els departaments que portaven ells. I en canvi els allarguen la mà.
Si mirem programes, i ERC porta al govern des del 2015, diu que faran una conselleria de Feminisme. Molt bé, la podríeu haver fet quan governàveu. I per què no? Segurament perquè estaven al costat de JxCat i no era una prioritat. Són ecologistes i portem deu anys perduts sense tirar endavant energies renovables o polítiques a favor del medi ambient. Per això dic que la garantia que es fan polítiques d’esquerra és que nosaltres estem en el govern. Quan ERC està al costat de la dreta, o el PSC mira cap a Cs, no tiren endavant les propostes que fan en campanya.
I el mateix amb la imputació de Laura Borràs, però oferiment al PSC, amb casos coneguts de corrupció i amb la presidenta de la Diputació i alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, investigada.
Jo no he agafat el tema de la Laura Borràs com a bandera durant la campanya. Quan m’ho pregunten els periodistes responc.S’ha d’esperar, des de la presumpció d’innocència, com s’acaba resolent el cas. Si que he dit que no és el mateix cas que el dels presos polítics, on hi ha una sentència injusta del Tribunal Suprem, que van retòrcer el delicte de sedició per fer més venjança que justícia. El cas de Borràs no és de clavegueres, hi ha un informe de la sindicatura de comptes.
I del PSC?
Hem estat implacables, som acusació a l’Hospitalet perquè s’ha d’arribar fins al final. Des de juny que demano explicacions a Marín. I ella, silenci. Van passar sis mesos perquè anés a declarar. S’ha de condemnar i tallar la corrupció vingui d’on vingui.
Tot i així, oferta al PSC.
El cap de llista del PSC no està imputat per corrupció. En aquest país hi ha pocs partits que no hagin estat investigats i amb causes de corrupció: diria que ERC n’és un, la CUP un altre i el nostre.
Citava a Pedro Sánchez i frase sobre que no podria dormir amb un govern amb Podem per no fer cas dels vet encreuats entre PSC i ERC. Té algun indici més que pot haver-hi un acord tripartit?
A Pedro Sánchez l’hem sentit moltes vegades dir A, i després ha fet B. Va dir que hi havia un conflicte de convivència entre catalans i no un conflicte entre Catalunya i Espanya, i l’ha acabat reconeixent; no volia sentir a parlar de la taula de diàleg, sabem que volia un acord amb Cs... Quan parlem del partit socialista n’hi ha molts, diferents ànimes i actuen cap un costat a l’altre segons els interessos del moment. Però no tinc més indicis. Fins a últims hora també van dir que seria Miquel Iceta i. d’un dia per l’altre ens vam trobar que era el ministre de Sanitat.
En el conflicte polític entre Catalunya i Espanya proposen una República plurinacional i federal. Què vol dir i com es fa?
Vindria a ser un sistema federal asimètric. En el cas de Catalunya proposem una disposició addicional específica a la Constitució on es reconegui que és una nació, que avancem en la reforma del sistema de finançament més just i que respongui als reptes que tenim sobre la taula; una hisenda tributària pròpia; amb un component de solidaritat sense perdre l’ordinalitat i amb corresponsabilitat de la resta de territoris. I pensar les competències que volem tenir com a país i les que tenim i no fem efectives, com les beques universitàries. Parlo de tenir polítiques actives d’ocupació, o ports i aeroports.
Catalunya com a nació ja ho recollia l’Estatut, que es va retallar. Alguns diuen que el federalisme és més difícil que la independència.
És que al final el que és difícil o el que no és difícil... jo crec que és més fàcil introduir aquesta addicional específica i després tenir una Constitució catalana. Crec que estem més a prop d’un sistema federal que de l’arribada de la independència. És clar que el model territorial ha fracassat i està esgotat el de les autonomies. Hi ha consciència en altres territoris que s’ha d’avançar en una descentralització. Trobaríem més aliats.
És més fàcil que reconeguin diferents nacions dins d’Espanya que el dret a decidir?
No és incompatible el dret a decidir amb el sistema federal. Som els que sempre hem defensat el referèndum quan altres partits defensaven que era una pantalla passada, a Sevilla, Múrcia i on calgui quan ens ha donat vots o quan no. Ara tenim l’oportunitat de la taula de diàleg i hem d’avançar amb propostes com el referèndum per veure quin és l’acord que surt i que sigui votat pels catalans i les catalanes. I això no treu que hem d’anar capa la república federal plurinacional.
Parlava l’altre dia que no es podia enganyar la gent perquè no era el moment?
No. Vaig dir que no teníem la correlació de forces.
Sí, exacte. Per fer el que proposa si que hi ha la correlació de forces, o ens trobaríem que també requereix de majories i canvis de la Constitució?
Sí jo dic a la gent que en 15 o 18 mesos tindrem un referèndum pactat els estaria enganyant. No ens podem permetre com a país tornar a generar expectatives que no sabem que es podran complir. La mateixa CUP proposa un referèndum per quan acabi la propera legislatura i ERC no vol ni dir en quina legislatura. I és un bon exercici nostre, per part de la CUP i ERC dir que ara mateix sabem que no tindrem un referèndum pactat perquè el partit socialista no està disposat. I necessitem que sigui reconegut a escala internacional que sigui pactat. No puc posar dates a un referèndum que no tinc garantit. Teòricament el Partit Socialista també vol un govern federal.
Em deia l’exdiputat i exsenador d’ICV Roc Fuentes que si algú t’ha de donar el dret a decidir ja no tens aquest dret. Hi està d’acord?
Clar. El que passa es que vam fer una referèndum que no estava pactat i mira en quina situació ens trobem.
S’hi ha arribat després d’intentar coses com reforçar l’autonomia i el finançament i que no van funcionar.
Per això cal acumular forces i canviar la corelació de forces a nivell estatal. No vull posar terminis, però fent i votant una DUI que no es pot posar en pràctica només genera frustració. Veiem que JxCat parla d’activar o aixecar la DUI, ja no sé a què s’està referint, i una bona part de l’independentisme que va votar la DUI al Parlament no l’han pogut implementar perquè la repressió de l’Estat ha sigut brutal. A mi em preocupava que deixava enrere a mig país. I aquell referèndum. com que no estava pactat, va haver-hi una part de la població que no hi va participar perquè no se sentia interpel·lada.
Sí l’independentisme suma creu que tornaran a pactar?
Cada dia que passa evidencia més que les relacions independentistes estan més degradades i no només no comparteixen model de país. No entendria que repetissin una fórmula que ha fracassat. L’anterior legislatura va ser molt dura, però tenien un full de ruta. Aquesta ha sigut dura, però em sobtava molt la desorientació al govern.
Pot garantir que no donarà suport al PSC si el té de Cs?
No tenim res a veure. És part del problema. Van quedar primera força i no ha servit per res. No han fet cap aliança i s’han dedicat a crispar i a fer del Parlament una plató de televisió.
No seré original, a Barcelona tenen l’alcaldia amb el suport de Manuel Valls.
Si, però si mirem les polítiques qui és el soci? ERC. Pressupostos, tramvia per la Diagonal, polítiques d’habitatge.
