Rússia retreu a Borrell el cas dels catalans
Recorda que Bèlgica i Alemanya van contradir els tribunals espanyols en l’1-O, en resposta a la petició d’alliberar Navalni
Denuncia que van acusar el país “sense proves” d’haver ajudat en el referèndum independentista
Plantofada russa a Espanya a través del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. El ministre d’Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, va retreure ahir a la Unió Europea (UE) l’empresonament dels dirigents independentistes catalans, després que l’alt representant comunitari per a Política Exterior i Seguretat Comuna, Josep Borrell, exigís al seu govern l’alliberament de l’opositor Aleksei Navalni.
El ministre rus va recordar que Bèlgica i Alemanya van contradir els tribunals espanyols en el cas de l’1-O i que Espanya va defensar el seu sistema judicial. “No qüestioneu les decisions del nostre sistema judicial”, va dir Lavrov durant una roda de premsa conjunta amb Borrell en què el va acusar d’aplicar “dobles estàndards”. A més, va denunciar que Rússia va ser acusada “sense proves” d’ajudar en el referèndum de l’1-O.
Lavrov va assegurar que Moscou no ha fet mai comentaris públics sobre “presumptes decisions judicials políticament motivades” a la UE per esquivar les crítiques en el cas Navalni, que va qualificar de “maleducades” i “arrogants”. Borrell havia reclamat l’alliberament del dissident rus i l’obertura d’una investigació “imparcial” sobre el seu enverinament. Posteriorment, la ministra espanyola d’Afers Estrangers, Arancha González Laya, va replicar que, a diferència de Rússia, Espanya és una “democràcia plena” en què tots els ciutadans tenen els seus drets garantits, i va expressar el desig que Navalni “pugui fer campanya com en fan a Espanya els líders independentistes catalans”.
Navalni, de 44 anys i enemic número u del Kremlin, va col·lapsar durant un vol a Moscou quan tornava de fer campanya electoral a Sibèria, l’agost passat. Ingressat en coma induït en un hospital de Berlín, els metges del centre van confirmar la presència de rastres de l’agent nerviós Novitxok al seu cos. Navalni va acusar els serveis secrets del seu país d’haver-lo enverinat. De tornada a Rússia, el 17 de gener, va ser detingut tot just trepitjar l’aeroport i va ser portat a una comissaria, on va ser condemnat, en un judici ràpid, a dos anys i vuit mesos de presó per haver incomplert les condicions d’una sentència anterior que li imposava una pena suspesa i llibertat condicional per un presumpte delicte de corrupció. Ahir Navalni va tornar davant d’un tribunal, aquest cop acusat d’haver difamat un veterà de la Segona Guerra Mundial que apareixia en un vídeo de suport al president rus, Vladímir Putin.
Expulsió de diplomàtics
Durant la reunió d’ahir amb Lavrov, Borrell va explicar que les relacions de la UE amb Rússia havien caigut al punt més baix amb l’arrest de Navalni, però confiava a mantenir-hi la cooperació. Brussel·les –va dir el català– respecta “la sobirania russa”, però “l’estat de dret, els drets humans, la societat civil i la llibertat política són centrals” per a les seves relacions amb Moscou.
El cap de la diplomàcia europea va descartar de moment la possibilitat que els 27 estats membres adoptin noves sancions contra Moscou. El debat intern sobre les relacions amb Rússia, va explicar, continuaran en el pròxim Consell de Ministres d’Exteriors i en la cimera de líders del març. “La meva visita aquí és part de la preparació d’aquest debat, i és molt important que aclarim què volem fer amb les nostres relacions.” Segons Borrell, ahir van identificar amb Lavrov possibles àrees de cooperació, com ara la lluita contra el coronavirus, el canvi climàtic, l’acord nuclear iranià, el procés de pau al Pròxim Orient i la nova administració dels EUA.
Lavrov, per la seva banda, va admetre les tensions bilaterals i les va atribuir a les “restriccions il·legítimes i unilaterals que imposa la UE sota pretextos inventats”. “Hem coincidit que la ulterior degradació de les relacions pot tenir conseqüències negatives i molt però que molt imprevisibles”, va advertir. Amb tot, va destacar que, de la reunió, n’havia sortit un interès compartit a “mantenir i ampliar els canals de comunicació”. Hores després, però, Rússia anunciava l’expulsió de tres diplomàtics d’Alemanya, Polònia i Suècia per haver assistit a les protestes per l’empresonament de Navalni del 23 de gener. Aquell dia i el 31 de gener, desenes de milers de russos van sortir al carrer en diverses ciutats per reclamar la llibertat de Navalni. Les protestes van ser reprimides violentament per la policia, amb un balanç de més de 10.000 detinguts.
LES FRASES
Puigdemont, contra la doble moral
RedaccióCarles Puigdemont va intervenir ahir en el xoc entre Lavrov i Borrell en la seva reunió a Moscou per recriminar a aquest últim que “no pot exigir a altres països el que no s’aplica a si mateix”. “Espanya té presos polítics i ha desobeït el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. És impropi d’un estat de la UE, que li ho permet. Aquest és el problema”, va sentenciar en un fil a Twitter.
El president català va recordar també les reiterades denúncies davant del Parlament Europeu que “la doble moral és una amenaça a l’autoritat moral de la UE com a potència global en democràcia i drets”. “Espanya està arrossegant la UE a humiliacions que no es mereix”, va concloure.