Borràs arriba a l’entrevista l’endemà del debat celebrat a TV3 i abans d’agafar el cotxe cap a Girona.En la recta final de la campanya acaba d’avançar el nom del seu conseller de Salut
Quina valoració fas campanya?
És una campanya estranya, sí, per l’estat d’ànim de tots i les limitacions que ens imposen les autoritats sanitàries que ens obliga a ser molt innovadors, tot i que com a Junts ja teníem incorporat l’element telemàtic en les comunicacions perquè el virus és d’ara però nosaltres fa tres anys que patim el virus de la repressió de l’estat. Hem intentat fer de la necessitat virtut i hem aprofitat per escoltar molt més a la gent i fer una campanya positiva i de propostes. Formem part d’un projecte que genera il·lusió, estem il·lusionats i volem compartir aquest projecte de transformació del país.
En aquesta campanya també s’ha pogut escoltar com mai el discurs de l’ultradreta, perquè no rebaten els arguments?
Al feixisme se’l combat, sí, però en aquest campanya hem pres la decisió d’ignorar-lo pel perill que representa que hi entri amb força i normalitat aprofitant les estructures democràtiques que després volen carregar-se La nostra pràctica al Congrés, on és la tercera força política, és no participar mai en les mocions que ells impulsen, jo no els interpel·lo ni em sento mai interpel·lada per ells.
Però el discurs racista no s’esborra.
Intentem no donar-li carta de naturalesa.
Tot just ahir va anunciar que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, serà el seu conseller de Salut. Ja estava pactat? Ha participat en la redacció del programa electoral?
No fem propostes públiques que no hagin estat treballades abans, per respecte a les persones afectades i als electors. El programa i les polítiques de salut són molt importants per nosaltres, el president de Torra va voler incorporar des del primer moment la veu dels experts i els va escoltar i Argimon va proporcionar tranquil·litat. Nosaltres continuem amb aquesta línia en el que ha de ser la represa de la normalitat.
El seu programa ha esta ben valorat pels experts però requereix d’una injecció de 5.000 euros, d’on els traurà?
Sanitat necessita aquests diners per als professionals, l’estructura i la recerca, i per tant és una prioritat de país. Governar és prioritzar i decidir on destines els diners i aquesta és la quantitat que els experts ens demanen.
Però sorgiran del pressupost de la Generalitat, del deute amb l’Estat o estan pendents del que distribueixi l’Estat dels fons europeus?
Treballem amb els fons de què disposem i també amb els que reclamem a l’Estat perquè ens corresponen. No eliminem allò que és un problema per a l’Estat però és una solució per a nosaltres. També reivindiquem i demanem els mecanismes de gestió dels fons MEDE (fons europeus de rescat) mobilitzats per a l’emergència de la covid-19. El president Torra ja va sol·licitar per carta un 2% del PIB que representa 4.6000 milions d’euros per injectar liquidat a les petites i mitjanes empreses i a tots els sectors que han patit més els efectes dela covid. Quan parlem de recursos parlem dels propis, dels que podem mobilitzar i dels que reclamem a l’Estat espanyol.
Vostè ha defensat el discurs del president Torra de posar la salut al centre, en el debat la candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, li ho va criticar. Tots els candidats de Junts comparteixen aquesta prioritat?
La vida la posem en el centre de totes les polítiques públiques, però ara ja farà un any que convivim amb el virus i això requereix un canvi, hem de saber com conviure-hi. Abans la incertesa era molt més gran, però la comunitat científica ha fet una feinada extraordinària i ara apostem per combinar la vida, la salut de les persones, amb la salut de l’economia dels nostres ciutadans. Per això hem anunciat un pla d’obertura segura que el que vol es reunir dues taules; una econòmica dels sectors més afectats per gestionar i prioritzar les ajudes, i l’altra amb agents socials per tractar els col·lectius on l’epidèmia ha fet mes estralls; gent gran, aturats i dones. Les dues taules estarien coordinades amb Salut i amb actuacions, quan a confinament, molt més precises d’acord amb les característiques de cada territori, no és el mateix Barcelona que els municipis de l’Ebre, el Pirineu o l’Empordà. I seguirem les indicacions dels experts de prioritzar els testos, els rastreig i l’aïllament de forma proactiva per lluitar contra el virus. Ara hem de gestionar com fer conviure la salut de les persones i la de l’economia. El que farem sempre és consultar els experts per això Argimon serà una garantia de seguretat.
Demà passat 14-F, fins a quin punt les eleccions són un plebiscit entre Junts i ERC?
Ho hauria de ser per poder clarificar quina és la manera que tenim per avançar perquè som partits independentistes i entenc que tots volem deixar de ser-ho. I aquí diferim en l’estratègia, per tant no hi ha millor manera que sotmetre’s al veredicte de la ciutadania. Quan el 21-D em presentava a unes eleccions per Junts per Catalunya en el fons pensava que el vot independentista no importava per on entrés perquè a dins hi havia una única saca. Ara després de tres anys, no puc fer aquesta afirmació, perquè no tots els vots independentistes han servit per avançar i per això el reconeixement a les urnes legitimarà una estratègia. La nostra formula és la de l’unitat, l’1-O, i determinació.
Que us diferencia d’ERC?
No em correspon a mi parlar del que proposen els altres partits, nosaltres apostem per complir el mandat de l’1-O, proporcionar quotes de benestar i progrés social al país i això només vindrà de la mà de la normalitat democràtica i de la capacitat de decisió i de recursos, per això volem la independència.
Les enquestes continuen marcant un empat, no sembla que ningú obtingui una majoria absoluta, i tenint en compte les discrepàncies i baralles entre Junts i ERC en l’anterior govern, és partidària que qui quedi primer governi en solitari amb acords puntuals o aposta de nou per reeditar la coalició?
Nosaltres hi som per poder governar amb forces independentistes que vulguin avançar cap a la independència. Si estem en disposició de liderar-ho, nosaltres al capdavant, i si no hi som, hem de servir per empènyer i avançar. En aquest sentit, el vots a Junts és un vot útil perquè evita l’aparició del tripartit i alhora és la garantia d’un govern independentista per fer la feina que cal en el dia a dia i també per marcar el rumb per avançar. Aspirem a guanyar be per poder governar bé.
Si queden primers, demanarà a ERC que deixi de donar suport al PSOE per fer un govern independentista?
El nostre marc mental és Catalunya, pensem que no es pot avançar cap a la independència i a l’hora apuntalar els partits del 155 que no fan res per resoldre el conflicte polític. La manera de treballar en un futur govern de Catalunya haurà de comportar una defensa dels interessos de Catalunya, aquí i a Madrid.
Tem que es faci el tripartit tot i el document signat per totes les forces independentistes de no pactar amb el PSC?
El que està clar és que nosaltres per activa i per passiva no pactarem amb els del 155, i no ho diem ara en eleccions si no que ho hem refermat amb les nostres actuacions al Congrés on es decideix molt el que passa a Catalunya. Ni vam investir Sánchez, ni vam votar el pressupost, ni l’estat alarma. Jo he signat el document no l’he delegat en cap altre persona. Jo soc a Madrid i sempre que allà es triava entre PSOE i Junts o Sánchez o Borràs, s’ha triat el PSOE i Sánchez, ha estat una constant.
I el pacte a la Diputació?
Tothom sap el que penso d’aquest pacte i la meva proposta és revertir-ho tot, aquest i també la resta de pactes amb els del 155 a nivell global.
Hi ha alguna línia vermella per poder pactar amb ERC?
No ens hem posat cap línia vermella.
El candidat Illa ja els ha etzibat varies vegades que el seu programa ‘no se’l creuen‘ ni vostès, que saben que no podran fer la independència perquè ‘no tenen ni la força ni el dret‘.
És curiós, nosaltres esgrimim la força de la raó i ells es queden amb la raó de la força. El problema és que ells si que s’ho creuen que farem la independència, perquè l’1-O es va donar la mesura del que érem capaços de fer i quan algú reacciona fent ús de la violència és perquè ha perdut qualsevol altre recurs. És per això que la fórmula és la de l’1-O i es per això que ens hem de blindar junts en la repressió i la unitat.
L’1-O ja va començar amb una resolució al Parlament que després va ser suspesa i anul·lada i vostès proposen com a primer pas fer el mateix, una resolució, una declaració política q tornarà a ser anul·lada?
La resolució del Parlament ens ha de permetre recuperar la sobirania perduda i saber perquè som on som. Refermar-nos en els compromisos i ens els principis democràtics que adquirim en les urnes. És un punt de partida per marcar el compromís en aquesta legislatura.
Després de la declaració política, proposen negociar un referèndum amb el govern de l’Estat, que s’hi nega en rodó, i llavors aposten per actuar unilateralment, què vol dir això? Organitzaran un altre 1-0?
En el document marquem totes les vies obertes, no renunciem a cap, el referèndum acordat ja el volíem abans de l’1-O, no va ser possible i vam fer l’1-O i ara ens trobem amb la gestió de les conseqüències que va tenir aquella votació. Ens mantenim amb un referèndum pactat, sí, però sabem que no és una opció i pensar que pugui ser-ho ens porta frustració . Però no ens podem aturar, hem de perseverar, sempre, i els exemples internacionals així ens ho indiquen i exposen com en aquests casos, amb majories consolidades i la intransigència d’un govern, la via unilateral queda legitimada. Per tant el veto espanyol no ens pot impedir i continuar avançant i aquí és on podem diferir d’ERC que prefereix esperar a ser més. El repte es complicat, però el fet de preservar és el que ens permetrà aconseguir-lo. El preu que estem pagant és molt alt i hem d’aconseguir que serveixi per alguna cosa. El què ja el sabem; poder viure en la república que vam votar, el com és el que haurem de fixar utilitzant tots els mecanismes sense menystenir el referèndum pacte.
Però volen tornar a organitzar un altre 1-O?
Nosaltres el referèndum ja el vam fer, en absència d’un de pactat i vinculant, per nosaltres l’1-O té plena vigència i la unilateralitat queda legitimada per la intransigència prèvia de l’Estat. I cal avançar, amb unitat.
Per tant, el boto a prémer llavors és la reactivació de la declaració del 27-O en aquesta legislatura?
La temporalitat, marcar el calendari, és un dels problemes de l’anterior legislatura. Nosaltres ens presentem per posar les bases i poder fer efectiu el mandat de l’1-O i per fer-lo ens necessitem tots. El quan no depèn només de nosaltres però tenim clar que no hi arribarem si no ens posem a caminar i en aquests tres anys hem agafat direccions que no anaven en línia recta.
També proposeu fer del Consell per la República una autoritat nacional, això com es fa?
Quan parlem d’autoritat el que volem és dotar el consell d’un rang d’actor implicat en la resolució del conflicte que la tardor del 2017 no hi era. Tindrà els seus propis mecanismes d’activació per treballar conjuntament la via externa de l’exili, que ha estat l’espai on s’ha pogut guanyar la batalla a l’Estat espanyol precisament perquè queda fora de les urpes de la legalitat espanyola. Hem aconseguit que siguin eurodiputats i ens han donat els èxits jurídics que confirmen que la justícia espanyola té més d’espanyola que de justícia i que l’1-O no hi va haver cap delicte ni de sedició ni de malversació i ,en canvi, si que hi ha una voluntat d’escarmentar, dissuadir i reprimir el moviment independentista.
Però aquest òrgan dependrà del poder executiu per tal que pugui esdevenir l’autoritat que mencionen?
No, no, nosaltres parlem de treballar des de dins i des de fora, i l’avantatge que té el consell és que treballarà des de l’exterior i no estarà sotmès al radar del govern espanyol. És un organisme que va néixer fora i s’ha de mantenir fora perquè no sigui víctima, com ho som la resta, de les urpes de l’Estat espanyol.
Quina dotació tindrà, quines eines si ha d’ajudar en el camí de la independència?
Serà el consell qui establirà el mecanismes perquè a través de l’assemblea d’electes li doni legitimitat i escolli els seus representants. La seva força estarà precisament en el fet de residir fora. Si no depens de l’Estat, l’Estat no et pot tancar aplicant l’article 155 com ja va passar també amb les delegacions que la Generalitat tenia a l’exterior.
Aquest cop també sabem que el cos dels Mossos d’Esquadra tenia un pla per detenir el govern de Puigdemont després del 27-O, com ho evitaran?
Efectivament hem de treballar amb les eines i que són limitades, l’autonomia és el principal obstacle per la independència, tal com expressa el propi president Torra. Què farem? Treballar per desenvolupar tot allò que ens cal que s’hauria d’haver fet abans. Naturalment els cosses de seguretat tenen aquesta obediència espanyola, no deixen de ser una policia autonòmica i haurem de treballar en com ho afrontarem quan estiguem en disposició d’activar la declaració d’independència.
Aquesta legislatura?
Volem aconseguir-ho però cal fer-ho bé i de manera segura per no haver de retrocedir. Soc exigent i aquest cop no subestimem la part contrària, per això cal dur a terme els preparatius d’una manera eficaç, possible amb la legitimació que ens donen les urnes, sense dreceres ni aturadors però també sense llums i taquígrafs.
