Ni tan sols viatjar per votar

Alberto Lumbreras, de 39 anys, ho tenia clar: la manera més segura per votar per als catalans que viuen a França és viatjar expressament a Catalunya. Entre el 2013 i el 2019, aquest investigador va creuar els Pirineus en tots els comicis, fins i tot en el referèndum de l’1 d’octubre, per dipositar el seu vot presencialment a Badalona. Des de fa dos anys, però, ha intentat fer-ho per correu. “De totes les eleccions que hi ha hagut, només vaig poder votar en les municipals. En la resta no em van arribar les paperetes a temps. I la meva parella no les ha rebut mai”, lamenta aquest militant del col·lectiu d’emigrants espanyols Marea Granate. Lumbreras tampoc podrà votar aquest diumenge. En haver-se registrat com a resident permanent a París durant la tardor, ha quedat fora del cens. “Per corregir-ho havia d’anar al consolat entre el 28 de desembre i el 4 de gener. És un termini massa curt”, critica. “Si no fos tan difícil viatjar a causa de la pandèmia, hauria intentat baixar a Catalunya per a les eleccions”, afirma Anna, de 24 anys. Aquesta santcugatenca, que resideix a la capital francesa, també s’ha quedat sense el seu dret al sufragi “per haver donat una oportunitat al vot per correu”. No li ha arribat cap papereta malgrat haver fet tots els tràmits quan pertocava. A causa del complex sistema del vot pregat –que exigeix sol·licitar el vot en cada votació–, la participació dels catalans a l’estranger resulta molt baixa. En les últimes generals del 2019, només van votar 3.900 catalans que viuen a França dels prop de 50.000 que resideixen de manera permanent al país veí.