ERC pren el lideratge a JxCat i és a tocar de la presidència

“Avui obrim una nova etapa liderada per l’independentisme d’esquerres”. Amb una alegria continguda però indissimulada, el candidat d’ERC, Pere Aragonès, compareixia poc abans de mitjanit amb el president del partit, Oriol Junqueras, i la seva número 2 a Barcelona, Laura Vilagrà, per declarar assolits els tres grans objectius de la nit: una victòria “inapel·lable” de l’independentisme, amb més del 50% de vots; d’ERC en el particular duel pel lideratge intern amb JxCat, i de les forces que defensen els “grans consensos” del país com són l’amnistia i l’autodeterminació, sumant-hi CUP i comuns. Amb totes elles, Aragonès establirà contactes “de manera immediata, perquè no hi ha temps per perdre“ per obtenir-ne el suport en una investidura a què ja va anunciar que es presentarà, i bastir així el govern de “via àmplia” que ha propugnat en la campanya. “Gairebé 90 anys després de les eleccions al Parlament del 1932, ERC està en disposició d’aplegar una gran majoria per assolir la presidència de la Generalitat”, solemnitzava.

En una nit amb un punt agredolç, els republicans van veure com se’ls escapava un cop més la victòria en unes eleccions catalanes, aquest cop a mans d’un PSC amb qui tot i això van empatar en escons. Tenen, però, la paella pel mànec en qualsevol alternativa de govern que es vulgui formar, i Aragonès té tots els números per ser el proper president. Molts més, si més no, que el socialista Salvador Illa, que també va anunciar que es presentarà a la investidura, però que, tot i tenir uns 48.000 vots més, tot fa pensar que no té cap opció.

Aragonès es va mostrar convençut que els resultats d’ahir els donen una “força immensa” per aconseguir l’amnistia de presos i exiliats polítics, i un referèndum d’autodeterminació pactat i reconegut a l’exterior. Per això va adreçar un doble missatge. “És l’hora de resoldre el conflicte, asseure’ns i veure com es resol això en un referèndum sense repressió”, va instar, en castellà, al president espanyol, Pedro Sánchez. “Els resultats són clars, amb més d’un 50% de vot popular independentista. El moment ha arribat per negociar un referèndum, si us plau involucreu-vos”, anunciava, en anglès, a la comunitat internacional. El candidat, que va lamentar l’entrada del “feixisme” al Parlament i es va conjurar a treballar per apartar-lo, va proclamar que han aconseguit aturar “l’operació d’Estat” per fer president Illa, que comptava amb el suport dels vots de Vox i només receptava “l’amnèsia”. “

Aragonès podria presidir un reeditat executiu independentista, després de protagonitzar el sorpasso a JxCat en el particular frec a frec pel lideratge de l’independentisme, gràcies a la lleugera reculada dels de Laura Borràs. Amb un percentatge gairebé calcat al del 2017 i un diputat més (33), els de Junqueras superen ara els de Carles Puigdemont en un escó i uns 35.000 vots, i capgiren així la balança, que fa tres anys es va decantar en sentit contrari per dos escons i uns 12.000 vots. Xifres molt justes, que fan pensar en uns equilibris interns molt similars en una eventual repetició de la fórmula de govern, però en tot cas suficients perquè ERC es vegi legitimada per reclamar-ne ara el lideratge sense discussió. De fet, el mateix Junqueras ja donava per feta la presidència, i més encara si es considera que ERC es presenta com l’única força que pot bastir “fronts amplis” amb CUP i comuns, una carta que JxCat no pot jugar. Això sí, tal com va passar al 2015 i el 2017, el binomi ERC-JxCAT no assoleix la majoria absoluta i resta en mans un cop més de com a mínim l’abstenció de la CUP, que ara ho pot tenir una mica més fàcil després que el lideratge s’hagi decantat cap a l’esquerra.

En tot cas, el conjunt de l’independentisme no sols va confirmar sinó que va ampliar la majoria absoluta dels últims anys fins als 74 escons, i va demostrar que segueix sent el moviment hegemònic i més mobilitzat a Catalunya en superar fins i tot la barrera del 51% dels vots. Aragonès se’n va felicitar, però va mantenir el discurs i va assegurar que no es conforma amb el suport de 68 diputats, sinó que anirà fins i tot més enllà de la CUP per buscar també els comuns. Aquesta heterogènia suma va obtenir 82 escons que suposarien una amplíssima majoria en la investidura, tot i que d’entrada sembla més que complicat que els aplegui alhora. Tot fa pensar en la CUP com a soci preferent, però ERC també podria obtenir el suport necessari dels comuns, perquè Aragonès ha dit en campanya que lligaria una possible investidura a l’aprovació del pressupost del 2021, i el que encara és vigent del 2020 es va aprovar precisament gràcies a una abstenció dels de Jèssica Albiach, i no dels cupaires. Ahir, la líder d’En Comú Podem insistia a buscar un tripartit –que sumaria els mateixos 74 escons que l’independentisme– amb dos partits que ja s’han vetat mútuament com PSC i ERC, però tot fa pensar que és un mer brindis al sol.