Política

El PDeCAT, del “si t’ho penses” a “pensar bé” el seu futur

La direcció del partit d’Artur Mas anuncia que obre un període de reflexió per decidir l’estratègia a seguir després de quedar fora del Parlament

Els líders del món local aposten per les municipals

S’ho han pensat bé 77.059 persones, però el seu vot ha resultat inútil, estèril, i el Partit Demòcrata Català, PDeCAT, haurà de passar ara a una segona fase, la de “pensar bé” el seu futur, va reflexionar ahir el president de la formació, David Bonvehí, sense donar indicis per saber cap a on pot anar aquest futur.

La direcció del Partit Demòcrata es va reunir ahir per constatar el fracàs electoral de la seva proposta, que, en paraules del president, va quedar resumit amb l’afirmació següent: “No hem aconseguit l’objectiu que ens havíem fixat.” I aquest objectiu no era sinó entrar al Parlament, que és l’àmbit que dona visibilitat en la política catalana.

Quedar fora del palau del parc de la Ciutadella voldrà dir, per exemple, que en cas que el PDeCAT renovi la seva oferta electoral en les eleccions que es faran d’aquí a quatre anys, no tindrà representació en els debats que es facin a les televisions públiques. Fins ara, i fruit de la divisió entre el Partit Demòcrata i la fórmula de Junts per Catalunya, el PDeCAT mantenia quatre diputats al Parlament que ara ja no tindrà.

Aquesta situació suposa afrontar un panorama absolutament nou per a un partit de tradició parlamentària i de govern, que es fa hereu directe del llegat de la dissolta Convergència Democràtica de Catalunya de Jordi Pujol. Certament, el partit en què milita Artur Mas, i al qual han donat suport amb la seva inclusió en les llistes noms de molt de pes com ara Joan Rigol i Andreu Mas-Colell, i la mateixa Joana Ortega, com a número dos a Barcelona, ha de fer una reflexió profunda per decidir com afronta la nova etapa en qualitat de partit extraparlamentari.

Aquesta reflexió és la que va assenyalar ahir com a necessària David Bonvehí, que, tot i això, va ajornar l’adopció d’una posició clara del partit i la presa de decisions fins a conèixer el resultat del debat intern que durà a terme el consell nacional, que serà convocat en breu, i la direcció del partit. De moment, es presentarà un informe al consell nacional per orientar aquest debat amb una primera anàlisi de la situació.

D’acord amb els arguments exposats ahir per Bonvehí, el PDeCAT considera que, tot i el fracàs, els vots obtinguts demostren que hi ha un espai electoral per a l’oferta que ha fet el seu partit i la candidata Àngels Chacón. El president dels demòcrates va advertir, però, que el seu no és un partit de centredreta. “Som un centre amb matisos”, va especificar en resposta a preguntes dels periodistes.

Entre les causes que han suposat la no obtenció de diputats, Bonvehí en va assenyalar dues, a tall preliminar. En primer lloc, el desconeixement de la marca política, a la qual, al seu parer, “li ha faltat temps i intensitat” per rodar-se i donar-se a conèixer. El PDeCAT va ser la fórmula adoptada definitivament per la diàspora convergent després d’un ball de sigles que es va complicar amb les fórmules electorals de Junts pel Sí, primer, i Junts per Catalunya, després. En segon lloc, Bonvehí va reconèixer que l’electorat no ha identificat la seva proposta com l’opció del “vot útil” de l’independentisme.

La reflexió anunciada ahir podria assenyalar el 2023 i les eleccions municipals que s’han de celebrar aleshores. Aquesta és la deducció que es pot fer de les primeres reaccions que es van sentir diumenge al vespre, tant d’Àngels Chacón com de Marc Solsona, cap de llista a Lleida, que va estar a punt d’obtenir un escó.

Per una banda, Chacón va obrir el punt de mira assegurant que el projecte del PDeCAT és ben viu i que el partit és una organització forta, mentre que Solsona va insistir en aquesta idea i va fer una crida a treballar per les municipals, àmbit en què el PDeCAT és fort.

LES FRASES

No hem aconseguit l’objectiu que ens havíem fixat; hem de reflexionar
David Bonvehí
president del pdecat
El projecte continua viu i ara s’aboca a preparar les eleccions municipals del 2023
Marc Solsona
alcalde de mollerussa i cap de llista del pdecat a lleida

Poder local que resta vots al poder a la Generalitat

El zero del PDeCAT al Parlament contrasta amb l’aparent força com a moviment social, 8.000 militants, la quantitat més gran d’una formació política a Catalunya, i, sobretot, amb la força real al territori, amb 170 alcaldes i gairebé 1.800 regidors. La presència al territori és un element indispensable per a qualsevol partit que aspiri a fer alguna cosa gran, com demostra el fiasco absolut de Ciutadans, que no té cap alcaldia a Catalunya i que no va guanyar en cap poble diumenge. Els números del partit que presideix Bonvehí es completen amb els quatre diputats que té al Congrés, elegit en les eleccions del novembre del 2019 en la llista de Junts per Catalunya.

Aquesta empremta als municipis és el que ha intentat esprémer el partit amb caps de llista molt vinculats a ajuntaments, com l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, per Lleida, i el de Lloret, Jaume Dulsat, per Girona. Ara bé, els vots obtinguts pel PDeCAT i restats a l’opció de Junts per Catalunya han impedit a la formació de Puigdemont ser la força independentista amb més representació. Si tots els vots del PDeCAT i el PNC, l’altra derivada del món convergent, haguessin anat a Junts, la distribució d’escons hauria estat diferent i aquesta opció n’hauria obtingut 36, tres més que ERC i el PSC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.