Negociació “imminent”
ERC designa equip negociador i encetarà amb la CUP, que s’hi posa bé si es parla de “què i com fer-ho”, les converses per formar un govern “ampli”
JxCat accepta investir Aragonès, si bé la seva aposta és per un executiu “independentista”
Fil a l’agulla. Vint-i-quatre hores després de la nova i inapel·lable victòria independentista a les urnes, ERC, a qui passa ara el volant del procés, no només va mostrar ahir la intenció d’entaular converses de manera “imminent” per buscar un pacte que permeti traduir en una investidura i un govern sòlids l’ampliada majoria parlamentària, sinó que ja s’hi va posar. Després que el candidat, Pere Aragonès, fes durant el dia els primers contactes amb les caps de llista de Junts, la CUP i En Comú Podem, els republicans van designar en l’executiva telemàtica de la tarda un equip negociador, que es complementarà amb diversos equips de treball temàtics, format per la secretària general adjunta, Marta Vilalta; el president del Consell Nacional, Josep Maria Jové; el vicesecretari de comunicació, Sergi Sabrià, i la número 2 per Barcelona, Laura Vilagrà. Ells seran els responsables de les converses, que es va decidir encetar amb la CUP, actor que entenen “indispensable” i que ha sortit especialment “reforçat” de la cita electoral. Les primeres trobades, que es tancaran ja en els propers dies, continuaran després amb Junts i els comuns.
Els republicans insisteixen d’entrada a conformar una gran majoria sobiranista de 82 escons, tot i que s’endevina una tasca complicada pels vets encreuats entre aquests dos últims. Els de Puigdemont, que han assumit l’intercanvi de rols i ja han deixat clar que no tindran inconvenient a investir Pere Aragonès, indicaven ahir que la seva fórmula passa per un executiu merament “independentista”, és a dir, sense els comuns, però obrint-hi la porta a la CUP. I és que, com va passar el 2015 i el 2017, els cupaires tornen a erigir-se en decisius. Ahir van mostrar la seva predisposició a parlar-ne, mentre els comuns continuaven enrocats a proposar un tripartit que ERC va qualificar un cop més d’“impossible”. Encara més: “Salvador Illa és l’Arrimadas del 2017”, valorava Vilalta sobre la candidatura a la investidura que ha anunciat el socialista, amb nul·les possibilitats de prosperar.
Després d’una primera reunió al matí per analitzar els resultats, Vilalta avançava ja la voluntat d’iniciar negociacions immediates per configurar un govern “el més ampli possible” amb els partits amb qui els uneixen els “grans consensos” de país. “No fem vetos entre sobiranistes, volem majories àmplies, i si algú ho pot fer possible és ERC; en aquesta direcció iniciarem totes les negociacions”, aclaria.
A la tarda, els republicans van acabar de configurar “l’estratègia negociadora”, perquè sobre la taula s’hi posarà tot. No tan sols la investidura d’Aragonès o el repartiment d’àrees a l’executiu i al Parlament, sinó també un programa de govern basat en els tres grans eixos marcats per ERC –amnistia, autodeterminació i sortida progressista de la crisi–, que segurament haurà d’implicar, en conseqüència, un nou acord estratègic pel full de ruta, que va ser impossible en la legislatura passada. Els republicans, a més, volen que impliqui també, com van dir en campanya, un pacte per aprovar com a mínim els pressupostos del 2021. “La negociació serà complexa, però ho volem liderar”, deia Vilalta.
Els republicans volen demostrar que van a totes des del principi per posar de nou en el primer pla, també a escala internacional, la necessitat d’un referèndum per resoldre el conflicte polític amb l’Estat. Així ho reiterava ahir al matí el mateix Aragonès a la BBC, on feia una crida a les institucions europees perquè “ajudin a resoldre” el conflicte. “Ara és el moment de tornar a la taula de negociació”, hi afegia. El missatge que la repressió no atura l’independentisme també volen que arribi “a tots els aparells de l’Estat”, començant per un govern espanyol a qui, això sí, Vilalta no negava que continuïn donant suport al Congrés, sempre que això sigui “útil” per a la ciutadania. ERC creu que dels resultats de diumenge surt “reforçada” l’aposta per la negociació, per la qual cosa vol reprendre la taula de diàleg tan bon punt hi hagi nou govern. Els republicans, en aquest sentit, no han descartat que designin per formar-ne part el mateix president del partit, Oriol Junqueras, en espera del que acabi passant amb el seu tercer grau i els possibles permisos que rebi per sortir de la presó.
“Empat tècnic”
Per part de Junts, qui sortia a fer la valoració postelectoral ahir era el secretari general, Jordi Sànchez, que enmig de la roda de premsa s’assabentava del recurs de la fiscalia contra el tercer grau dels presos. Moments abans, Sànchez assegurava: “El resultat ens obliga a tots a resoldre les diferències”. Segons ell, Junts afronta les negociacions des d’una posició de “guanyadors”, conscients, però, que qui ha de moure fitxa ara és Aragonès. “La distància d’un escó i 35.000 vots és d’empat tècnic”, reblava, això sí, Sànchez, per la qual cosa no considera que s’hagi d’imposar una estratègia per sobre d’una altra. Ara per ara, es mantenen “amatents” a la proposta que els faci arribar ERC per aconseguir materialitzar la victòria independentista en el que per a Junts seria una bona fórmula: “Un govern fort amb una majoria parlamentària sòlida que permeti avançar en l’exercici de l’autodeterminació.” Per aquest motiu l’acord prioritari i únic és formar “un govern independentista amb ERC i la CUP”, reiterava, i “això només depèn de les tres formacions”, hi afegia. Sànchez no va voler entrar en detalls de quin seria el contingut de la negociació o dels temes que Junts posarà sobre la taula. “L’important ara és acordar el què i el com ho farem”, continuava, i es mostrava partidari de la proposta d’Aragonès en campanya per tal que l’acord d’investidura quedi subjecte a l’aprovació del pressupost, a fi que l’acord sigui el més efectiu possible. També es va mostrar favorable a la taula del diàleg propiciada per ERC, sempre que impliqui una relació bilateral entre tots dos governs. Aquest cop, però, Junts no va parlar de la figura del relator que en anteriors negociacions considerava imprescindible. De fet, “no hi ha línies vermelles”, afirmava Sànchez, per poder fer realitat l’acord amb ERC.
Tal com anunciaven ahir els republicans, Junts prioritza tancar un acord de legislatura que permeti fer amb certesa el recorregut cap a la independència. Sànchez creu que “és possible”, així que: “El primer pas serà escoltar les propostes, i a partir d’aquí si ens posem d’acord en el què, ni el qui ni els quants seran un obstacle”, assegurava, mentre ja avançava que les negociacions es volen dur a terme amb discreció i prudència.
La CUP podria entrar-hi
Quant a la CUP, els anticapitalistes estan disposats a avalar un nou govern independentista depenent de “què estigui disposat a fer” i sempre que reflecteixi el resultat de les urnes, que segons la seva lectura han demanat “un projecte més a l’esquerra” que l’assajat fins ara. La candidata, Dolors Sabater, destacava “l’avenç històric” de l’independentisme diumenge –en què la formació va passar de 4 a 9 diputats– i es va mostrar oberta a “tots els escenaris”, fins i tot a formar part del proper executiu: “Però hem de saber per fer què i com fer-ho”, puntualitzava. La CUP defensa un programa de govern basat en quatre eixos, tal com recordava Sabater: amnistia i fi de la repressió, autodeterminació per mitjà d’un referèndum vinculant, un pla de xoc per a un rescat social, i concretar un pla de transició ecològica. “Si s’avenen a polítiques de rescat econòmic i a posar per davant una nova economia per a la gent i no les elits, aquí ens podríem entendre, evidentment”, cloïa.
LES FRASES
La constitució del Parlament, abans del 12 de març
La primera parada en el full de ruta és la constitució del nou Parlament. La data límit per a la sessió constitutiva és el 12 de març (20 dies hàbils posteriors a les eleccions). Un cop escollida la presidència del Parlament i la resta de membres de la mesa, la segona parada és la investidura del president de la Generalitat. Si s’esgoten els terminis, la investidura hauria de ser cap al 26 de març, tenint en compte que si el candidat no reunís prou suports, la investidura es podria sotmetre, dos dies després, a un segon debat. Si encara no hi hagués investidura, hi hauria de límit fins a final de maig per proposar nou candidat i evitar, així, noves eleccions.
Els dos blocs es desplomen en vots
L’enfonsament en més de 27 punts de la participació va fer que, en vots absoluts, tots els blocs es desplomessin respecte de les xifres històriques del 2017. De fet, en espera que els resultats s’oficialitzin i s’hi afegeixin els (pocs) vots de l’exterior, la suma de vot independentista va caure en més de 630.000 vots en conjunt respecte dels més de dos milions rebuts fa tres anys, mentre en l’unionisme la davallada encara seria més marcada, de més de 750.000. Els comuns, a mig camí, van perdre també més de 130.000 suports.
Dins l’independentisme, la caiguda es reparteix de forma similar entre els 332.000 vots que va perdre ERC i els 380.000 de JxCat, part dels quals alimentarien, això sí, els 77.000 que va rebre el PDeCAT, que tanmateix no li permetran entrar al Parlament. Tot i l’avenç en escons, la CUP també en perdria uns 6.000. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, admet que haurien volgut “més participació” i atribuïa l’alta abstenció a la imposició judicial de la data en plena pandèmia, mentre insistia a emfasitzar que l’independentisme superi el 51%.
ERC ha guanyat en ciutats com Lleida, Reus, Tortosa o la Seu d’Urgell, i és segona força en la majoria de municipis de les àrees metropolitanes, mentre que JxCat ha guanyat a Girona, Manresa, Vic o Sant Cugat. Això sí, en número de municipis on són primera força, Junts dobla el resultat dels republicans, 562 a 263.
