L’Argentina condemna vuit repressors de la dictadura
Un tribunal els troba culpables de segrestos, tortures, homicidis i robatori de nadons a l’ESMA, el principal centre de detenció del govern militar
Les restriccions de la pandèmia alenteixen la celebració dels judicis
La major part dels condemnats compleixen presó domiciliària
Vuit exmilitars de l’Argentina aniran a la presó per delictes de lesa humanitat comesos durant la dictadura que va governar aquest país entre el 1976 i el 1983. Un tribunal federal els ha condemnat a tres cadenes perpètues i a penes d’entre sis i quinze anys per segrestos, tortures, homicidis i el robatori de nadons nascuts en captivitat a l’ESMA, el centre de detenció de l’Armada pel qual van passar més de 5.000 presos polítics.
El veredicte té un enorme pes simbòlic perquè suposa una reparació per a 816 víctimes i la continuïtat d’una causa que per la quantitat de delictes i el nombre d’acusats es va haver de dividir en quatre expedients. Els vuit repressors, que no tenien fins ara condemnes, se sumaran ara als més de mil militars, policies i civils sentenciats a l’Argentina des del 2005, quan l’anul·lació dels indults i les lleis del perdó aprovats els anys noranta van reactivar centenars de judicis.
El judici ESMA IV, com se’l coneix als tribunals, va començar l’agost del 2018 amb deu acusats. Un va morir en el procés i un altre va aconseguir apartar-se’n en considerar que els jutges no serien imparcials. Els condemnats són tots oficials i sotsoficials de baix rang que treballaven en el grup de tasques 3.3.2. encarregat de segrestar, torturar i assassinar activistes d’esquerres destinats a l’ESMA. Molts d’ells mai s’havien enfrontat a un tribunal, com ara Ramón Roque Zanabria, que quan va ingressar a la unitat era caporal. En el seu al·legat de defensa, l’exmilitar va dir que el 1976 el van citar des de l’ESMA “per formar una companyia cerimonial”. “En un procés em diuen que haig de retirar algunes coses, que és la causa per la qual estic acusat, desconeixia el que succeïa”, es va defensar davant dels jutges, que no van creure que no estigués al corrent del que passava als soterranis del centre de detenció. Va rebre quinze anys de presó per ser partícip secundari en 67 fets.
Entre algunes de les víctimes que van ser detingudes a l’ESMA hi ha la jove sueca Dagmar Hagelin, les monges franceses Léonie Duquet i Alice Domon i la fundadora de les Mares de la Plaza de Mayo, Azucena Villaflor.
Abordar un gran expedient dividit en quatre parts ha estat un desafiament per als jutges. En el primer judici, celebrat el 2007, l’únic imputat va ser el prefecte Héctor Febres, encarregat de les embarassades que donaven a llum a l’ESMA. Febres va morir enverinat amb cianur a la presó un dia abans de la sentència. El segon judici va concloure l’octubre del 2011 amb setze condemnats després d’escoltar uns 180 testimonis. L’ESMA III va tenir entre els sentenciats noms cèlebres per a la memòria argentina: l’excapità Alfredo Astiz i el torturador Jorge Tigre Acosta. Aquest últim va haver de sortejar les restriccions de la pandèmia del coronavirus i es va fer, majoritàriament, de manera virtual.
El Centre d’Estudis Legals i Socials (CELS), que hi participa com a querellant, va destacar que la causa ESMA i “cada judici que es tira endavant als tribunals reafirma els compromisos fundacionals de la democràcia en contra de la impunitat i el valor que tenen els drets humans a l’Argentina”. “No obstant això”, adverteix, “els futurs processos han d’avançar més ràpid. En aquesta causa, dos imputats van morir sense veredicte”.
Un informe de l’Oficina de Crims contra la Humanitat detalla que des de la represa dels judicis, el 2005, es van dictar 250 sentències amb 1.013 persones condemnades i 164 d’absoltes. Hi ha, a més, 373 causes en procés. L’any passat, per les dificultats de la pandèmia, la quantitat de causes va ser més baixa que en anys anteriors. Fins al 4 de desembre va haver-hi només nou sentències, amb 51 condemnes i set absolucions.
“S’ha consolidat, a més, la presó domiciliària com a modalitat de detenció”, diu l’informe, sobretot perquè la major part dels condemnats són més grans de setanta anys i tenen dret a aquest benefici.
El pas del temps ha jugat en contra de la recerca de justícia. “Dels 904 morts i mortes en els catorze anys de processos, 692 van morir abans d’obtenir sentència i 212 després del dictat de la seva condemna o absolució”, diu l’informe de l’Oficina de Crims contra la Humanitat.
LES XIFRES
Espanya empara els franquistes
Mentre que l’Argentina jutja els crims comesos per la seva dictadura, l’Estat espanyol no només no fa el mateix amb els del franquisme, sinó que obstaculitza els processos judicials contra el règim feixista de Francisco Franco, com ra els de l’Argentina coneguts amb el nom de la Querella argentina.
Els delictes comesos durant el règim franquista estan prescrits a l’Estat espanyol o bé amnistiats per la llei del 1997 i no es poden perseguir com de lesa humanitat perquè aquest tipus de crims es van tipificar a partir de l’any 2000. Davant aquesta situació, diversos querellants van acudir a l’Argentina per intentar que es jutgessin les morts i la persecució dels seus familiars durant el franquisme emparant-se en la jurisdicció universal.
L’anomenada Querella argentina es va posar en marxa l’any 2010 i va ser interposada per tres ciutadans als quals es van sumar centenars de persones més. Els querellants demanaven identificar i jutjar responsables dels crims del franquisme com ara l’exministre Rodolfo Martín Villa, que va ser imputat l’octubre del 2014. A Martín Villa el fan responsable de dotze morts a mans de policies, guàrdies civils i grups d’extrema dreta entre el 1976 i el 1978 i demanen que sigui jutjat per un crim de lesa humanitat i per genocidi amb motivació ideològica.
Quatre expresidents del govern espanyol (Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy van enviar una carta cadascun a la magistrada argentina María Servini per defensar l’honor de Martín Villa, que, com la resta de franquistes, està emparat per la justícia espanyola.