Jutgen la sindicatura de l’1-O, “mai operativa” segons el TSJC

Els cinc acadèmics que van ser nomenats –pels grups parlamentaris de JxSí i la CUP– membres de la sindicatura electoral del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017, finalment, seran jutjats demà, tres anys després de formalitzar-se la querella de la fiscalia i de dos ajornaments a causa de la Covid-19. Amb ells s’enceta la segona onada de judicis contra l’independentisme, segons Òmnium.

La magistrada del penal número 11 de Barcelona serà l’encarregada de dirimir si van cometre els delictes de desobediència comuna i usurpació de funcions com sosté la fiscalia, pels quals els demana dos anys i nou mesos de presó i, alternativament, un any d’inhabilitació per exercir càrrec electoral i públic, a més de pagar una multa de 5.400 euros per desobediència als tribunals. O, per contra, la jutgessa n’acorda l’absolució com demana el seu advocat, el penalista Ramon Setó, que sosté que quan la fiscalia va presentar la querella, cap dels cinc encausats havia rebut cap requeriment del Tribunal Constitucional (TC). La fiscalia admet que sols un d’ells l’havia rebut.

Per a aquest judici, podria ser clau una sentència recent del TSJC, en la qual s’afirma que l’administració electoral de l’1-O “mai va arribar a estar operativa”. Ho recull la condemna al conseller Bernat Solé per desobediència, com l’alcalde d’Agramunt, per l’1-O, el gener passat.

Es preveu que demà declarin els acusats: Jordi Matas, president de la sindicatura de l’1-O; Marta Alsina, vicepresidenta; Marc Marsal, secretari, i els vocals Tània Verge i Josep Pagès. Després, han de declarar vuit testimonis, entre els quals hi ha el llavors secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona. La resta són presidents i vocals de les sindicatures de les demarcacions d’Aran, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Dimecres han de declarar vuit testimonis més, també síndics de demarcacions, i finalitzarà el judici.

En el ple del 6 de setembre del 2017, el Parlament va aprovar la llei del referèndum, en què es regula l’administració electoral i se’n fixa la composició, i s’hi precisa que aquest òrgan es crea “únicament per al referèndum”, recorda Setó en el seu escrit de defensa per foragitar el delicte d’usurpació de funcions de què se’ls acusa. Per contra, el fiscal, en el seu escrit provisional, sosté que els cinc síndics, amb “coneixement de la seva arbitrarietat i falta de legitimació”, van seguir en les seves funcions, tot i que el mateix 7 de setembre el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la llei del referèndum i va requerir “impedir” qualsevol acció. No obstant això, segons el fiscal, els membres de la sindicatura van nomenar els síndics de les demarcacions i van fer acords perquè s’acreditessin les organitzacions que volien participar en l’organització de l’1-O.

El fiscal hi afegeix que, davant “la persistent inobservança” dels acusats, el TC, a instàncies de l’advocacia de l’Estat, va estrenar el seu poder coercitiu –creat ad hoc per aturar la causa catalana– i el 20 de setembre va fixar multes de 12.000 euros diaris a cadascun dels cinc membres de la sindicatura de l’1-O, fet pel qual van renunciar al seu càrrec en una comunicació al TC que es va publicar el 26 de setembre en el BOE. Menys de vint dies de vida.