Els síndics de l’1-O denuncien que són davant “una revenja”
Els cinc acadèmics defensen que no han comès cap delicte i que es troben davant d’una querella “preventiva” per dissuadir la gent
El judici es farà, finalment, demà i dijous a la Ciutat de la Justícia
Qui va ser president de la sindicatura electoral del referèndum de l’1 d’octubre, Jordi Matas, va defensar ahir en declaracions a Catalunya Ràdio que els cinc acadèmics que formaven part d’aquest òrgan no han comès cap delicte i hi va afegir que encara no saben què i a qui se’ls acusa d’haver usurpat. Els cinc membres de la sindicatura havien de començar a ser jutjats avui, però, finalment, el judici serà demà i dijous a la Ciutat de la Justícia, on hi ha convocada, a dos quarts de nou del matí, una concentració de suport .
⚠️⚠️ ÚLTIMA HORA! El judici als membres de la Sindicatura electoral de l'1-O serà els dies 3 i 4 de març (i no 2 i 3).
— Síndics de l'1 d'octubre 🎓 (@sindics1octubre) March 1, 2021
🎓 Per tant, la convocatòria de suport passa a DIMECRES, 3 DE MARÇ#Síndics1OAbsolució
📆 3 de març
🕓 8.30 h
📍 Ciutat de la Justícia
La fiscalia sosté que van cometre els delictes de desobediència comuna i usurpació de funcions i els demana dos anys i nou mesos de presó i, alternativament, un any d’inhabilitació per exercir càrrec electoral i públic, a més de pagar una multa de 5.400 euros per desobediència als tribunals. El seu advocat, el penalista Ramon Setó, en defensa l’absolució i sosté que quan la fiscalia va presentar la querella, cap dels cinc encausats havia rebut cap requeriment del Tribunal Constitucional.
A més, en aquest judici podria ser clau la sentència que ha condemnat l’actual conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Soler, per desobediència per haver participat en l’organització de l’1-O a Agramunt, d’on era alcalde. En la sentència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afirma que l’administració electoral de l’1-O no va funcionar mai.
Josep Pagès, vocal de la sindicatura, hi va afegir, també a Catalunya Ràdio, que la dilació en el temps del cas, més de tres anys, hi dona un “contingut polític” i demostra “voluntat persecutòria”. I és que, segons Pagès, es tracta d’una “querella preventiva amb voluntat de dissuadir”. Tània Verge, també vocal de l’òrgan, va defensar que tampoc van desobeir i va instar la fiscalia a presentar proves tot recordant la presumpció d’innocència. Verge va sentenciar que és una querella amb “ànim de revenja”. En la mateixa línia, Marta Alsina, que també en va ser vocal, veu l’actuació de la fiscalia com un “escarment” per donar el missatge que un referèndum com el de l’1-O no es pot tornar a fer. Alsina va defensar que ja han complert el càstig perquè ja se’ls va sancionar.