Guerra de mocions a favor i en contra de la sentència del TC al ple de Girona
CiU presenta a Castelló d'Empúries una moció com la del Port de la Selva
El govern tripartit de Girona –PSC, ERC i ICV–, conjuntament amb CiU, consensuarà una moció per criticar «la retallada de l'Estatut amb la sentència del TC». La voluntat és adaptar la declaració institucional que es va fer amb la junta de portaveus criticant la resolució del Constitucional. El text, però, no es consensuarà fins dilluns, ja que també s'hi vol incloure una valoració de la manifestació d'avui a Barcelona.
El PP a Girona va entrar ahir una moció en què defensa la sentència del TC sobre l'Estatut i reclama posar els esforços «a donar resposta a una crisi econòmica». Considera que a partir d'ara caldria «desenvolupar l'Estatut, ara plenament constitucional, per part dels governs espanyol i català». En aquesta línia, la portaveu del PP, Concepció Veray, expressa que «no s'ha de perdre més temps en discussions i debats estèrils sobre l'Estatut». A més, considera que la reacció del tripartit i CiU «ens situen com l'única força que defensa els valors constitucionals».
A part, a Castelló d'Empúries, el grup de CiU ha presentat una moció perquè el municipi es declari «moralment exclòs» de la Constitució en protesta per la sentència del TC contra l'Estatut.
A més, a l'Escala, tots els grups han consensuat una proposta modificada a la inicialment presentada per l'alcalde, Estanis Puig. Finalment la proposta serà la mateixa que es va aprovar a la Diputació de Girona. Els grups de CiU i ERC veien la proposta de l'alcaldia massa centrada en la rivalitat entre PSOE i PP, mentre que Estanis Puig defensa que les dues propostes són molt semblants.
El Fòrum Alsina critica els bisbes catalans
S.G-AEl Fòrum Alsina ha fet públic un comunicat de suport a la manifestació d'avui a Barcelona i crític amb els bisbes catalans perquè no s'han pronunciat contra la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut. «Atès aquest darrer, ens sorprèn i lamentem la manca de coratge dels nostres bisbes actuals a l'hora de mantenir viu aquest testimoni i la manca de diligència per responsabilitzar-se d'aquest llegat dels seus antecessors. Aquesta constatació ens porta a reclamar [...] la constitució de la Conferència Episcopal Catalana, que pugui assumir sense traves les aspiracions més profundes de l'Església que viu i creix a Catalunya.»
L'ajuntament de Llançà aprova una moció contra la sentència de l'Estatut
m.vL'Ajuntament de Llançà va celebrar ahir un ple extraordinari urgent per aprovar una moció de rebuig a la sentència dictada pel Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya i també per donar suport a la manifestació de demà convocada per Òmnium Cultural a Barcelona. El consistori alt-empordanès fa una crida a la ciutadania per afegir-se a la mobilització.
El PSC rebutja la sentència en un manifest
acnEls alcaldes socialistes de les comarques gironines han presentat un manifest de rebuig a la sentència del TC. En el text es recull la voluntat de defensar «més que mai» l'autogovern de Catalunya i s'afirma que l'Estatut n'és «l'expressió màxima». «Volem expressar la nostra decepció i indignació per un procés i una sentència que mai no s'haurien d'haver produït», diu el manifest.
Moció a Sant Joan
J.CERC, a l'oposició de l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, vol forçar la resta de grups, el PSC –al govern– i CiU, a pronunciar-se sobre la sentència de l'Estatut. Per això, està formulant la moció que presentarà en el pròxim ple, en què afirma que la sentència obre l'exercici del dret a l'autodeterminació, per la ruptura del pacte constitucional.
Els estudiants de la UdG, contra el TC
J.CEl Consell d'Estudiants de la Universitat de Girona, pendent de conèixer amb detall la sentència que el Constitucional ha emès contra l'Estatut aprovat pel Parlament, per les Corts i referendat pel poble de Catalunya, ha manifestat el rebuig a aquesta sentència, que, segons un comunicat, vulnera els drets i les llibertats del poble de Catalunya expressats democràticament. Manté també que el TC no té cap legitimitat democràtica per jutjar una llei que forma part del bloc constitucional de l'ordenament jurídic de l'Estat, ni per jutjar la voluntat sobirana dels catalans. A més, hi afegeix que la sentència posa punt final a la via autonomista. «Per dignitat i per Catalunya», insten els catalans a «sortir massivament al carrer».