La cúpula del PP cobrava sobresous il·legals des del 1996, diu Bárcenas

L’extresorer del Partit Popular (PP), Luís Bárcenas, va tornar ahir a l’Audiencia Nacional per declarar en el judici pel pagament de quasi un milió d’euros suposadament amb diner negre de la caixa B del partit per a la reforma de la seu del PP a Madrid. Pel cas, a Bárcenas –que ja està a presó per la trama de finançament il·legal del PP, la Gürtel– la fiscalia li demana cinc anys més.

El matí va començar amb la desestimació per part del jutge de la petició de Bárcenas d’encarar-se, davant del tribunal, amb l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy. Sense sortir del guió anunciat per ell mateix, en la carta remesa fa alguns dies a la fiscalia en què prometia col·laborar, Bárcenas va tornar a situar a Rajoy ahir entre els exalts càrrecs del PP no sols com a coneixedors de la “comptabilitat extracomptable” –com l’anomena Bárcenas– del PP, sinó com a beneficiaris personals.

Així, segons l’extresorer, Rajoy, María Dolores de Cospedal, Francisco Álvarez Cascos, Ángel Acebes, Javier Arenas, Jaime Mayor Oreja, Rodrigo Rato i Federico Trillo haurien rebut sobres amb sobresous provinents de la caixa B. Segons ell, “es desplaçava al ministeri corresponent” i els diners els guardava “dins una capsa” al despatx, en sobres. La “instrucció” d’operar així la hauria donat Álvarez Cascos, perquè els calia “diners d’aquestes característiques” per fer pagaments, i es va acabar entre el 2009 i el 2010, després d’esclatar el cas Gürtel amb el pagament a Rajoy i Cospedal de 50.000 euros procedents d’un empresari. Des de 2008, ell mateix “sempre” hauria fet els lliuraments als dos dirigents. Tot plegat hauria arrencat quan, el 1996, el PP va guanyar les eleccions i aquests dirigents per llei ja no podien cobrar “dietes per representació” del partit. Aleshores “complementaven” el sou amb la caixa B.

Sobre la reforma de la seu del partit, Bárcenas va explicar ahir haver lliurat 184.000 euros de diner negre i procedent dels fons de la caixa B, en efectiu com a primer pagament, als arquitectes d’Unifica, que ara s’enfronten a tres anys de presó.