Tancats a la presó per no haver-se declarat delinqüents
El jutge de vigilància penitenciària revoca el tercer grau dels presos polítics de Lledoners
Entén que encara no han assumit els fets pels quals van ser condemnats pel Tribunal Suprem espanyol
Les persones amb una situació social, familiar i econòmica normalitzada no delinqueixen i, si ho han fet, aquesta condició els permet el reingrés a la vida en llibertat amb més facilitat. Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Jordi Turull són persones amb una situació social, familiar i econòmica normalitzada. Ho eren el 2017, quan exercien càrrecs de responsabilitat pública o de lideratge social, i ho són ara, quan compleixen condemna per haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre. El jutge de vigilància penitenciària David García Esteban reconeix als presos la condició de ciutadans normalitzats, però no en té prou amb això per deixar-los al carrer i vol que tots set es declarin delinqüents, que reconeguin que han estat delinqüents i que han comès el delicte pel qual el Tribunal Suprem els ha condemnat a la presó. Només així, segons el jutge, es podrà valorar la possibilitat que tots set puguin gaudir del tercer grau i viure en semillibertat, situació que des d’ahir els ha estat retirada.
Aquest és l’eix central de l’argumentari que ha fet servir el jutge que cobreix com a substitut la plaça del jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya i que ahir va fer públiques set resolucions amb les quals revoca el tercer grau que es va concedir a finals de gener a Cuixart, Junqueras, Rull, Sànchez, Romeva, Turull i Forn.
Els set presos polítics van conèixer ahir al migdia que se’ls havia acabat el règim que els permetia sortir de la presó cada dia i dormir a casa els caps de setmana, i a les vuit del vespre es van trobar a Lledoners per participar en un acte polític organitzat per Òmnium Cultural abans de tornar a ingressar al centre penitenciari del Bages. Només hi va faltar Josep Rull, que era a l’hospital per una intervenció quirúrgica.
“No es pot sobrevalorar”
Les set resolucions dictades per García Esteban són gairebé idèntiques. Hi va repetint els arguments i va donant la raó a la fiscalia que havia presentat recurs contra la concessió del tercer grau dictada per la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a les Víctimes.
En el cas d’Oriol Junqueras, per exemple, el jutge reconeix que dins de la presó ha tingut un comportament òptim, ja que ha participat en bona part de les activitats del centre i ha mostrat un gran compromís. Reconeix també que té un nivell òptim d’inserció social i familiar, i fins i tot grans possibilitats de tenir feina, però adverteix que tot això no es pot “sobrevalorar”, perquè afirma que seria com oferir impunitat delictiva a qui tingui família, casa i una feina. A més, adverteix que Junqueras ja tenia una situació de vida familiar normalitzada i una “respectuosa situació social” quan va cometre “el delicte pel qual va ser condemnat”.
El “delicte”. Vet aquí la paraula sobre la qual pivota tota la resolució judicial, en què es repeteix una vegada i una altra que cap dels set condemnats ha reconegut en la seva estada a la presó haver delinquit, amb la qual cosa s’arriba a la conclusió que el procés de reeducació a què són sotmesos els presos, amb programes de tractament, cursets i altres iniciatives, no ha tingut els efectes buscats en aquest cas. El jutge adverteix que no vol penediment, però sí assumpció de culpa.
L’advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, va replicar amb to molt crític aquest argumentari assegurant que demanen als presos que assumeixin un delicte quan la condemna encara està sent objecte de revisió pel Tribunal Constitucional i, posteriorment i en cas que sigui necessari, pel Tribunal Europeu de Drets Humans. “Engarjolats per haver defensat la seva posició davant dels tribunals d’acord amb lleis espanyoles i tractats internacionals. Com s’entén, això?”, va escriure el lletrat en el seu compte de Twitter.
En declaracions a TV3, Jordi Turull va fer veure que allò que “molesta” els tribunals és precisament el fet de ser “diferents de la resta de presos” pel seu “ideari polític”. En aquesta línia, Turull va posar l’accent en el contrasentit que suposa que el jutge no tingui en compte els mèrits que ell mateix els reconeix com a ciutadans normalitzats: “Que sigui bona persona no té mèrit perquè ja ho era abans d’entrar a la presó.” Al seu parer, “cada resolució en aquest sentit només fa que confirmar” que són “presos polítics”.
Criminalitzant Òmnium
El jutge diu que no vol penediment, però en el cas de Jordi Cuixart, per explicar que encara no ha assumit el rol de delinqüent que li ha atribuït el Tribunal Suprem, sembla que vulgui alguna cosa més que aquest penediment i li retreu que presideixi la primera entitat cultural del país en nombre de socis. El magistrat diu que “manté idèntic el discurs que tenia durant els fets objecte de condemna, en termes d’«Ho tornarem a fer», i continua sent president d’Òmnium Cultural amb la mateixa influència i la mateixa posició que en la data dels fets”.
A banda de considerar que els presos no han avançat en l’assumpció de les seves responsabilitats delictives, el jutge García Esteban també creu que han passat poc temps a la presó, ja que en el cas de Junqueras i d’altres encara no s’ha assolit el compliment del primer quart de condemna, i que han passat molt pocs dies des que el Tribunal Suprem va anul·lar la primera concessió del tercer grau.
Efectivament, aquest era el segon cop que els set presos polítics de Lledoners gaudien del tercer grau. El primer període va ser l’any passat, catorze dies de juliol, entre el 14 i el 28. Aquesta vegada van aconseguir aquest règim de semillibertat el 29 de gener. El dia 30 va sortir Carme Forcadell, i el dia 1 de febrer els set homes i les dues dones, també amb Dolors Bassa, van fer un acte unitari per l’amnistia.
Amnistia
Precisament la reclamació de l’amnistia és el que va fer la consellera de Justícia, Ester Capella, en tenir notícia de la resolució judicial. Segons la consellera, tot respon a una voluntat de venjança i cal “una solució política a un conflicte polític”.
Per la seva banda, la consellera Meritxell Budó va acusar el govern espanyol de “fer-ho tot” per tancar els presos a la presó “pel fet de ser qui són”.
LA FRASE
LA XIFRA
Cuixart: “Ho tornarem a fer”
Instants abans de tornar a la presó, Jordi Cuixart va desafiar el jutge que l’ha tornat a tancar i que li retreu la seva obstinació en la defensa del dret a l’autodeterminació i a presidir Òmnium. “Ho tornarem a fer”, van ser les primeres paraules de Cuixart en pujar a l’escenari que hi havia a l’entrada de la presó, preparat per donar cabuda al parlament dels presos per a la gent que va anar a donar-los suport i a clamar per la seva llibertat. “El president d’Òmnium l’elegeixen els seus socis”, va dir Cuixart, que va prometre que sortirà de la presó ocupant encara el càrrec.
Els presos van donar un missatge de fermesa, com Joaquim Forn, que va dir que es mantindran “fidels als ideals”. “De la presó, només en sortirem per la nostra lluita”, hi va afegir. Raül Romeva va dedicar un record a les “gairebé 3.000 persones represaliades” i va fer una crida a “persistir en la determinació”. Tots van tenir paraules per als familiars, “que pateixen”, va dir Romeva.
Jordi Turull va fer una crida a seguir combatent l’Estat: “Ja el vau vèncer una vegada.” I Jordi Sànchez, al seu torn, va demanar unitat i fer ús polític de la majoria parlamentària aconseguida el 14 de febrer a les urnes.
Oriol Junqueras va ser l’últim a parlar. Va donar “molts ànims a tothom” i va insistir: “Si ens tanquen és perquè no ens poden guanyar a les urnes i ens tenen por.” Va acabar fent una crida a fer realitat l’amnistia i la república catalana.
De manera simultània a la concentració de Lledoners, es van fer crides perquè la ciutadania anés a les places dels seus municipis a protestar. A Barcelona hi va haver concentració a la plaça Sant Jaume i també a l’avinguda Meridiana, amb motiu del 365è dia que es fa el tall d’aquesta avinguda. Els ciutadans també es van trobar davant l’ajuntament de Mataró, Girona i Terrassa. A Madrid, els diputats dels grups catalans es van concentrar fora de l’edifici del Congrés.