Borràs presidirà la cambra
Caula (ERC) en serà vicepresidenta i la CUP s’estrenarà a la mesa
La CUP no veu bé Borràs per la imputació per contractes públics
ERC i Junts negocien un govern presidit per Aragonès sense esmentar la CUP
Laura Borràs serà la nova presidenta del Parlament de Catalunya després que la candidata de Junts fes el pas ahir al vespre en l’executiva del partit i hores més tard que ERC hagués anunciat l’acord perquè Junts tingués la presidència de la cambra, ERC una vicepresidència i la CUP una secretaria de la mesa, que podria ocupar el diputat lleidatà Pau Juvillà.
A tocar de les vuit del vespre, Junts feia públic que Borràs havia estat proposada unànimement candidata a presidir el Parlament mentre que la formació també proposaria el diputat i advocat Jaume Alonso-Cuevillas candidat a ocupar una de les quatre secretaries. Acabada l’executiva d’ERC, els republicans anunciaven el nom d’Anna Caula com la seva candidata a la vicepresidència de la cambra –l’altra vicepresidència serà previsiblement per a la socialista Eva Granados
Així, era ERC la que confirmava a primera hora de la tarda que finalment hi havia acord per a una majoria independentista a la mesa del Parlament i que els republicans votarien a favor de la persona triada per Junts i que facilitarien també que la CUP ocupés per primer cop en la seva trajectòria parlamentària un lloc a la mesa, una secretaria en el seu cas. Hores abans que Junts confirmés que seria Borràs la candidata a presidenta de la cambra, la CUP lamentava que Junts no hagués revelat el nom del seu candidat quan faltaven menys de vint-i-quatre hores perquè s’hagués de constituir el nou Parlament.
La preocupació de la CUP
Els anticapitalistes feien també un toc d’atenció: facilitarien la presidència independentista però advertien que els inquietava la candidatura de Borràs perquè la seva imputació per haver fragmentat contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes suposa una “ombra” que no es pot permetre el sobiranisme.
El diputat Carles Riera admetia que la imputació de Borràs als tribunals té motivacions polítiques i que forma part de la causa general contra l’independentisme; però, al mateix temps, advertia Junts que el sobiranisme no es pot permetre “ni la més mínima ombra de sospita”. En aquest sentit, Riera recorda que l’origen de la imputació és per una “possible mala praxi”, una situació que “ens preocupa i ens inquieta”, concloïa el diputat.
Coll avall des del principi
Fonts de la negociació reconeixien ahir que ERC, Junts i la CUP tenien coll avall des del principi que la presidència del Parlament corresponia a la formació de Puigdemont, de la mateixa manera que a ERC li pertoca presidir el govern català en haver obtingut més vots i diputats que cap altra de les dues forces. La molèstia expressada en públic per la CUP, però també atribuïda a ERC, estava més relacionada amb el fet que Junts no havia volgut revelar en cap de les reunions el nom de la persona que proposava per ocupar la presidència de la cambra.
Junts ha justificat aquesta negativa des del principi per l’objectiu de “no caure en errors del passat” tot revelant el candidat al càrrec sense que s’hagués pactat abans el paper i la posició que haurà de guiar la presidència durant la legislatura tenint en compte que l’últim president afronta una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya per desobediència que el podria inhabilitar i que la penúltima, Carme Forcadell, està empresonada per haver permès la tramitació de la llei del referèndum i de les lleis de transició.
Junts sosté que el mateix criteri es manté en la negociació per formar govern i investir a l’actual vicepresident republicà, Pere Aragonès. Els de Puigdemont no volen posar sobre la taula cap nom per a la vicepresidència o les conselleries del govern fins que no hi hagi un acord de legislatura amb els republicans. Des de Junts s’assegura que en la passada legislatura es va acordar que la presidència del Parlament corresponia a ERC sense que els republicans els donessin a conèixer la persona que ocuparia el càrrec fins poc abans de fer-ho públic als mitjans de comunicació.
El diàleg primerenc entre ERC, Junts i la CUP també hauria previst una vicepresidència del Parlament per als republicans i una secretaria de la mesa per als anticapitalistes, que, tot i així, es van oferir públicament per presidir la cambra tenint en compte l’arribada de la ultradreta i els vets continuats del Tribunal Constitucional a defensar l’autodeterminació i reprovar la monarquia. De fet, davant la negativa de Junts a revelar el seu candidat, la CUP va fer públic que proposava per al càrrec el seu diputat Pau Juvillà.
Més dies per fer govern
Tal com ja havien indicat la setmana passada fonts dels equips negociadors, l’acord de govern per investir Aragonès president de la Generalitat no estarà a punt per a la constitució avui de la cambra i caldrà negociar encara els pròxims dies. Tant ERC com Junts reconeixien en els seus comunicats posteriors a les executives d’ahir que la negociació s’haurà d’allargar uns dies per tancar el programa de govern consensuat i amb l’horitzó de poder investir Aragonès el dia 26, deu dies hàbils després de la constitució de la cambra, tal com estableix la llei electoral. Però, a més, ja es referien a una negociació de govern a dues bandes sense esmentar la CUP com a possible tercer membre de l’executiu.
ERC celebrava l’acord per a una mesa “independentista i d’esquerres” en què per primer cop estaven representades les tres forces i instava a continuar negociant per aconseguir un “acord global” que doni estabilitat al futur govern al Parlament, un acord global parlamentari que els republicans volen estendre a la CUP i a En Comú Podem.
Junts atribuïa l’acord d’ahir a “quatre setmanes de feina conjunta amb Esquerra Republicana” sense esmentar tampoc la CUP. De fet, Junts afirma que es conjuren amb ERC per acordar els pròxims dies “les bases estratègiques de la legislatura”.
El retorn de Serret
L’altra notícia del dia, i per sorpresa, era la presentació al matí davant del Suprem de l’exconsellera republicana exiliada, Meritxell Serret, que confirmava el seu retorn a Catalunya per prendre possessió de l’acta de diputada. Deixada en llibertat pel jutge perquè contra ella només es manté l’acusació de desobediència, la que fou consellera d’Agricultura del govern Puigdemont serà rebuda al Parlament pel president en funcions, Roger Torrent. El seu cas té el simbolisme de ser la primera dels exiliats que torna a casa i a la cambra.
PSC, ERC, Junts, CUP i comuns pacten fer front a Vox
Les diverses converses que han mantingut conjuntament el PSC, ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem des de les eleccions del 14-F per acordar uns criteris d’actuació per fer front al discurs racista i d’odi de l’extrema dreta de Vox durant la legislatura que comença avui es tancava ahir amb un decàleg acordat i al qual no s’han afegit ni Ciutadans ni el PP. Sota el nom de Per un Parlament compromès amb la democràcia, els drets i la diversitat, les cinc forces es comprometen a utilitzar les seves intervencions a la cambra per combatre els discursos d’odi dels ultradretans tot contrarestant les informacions falses que puguin induir a discriminació i vulneració de drets humans. També a establir els acords que impedeixin que diputats de Vox siguin a la mesa del Parlament o presideixin comissions, coordinin intergrups o siguin relators de grups de treball. En tercer lloc, quan s’organitzin jornades de treball sobre qüestions concretes s’informarà les entitats participants que no hi ha estat convocat cap representant de Vox.
Els cinc partits no subscriuran tampoc cap iniciativa parlamentària de la formació ultradretana i hi votaran en contra perquè no prosperi. Per fer que el Parlament pugui continuar aprovant declaracions contra la discriminació i l’assetjament es proposen modificar el requisit reglamentari que obliga a la unanimitat i substituir-lo pel de majoria qualificada, a més de sancionar les forces que no signin aquestes declaracions. També rebutjaran formalment qualsevol violència verbal, física o psicològica contra diputades de la cambra i, en últim terme, els cinc partits formaran un grup de treball estable per respondre durant la legislatura a les possibles iniciatives de l’extrema dreta i també un grup estable amb entitats de la societat civil.