Un exdiputat del PP diu que Aznar va autoritzar pagar “compensacions”
Del Burgo i un altre excàrrec del partit confirmen en el judici la veracitat dels apunts dels “papers de Bárcenas”
Admeten haver rebut quantitats en metàl·lic
Dos exdiputats del PP, Jaime Ignacio del Burgo i Eugenio Nasarre, van admetre ahir en el judici que se segueix a l’Audiencia Nacional per la caixa B del partit que van rebre les quantitats que l’extresorer Luis Bárcenas va apuntar en la comptabilitat opaca, però van negar l’existència d’uns comptes paral·lels en el partit. Del Burgo va admetre haver rebut les quantitats que l’extresorer del PP Luis Bárcenas va apuntar als seus papers. Concretament, va parlar de dues anotacions al seu nom: una de 500.000 pessetes (3.000 euros) el 2001 per a l’exregidora d’Unió del Poble Navarrès a Atarrabia Elena Murillo, víctima d’un atemptat d’ETA, i una altra que recolliria l’abonament de 3,9 milions de pessetes (24.000 euros) el 1991 en diverses entregues en metàl·lic a l’exsecretari general del PP de Navarra Calixto Ayesa com a “compensació” per un crèdit que va subscriure el 1982 amb la UCD per les eleccions.
L’exdiputat navarrès i exeuroparlamentari del PP va assenyalar l’expresident espanyol José María Aznar com a coneixedor de la compensació a Ayesa. No només això, va dir que la va autoritzar. “Ho vaig comentar amb el president del partit –Aznar, aleshores– i em va dir que podíem donar una compensació pels deutes assumits per UCD, ja que el PP se sentia hereu de la UCD”, va explicar Del Burgo responent preguntes de l’acusació particular. “Aleshores vaig rebre una trucada de Lapuerta –tresorer del partit llavors–, que em va dir: «Li donarem a Calixto Ayesa compensació en metàl·lic de manera periòdica.»” Del Burgo va dir que va recollir alguns d’aquests pagaments de l’aleshores gerent del PP, Luis Bárcenas. L’exdiputat del PP va assegurar que aquests tipus de pagaments no eren operacions que pogués aprovar Bárcenas, a qui va definir com un “caixer” del partit, per la qual cosa venien de més amunt. Aznar serà interrogat sobre això avui, declararà en el judici juntament amb l’expresident espanyol Mariano Rajoy.
Després de Del Burgo, li va tocar el torn a Eugenio Nasarre, que també va avalar una anotació de Bárcenas. L’exdiputat madrileny del PP va reconèixer haver rebut 30.000 euros el 2003 que el PP va recaptar de “donants anònim pròxims” al partit, segons li va dir l’aleshores tresorer del partit, Álvaro Lapuerta, i que anaven destinats a una fundació pròxima a la desapareguda UCD i del patronat de la qual ell era membre. D’altra banda, l’expresident balear Jaume Matas va negar haver rebut els 8.400 euros per llogar un pis després de deixar de ser ministre. També van declarar tres exsecretaris generals del PP: Francisco Álvarez Cascos, Javier Arenas i María Dolores de Cospedal, els quals van negar l’existència d’una comptabilitat paral·lela tot i estar acreditada en sentència ferma pel Suprem.
Operació frenètica
D’altra banda, el periodista Pedro J. Ramírez va afirmar que el govern de Rajoy va iniciar una “ofensiva frenètica” per fer desaparèixer alguna prova de la caixa B. De fet, la justícia ho investiga en el marc de la causa sobre l’operació Kitchen.
Anticorrupció demana fins a 83 anys de presó per a Rato
La fiscalia anticorrupció ha sol·licitat en el seu escrit de conclusions provisionals 83 anys de presó per a l’exvicepresident econòmic del govern espanyol Rodrigo Rato per suposadament haver defraudat 8,5 milions d’euros, en el marc de la causa sobre el presumpte origen il·lícit de la seva fortuna. Anticorrupció acusa qui va ser el màxim responsable econòmic del govern espanyol del 1996 al 2003 d’11 delictes contra la hisenda pública, així com de blanqueig de diners, insolvència punible, corrupció i falsedat documental. En un escrit amb data d’ahir, anticorrupció demana per a Rato penes de presó d’entre quatre i sis anys per cadascun dels 11 delictes contra Hisenda; sis anys pel delicte de blanqueig; quatre pel d’insolvència punible; quatre més pel delicte de corrupció en els negocis, i, finalment, tres pel delicte de falsedat documental. La suma de tots aquests anys arriba a 83. A aquesta petició, la fiscalia hi afegeix les corresponents penes de multa i accessòria i la indemnització a la administració tributària per les quantitats defraudades. Segons la fiscalia, l’expresident de Bankia hauria amagat a Hisenda part del seu patrimoni i hauria generat una estructura d’empreses per blanquejar els diners. Entre les conductes sota sospita, figurarien els contractes publicitaris de Bankia, origen del presumpte delicte de corrupció entre particulars.
