El procés pel cas Floyd porta el racisme als EUA a judici
Comença el judici per la mort de l’afroamericà ofegat a mans d’un policia, que va despertar una onada de protestes mundial
El resultat es veurà com un referèndum sobre la brutalitat policial als Estats Units
Ahir a Minneapolis va començar un dels processos judicials més importants de la història recent dels Estats Units: el cas contra Derek Chauvin, el policia blanc que amb el genoll va asfixiar l’afroamericà George Floyd fins a la mort, que va despertar una onada de protestes contra el racisme i la brutalitat policial.
Han passat més de deu mesos des d’aquell moment i la difusió del vídeo on es veia la cruesa de la mort de Floyd, sota el jou de l’agent policial que no feia cas de les súpliques de l’afroamericà. El que va començar com una actuació policial per un bitllet de vint dòlars fals es va convertir en l’espurna del ressorgiment de moviment Black Lives Matter (Les vides dels negres són importants). I ara, davant el jurat popular i el jutge, en un moment fonamental per saber l’estat real del país en temes racials i de violència policial.
Oficialment només està en judici la mort de Floyd, si l’ús de la força de Chauvin va estar justificat: està acusat d’assassinat en segon i tercer grau, i homicidi involuntari.
Hi ha molt més en joc. “Derek Chauvin està al tribunal, però se sotmet a judici els Estats Units”, va dir el reverend Al Sharpton, figura omnipresent en l’activisme racial nord-americà.
Sharpton fa mesos que insisteix que la mort de Floyd és un “linxament amb un genoll”, una imatge que recupera el passat racista dels EUA i les pràctiques del KKK. El judici servirà com a pas cabdal per tancar ferides o reobrir-les d’una manera que serà pràcticament impossible que cicatritzin mai.
Ahir, acusació i defensa van donar les pinzellades de com argumentaran la seva posició. Els advocats de Floyd no van trigar a treure l’arsenal i van projectar els gairebé 10 minuts de gravació de la mort de Floyd. “Poden creure el que veuen els seus ulls: és un homicidi, és un assassinat”, va dir l’advocat Jerry Blackwell.
El vídeo és la part clau de tot el procés. La brutalitat policial, especialment contra els afroamericans i altres minories racials, és un problema endèmic dels Estats Units: la gravació va servir de detonant de les protestes.
Si en alguna cosa va fer èmfasi Blackwell, va ser en el temps que el genoll de Chauvin va estar sobre el coll de Floyd: 9 minuts i 29 segons, un temps que, repetit una vegada i una altra, volia penetrar en els membres del jurat, fent-los viure l’agonia viscuda per la víctima.
Nou minuts i 29 segons que divergeixen dels 8 minuts 46 segons que es van convertir en un crit de guerra i símbol per als manifestants per la justícia racial i contra la brutalitat policial. Ahir, a les 08:46 h, hora local, pocs minuts just abans que somencés el judici, a les escales del jutjat de Minneapolis activistes i advocats de Floyd es van agenollar durant 8 minuts i 46 segons, en senyal de record i reivindicació.
Per la seva banda, la defensa va deixar clar que l’argument que proposarà és que Floyd no va morir per asfíxia, sinó per un problema coronari previ, l’ús de drogues i l’“adrenalina” del moment, i que el seu client mai va incomplir cap codi policial i va fer “exactament el que li havien ensenyat que havia de fer”.
Eric Nelson, l’advocat del policia, va reconèixer implícitament que si el debat del judici entra en el terreny de la brutalitat policial o la injustícia racial intrínseca dels EUA no té res a fer per guanyar el cas, especialment davant d’un jurat molt divers en raça i gènere.
Component racial
N’és conscient i des d’un principi va demanar-los que deixin de banda els assumptes “polítics, socials” del cas i se centrin només en la causa de la mort, una referència implícita a la consciència que el component racial hi és molt present.
Ben Crump, advocat de la família Floyd, va definir el procés com “un judici històric que serà un referèndum sobre on estan els Estats Units en la croada per la igualtat i la justícia per a tothom”. “Aquest és el moment de demostrar a la resta del món que som els abanderats quan es tracta de llibertat i justícia per a tothom. El món sencer ens està mirant”, hi havia insistit Crump minuts abans de l’inici del judici. Es calcula que el judici durarà entre tres setmanes i un mes.
LES XIFRES
Cas molt semblant a Mèxic
L’inici del judici pel cas de George Floyd ha coincidit amb l’escàndol per un fet molt semblant, en aquest cas, protagonitzat per la policia de Mèxic. Es tracta del cas de la salvadorenca Victoria Salazar, de 36 anys, que va perdre la vida dissabte després que un agent de policia de la localitat de Tulum, al sud-est de Mèxic, immobilitzés el coll de la dona amb el genoll. En el vídeo que ha circulat per les xarxes socials, es veu la dona, envoltada de quatre policies, que crida mentre un agent suggereix cridar una camioneta i pujar-la-hi. En un altra filmació ja es veu la víctima immòbil, mentre l’agent que la immobilitzava està dret observant-la al costat dels seus tres companys.“Ja no es mou”, se sent dir a la gent que observava com els agents mouen el cos i acaben pujant-lo a una altra patrulla.
La mort de Salazar, que la Fiscalia General de l’Estat (FGE) de Quintana Ro investiga com a homicidi agreujat, ha provocat condemnes d’associacions feministes, defensors d’immigrants i del govern d’El Salvador, que ahir va reclamar a Mèxic justícia. “Només demanem justícia, que als qui van fer això els caigui tot el pes de la llei”, va declarar el president salvadorenc, Nayib Bukele. El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, per la seva part, va prometre que “es castigarà els responsables”, que encara no han aclarit el motiu del sotmetiment de la dona, mare de dues filles. “Ja estan en procés de ser jutjats i no hi haurà impunitat”, va prometre López Obrador, que hi va afegir que l’“assassinat” de la dona salvadorenca l’omple de “pena, de dolor i de vergonya”.