Els quatre-cents cops

Va escriure i cantar Bob Dylan: “Per quants carrers l’home haurà de passar abans que se’l vulgui escoltar?”. A l’avinguda Meridiana ho tenen clar, només per un carrer, però tantes vegades com faci falta. I des d’ahir ja són quatre-centes les vegades que la Meridiana s’ha tallat al trànsit des que el 18 d’octubre del 2019 la sentència a quasi un segle de presó als líders polítics i socials del procés va omplir d’indignació els carrers de pobles i ciutats. Tanta perseverança ha donat ple sentit al nom del moviment autodenominat Meridiana Resisteix.

L’arrencada de la protesta va ser complicada, perquè no es comunicaven les mobilitzacions i els Mossos s’hi van presentar diverses vegades per impedir que el tall es portés a la pràctica. Es van detenir un total de quatre persones, en dies diferents, de les quals dues van ser jutjades, amb una condemna a sis mesos de presó per a un, i una absolució per a l’altre. L’última detenció va tenir lloc el desembre del 2019 i la cosa es va normalitzar a partir del moment que els convocants van passar a notificar la protesta, i per tant a fer-la legal. Tot i això, els Mossos han continuat pressionant els manifestants amb la imposició de diverses sancions, un mínim de 30 en aplicació de la llei mordassa.

No només els Mossos, des de la junta electoral es va instruir una denúncia durant el passat període electoral contra l’Assemblea Nacional Catalana per no haver respectat la prohibició que aquest òrgan va dictar per evitar manifestacions durant la campanya al Parlament de Catalunya. Durant aquest període electoral no hi va haver manifestacions perquè els Mossos es van desplegar al lloc per impedir-ho. L’altre moment en què els manifestants de Meridiana no van poder resistir va ser durant l’obligat confinament per culpa de la Covid-19.

“Jo només he fallat tres dels quatre-cents dies”, explicava ahir en Josep, que hi afegia que la seva absència va ser motivada per una hospitalització. “I el dia que vaig sortir de l’hospital vaig venir directament cap aquí”. En Joan, un altre dels habituals, que ahir no va fallar, assegura que la motivació de la protesta és “no fer normal una situació que no ho és”, i assegura que se sent decebut perquè “esperava que en altres llocs de la cuitat, com ara la Diagonal, hi hagués una iniciativa com la nostra”. Un dels que tampoc va fallar ahir va ser en Jordi, que explica: “Cada dia ens falten al respecte, ens diuen si cobrem per fer això, i jo els responc que no ens paguen, sinó que a vegades la policia ens pega.”

Al tall d’ahir s’hi van aplegar un centenar de persones des de quarts de vuit fins a les nou del vespre. Els concentrats van aplaudir el manifest, llegit per en David, un altre dels habituals, que va acabar dient que “el millor que hem fet és resistir tossudament alçats”. En acabar es van sentir crits d’independència, una proclama que els últims temps ha deixat de ressonar pels carrers de Catalunya amb la insistència que s’havia arribat a fer.

L’últim paràgraf d’aquesta crònica potser hauria de ser el primer, perquè al costat de Meridiana Resisteix hi ha un altre col·lectiu ciutadà, que respon al nom d’Enriqueta Gallinat, que ha estat sortint al carrer cada dia, des del 5 de novembre del 2017, per reivindicar la llibertat dels presos. Es concentren cada vespre a la confluència de l’avinguda de Roma amb el carrer Urgell amb pancartes i llaços grocs