El TSJC conclou que Torra va ser “partidista” amb las pancarta a favor dels presos polítics a la Generalitat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs que el president Quim Torra va actuar amb finalitats “partidistes” i de forma “il·legal” en penjar al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta pro presos amb un llaç groc, ja que era contrària a la “neutralitat institucional”.

Així ho sosté la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC en una sentència, en què resol el fons de l’assumpte arran d’una demanda de l’Associació Impulso Ciudadano, per la qual al setembre de 2019 l’alt tribunal va ordenar que es retirés la pancarta amb un llaç groc i el lema Llibertat presos polítics que Torra havia tornat a penjar del Palau de la Generalitat, una vegada superat el període electoral del 28-A.

Com que Torra no va retirar la pancarta en el termini ordenat pel TSJC, la sala contenciosoadministrativa el va denunciar davant la sala penal de l’alt tribunal català, que va obrir un segon procediment contra l’expresident català per un delicte de desobediència, després del qual li va costar la inhabilitació per desoir la Junta Electoral en període electoral de les generals del 28 d’abril de 2019.

Per aquesta segona causa penal, que va passar a les mans d’un jutge ordinari una vegada Torra va perdre la condició d’aforat, l’expresident català ha estat ja processat per desobediència perquè, segons la titular del jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona, va incórrer en una “contumaç rebel·lia” per negar-se a acatar l’ordre del TSJC, que finalment va ser executada pels Mossos d’Esquadra.

En la seva resolució pel plet administratiu, la sala contenciosa del TSJC conclou que Torra va utilitzar “amb finalitats partidistes” la pancarta “ja que els símbols ideològics utilitzats tan sol són compartits per una banda de la ciutadania”.

“Els ciutadans que no s’alineïn amb l’opció ideològica representada per la pancarta i el símbol annex de referència (el llaç groc), instal·lats a l’edifici de titularitat pública emblemàtic que constitueix el Palau de la Generalitat, poden considerar-se legítimament afectats per aquesta actuació, contraria al principi d’objectivitat i de neutralitat institucional”, subratlla la sentència.

A més, el TSJC considera que la “il·legalitat” de l’actuació iniciada el 27 de maig de 2019, quan Torra va tornar a penjar la pancarta a favor dels presos després de les generals d’abril d’aquest any, es va veure “reforçada i agreujada” amb la convocatòria d’unes noves eleccions al Congrés, “suposant aquella un directa transgressió de la prohibició als poders públics de dur a terme actuacions partidistes”.

El Tribunal rebutja l’al·legat de Torra que va actuar basant-se en la seva llibertat d’expressió, ja que considera que com a president tenia un “ampli format” per exercitar aquest dret “en tots els fòrums, incloses les seus parlamentàries, el Parlament, els mitjans públics i privats de comunicació, les xarxes socials i uns altres possibles”, però no en la façana d’un edifici institucional, que ha d’estar subjecta al principi de “objectivitat i neutralitat institucional”.

En aquest sentit, la sala es remitent a l’article 10.2 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans, que admet restriccions a la llibertat d’expressió, entre elles les relacionades amb la protecció de drets aliens.

La sentència, que es pot recórrer, compta amb el vot particular d’un dels set magistrats de la sala, Eduardo Paricio, que exculpa Torra ja que entén que el dret fonamental a l’exercici del càrrec públic inclou la capacitat per projectar en la institució “un perfil coherent amb la sensibilitat política i els posicionaments que han resultat avalats pel cos electoral, o que s’entenen que representen a la col·lectivitat”.

Per contra, la sala ha desestimat la part de la denúncia d’Impulso Ciudadano relativa a la pancarta sobre la llibertat d’expressió que des de setembre de 2019 va substituir la dels presos al balcó del Palau de la Generalitat, ja que en aquest cas ressalta que fins i tot la Junta Electoral Central la va considerar “innòcua”, per la qual cosa entén que el seu text no es pot relacionar directament amb cap de les opcions partidistes.