El TC admet a tràmit el recurs d’empara de Torra
L’expresident critica el tribunal
El TSJC confirma la prohibició de penjar cartells a favor dels presos a la Generalitat, però un magistrat ho empara en la “llibertat d’expressió”d’un càrrec públic
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per la defensa de l’expresident de la Generalitat Quim Torra contra la seva inhabilitació. El tribunal de garanties va rebutjar les mesures cautelars, que va sol·licitar. En un comunicat, l’expresident Torra va subratllar ahir que l’admissió del recurs “set mesos després” de la sentència del Suprem –en què referma la seva condemna pel TSJC a un any i mig d’inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros per no haver despenjat la pancarta en suport dels presos polítics i els exiliats del balcó del Palau de la Generalitat en època electoral– és una “demostració més de l’aberrant procés polític amb què l’Estat espanyol vol reprimir l’anhel de llibertat i democràcia dels catalans”.
“Els tribunals espanyols són ràpids quan els interessa i lents quan els convé. Quan es tracta d’independentistes catalans, no administren justícia, sinó una venjança malaltissa per aturar la revolució democràtica que culminarà inevitablement en la independència”, va manifestar l’expresident.
Paral·lelament, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar a conèixer la sentència de la sala contenciosa administrativa en la qual confirma la prohibició de l’exhibició al Palau de la Generalitat de la pancarta, en suport dels presos tal com li va fer treure de manera cautelar. Aquest era el segon incident amb la pancarta –el primer amb la JEC– i aquest va ser per una demanda d’Impulso Ciudadano, el juny del 2019, en què demanava al tribunal que no només en campanya electoral una institució ha de mantenir-se neutral, sinó tot l’any. En canvi, l’alt tribunal català permet que hi continuï penjada la que defensa la llibertat d’expressió. Pel tribunal, la pancarta sobre els presos polítics i el llaç groc “representa una opció ideològica, i els ciutadans que no la comparteixin poden considerar-se legítimament afectats per l’actuació, contrària al principi d’objectivitat i neutralitat institucional” al qual està subjecta la Generalitat.
Segon procés penal
En la resolució dels sis jutges hi ha el vot particular del magistrat Eduardo Paricio, el qual exposa que la llibertat d’expressió que té el president de la Generalitat i d’exercir-lo com a càrrec públic s’ha de respectar, a més de detallar el concepte de neutralitat. Hi exposa que actualment la col·locació de símbols i pancartes als edificis institucionals “no és un fet aïllat”, sobretot als ajuntaments, com ara en suport dels afectats de càncer o la bandera LGTBI. I sosté que cal aclarir el que diu la Constitució: “L’exigència d’objectivitat es pensa en el cas de l’administració, com és lògic, però en el cas del govern no es pot oblidar que es tracta d’una institució que respon a un programa polític, que és subjectiu i partidista, avalat pels ciutadans.”
Per tant, indica que cal ser curós “quan no estem en una actuació administrativa, sinó en l’actuació d’un càrrec de govern”, a més d’indicar que no era en època electoral ni es va posar una bandera no legal. Per aquest segon cartell, l’expresident Torra haurà d’afrontar un segon judici pel delicte de desobediència, en aquest cas en un jutjat penal de Barcelona.