França
Commemoració polèmica
Macron restaura Napoleó
El president francès encapçala un homenatge nacional al general Bonaparte en el bicentenari de la seva mort
El record a un emperador que va restablir l’esclavitud i va enderrocar la República suscita debat
Un general que va restablir l’esclavitud mereix un homenatge nacional? S’ha de commemorar la figura d’un general que va donar un cop d’Estat contra la primera República francesa? S’ha de recordar un general que va protagonitzar un dels períodes bèl·lics més sagnants en la història d’Europa? El president francès, Emmanuel Macron, considera que sí.
Segons el dirigent centrista, la figura de Napoleó, tan criticable com fascinant, sobrepassa qualsevol anàlisi crítica a contrapèl de la història. Macron va donar ahir el tret de sortida dels actes del bicentenari de la mort del general Bonaparte. “Napoleó Bonaparte forma part de nosaltres”, va defensar durant un discurs a l’Institut de França, acompanyat per una ofrena de flors davant de la tomba de l’emperador francès (1804-1815) al Palau dels Invàlids a París. Tot i que l’homenatge va resultar relativament modest, va rebre crítiques sobre la conveniència d’exaltar un dirigent bel·licista, autoritari i que va oposar-se a bona part dels avenços revolucionaris, com ara el sufragi universal (masculí) o l’abolició de l’esclavitud.
Dos-cents anys després de la mort de Napoleó a la diminuta illa de Santa Helena, Macron va justificar aquest homenatge pel fet de mirar la nostra història del país “de cara i en el seu conjunt”. “Per la voluntat de no cedir en res a aquells que volen esborrar el passat perquè no es correspon a la idea que es fan del present”, va afirmar en una crítica implícita a la cancel culture (cultura de cancel·lar). Per aquest motiu, va repassar els “clarobscurs” d’aquesta “figura major de la història”. Per una banda, va reconèixer les “faltes”, com ara el restabliment de l’esclavitud el 1802. Per l’altra, va defensar el rol de “constructor i legislador” de Napoleó, que va marcar la configuració de l’Estat francès modern.
Els actes d’ahir pretenien ser equilibrats, sense caure en l’exaltació nacionalista. Tanmateix, resulta significatiu que Macron sigui el primer president a homenatjar Napoleó des del 1969, quan George Pompidou va commemorar el bicentenari del seu naixement a Còrsega. Chirac s’havia negat el 2005 a rememorar la victòria en la batalla d’Austerlitz, un dels moments d’apogeu del període napoleònic. “En el moment complicat en què ens trobem, el bicentenari de la mort de Napoleó Bonaparte no hauria de ser l’ocasió per a un president en campanya electoral de deformar la història per exaltar un personatge la pràctica del poder del qual va estar als antípodes de la República democràtica”, va criticar el diputat insubmís Alexis Corbière en un article a Libération.
L’homenatge a Napoleó Bonaparte contrasta amb el fet que les autoritats franceses no organitzessin cap acte pel 150è aniversari de la Comuna de París del 1871. Nogensmenys, Bonaparte continua essent un dels personatges històrics preferits pels francesos. A més dels actes d’ahir, el bicentenari de la seva mort ha estat acompanyat per la publicació de 280 llibres sobre la seva figura.