Insten a tenir més suports a l’Estat i la UE per a la secessió

Els líders de les independències bàltiques i eslovena que l’ANC ha convidat al col·loqui inaugural del Congrés d’Independències Unilaterals recomanen a l’independentisme català molta feina de relacions públiques per explicar-se davant l’opinió pública espanyola i europea i guanyar més suports. És una posició en què van coincidir en el col·loqui telemàtic d’ahir a la tarda Dimitrij Rupel, ministre d’Exteriors d’Eslovènia durant el procés de secessió, i Vents Armands Krauklis, exdiputat letó i alcalde de Valka. “És fonamental que més i més gent a Espanya doni suport a la independència”, indica Krauklis, que hi afegeix que la Constitució Espanyola no preveu la possibilitat d’independència i Catalunya hauria d’aconseguir un canvi constitucional. De fet, aquest dirigent letó admet que, en sentit legal, els bàltics ho van tenir millor perquè la constitució soviètica permetia la secessió, si bé no deia com. Per altra banda, recorda que al seu país va morir gent a mans de l’exèrcit soviètic i la KGB durant el procés independentista.

Rupel considera prioritari guanyar la complicitat de partits de països europeus perquè forcin la Comissió Europea a intervenir: “Els presos polítics catalans són una vergonya a la UE”. En aquest sentit, l’estonià Ülo Laanoja adverteix que la “diplomàcia espanyola ha fet bé la seva feina” perquè, encara que l’opinió pública del seu país simpatitza amb el cas català, el seu govern no en parla i obvia els presos polítics. Tant Laanoja com Rupel recomanen aprofitar “oportunitats històriques” i admeten que la desintegració de l’URSS i de Iugoslàvia ho van ser per a ells. Per a Catalunya ho hauria pogut ser el final del franquisme, coincideixen. Laanoja es va sorprendre de la falta d’unitat estratègica en el cas català. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va posar els casos bàltic i eslovè com a exemples d’èxit de secessions unilaterals precisament perquè avui “la via unilateral no és hegemònica” en l’independentisme català.