ERC: govern en solitari o eleccions
Els republicans descarten engegar la legislatura amb un executiu de coalició i exploren amb els comuns el suport a la investidura
Se senten “estafats” i acusen Junts, de qui reclamen els 32 vots, de contradir-se i canviar condicions
Dit i fet. Després d’atipar-se’n en vista de la impossibilitat de segellar un acord en 83 dies de converses, i havent anunciat dissabte que descartava un govern de coalició amb Junts per endegar la legislatura, ERC va refermar ahir el seu propòsit, tot i la crida del secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, a “reconduir” la negociació, i va posar fil a l’agulla contra rellotge per buscar els suports necessaris per investir Pere Aragonès i arrencar amb un executiu en solitari, l’única opció que diu que explorarà fins al dia 26. “No descartem un govern de coalició, però sí que el descartem ara”, resumia la secretària general adjunta, Marta Vilalta, després de la permanent, que va ratificar la idea de continuar parlant després de la investidura i mantenir, al llarg de tota la legislatura, les portes obertes del govern a totes les forces que els hagin donat suport.
ERC exclou l’opció també que ara hi entrin els comuns –la CUP ja es va autodescartar el cap de setmana–, tot i que mostraven ahir la seva predisposició a assolir “en 48 hores” una entesa en aquesta línia. Els republicans, que han aturat les trobades sectorials amb Junts iniciades fa unes setmanes per tancar el programa de govern i que ahir tampoc s’hi van reunir per explorar la via alternativa –tot i que es van mostrar oberts a trobar-se un altre cop amb Sànchez, com ell va oferir–, van iniciar a la tarda al Parlament les reunions amb un equip negociador d’En Comú Podem format per David Cid, Susanna Segovia i Lucas Ferro, amb què van parlar de cinc eixos programàtics. Els comuns també van posar sobre la taula dues condicions que xoquen amb els principis verbalitzats per ERC: entrar ara al govern, i que Junts no ho faci en cap moment de la legislatura. Els dos grups es reuniran avui de nou, i els republicans confien que les converses amb tots vagin ràpid, fins al punt que aquesta mateixa setmana puguin reclamar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que faci la ronda de contactes per convocar el ple. Fonts properes a la presidència asseguraven ahir, no obstant això, que ara no en té cap previsió.
Creix la complexitat
En tot cas, a tan sols quinze dies de la fi del termini perquè es convoquin automàticament eleccions, les negociacions encara s’han complicat més, perquè no tan sols continua sent imprescindible algun tipus d’acord amb Junts, sinó que ara també els comuns han d’entrar en l’equació, després que Sànchez hagi ofert tot just quatre vots favorables dels seus diputats, fet que permetria la investidura en segona volta i per un sol vot de marge respecte al bloc unionista, sempre que els de Jéssica Albiach votessin que sí.
Per no haver de dependre dels comuns, això sí, ERC continua reclamant els 32 vots de Junts, amb els quals diu que comptava per les declaracions tant públiques com privades dels seus dirigents, i que no creu que hagi de rebre a canvi de noves condicions –tot i que Vilalta assegurava ahir que posaran “al servei” de l’acord la feina ja avançada en tot aquest temps de reunions–, ja que entén que ja van implícits en el pacte pel qual van votar Borràs al Parlament. “Esperem que entre abocar el país a una repetició electoral i investir un president independentista no hi haurà dubtes”, resumia Vilalta, que instava JxCat a complir la promesa pública de fer-ho així.
En tot cas, Sànchez matisava ahir que l’oferta de facilitar una investidura la va fer per al cas que ERC i ECP pactessin un govern conjunt, un fet, tanmateix, que neguen els republicans. “Fa un temps ens deien que vetaven els comuns; s’expliciten soles les contradiccions”, etzibava Vilalta, que afirmava que se senten “profundament decebuts i estafats” per com Junts ha dut les negociacions, amb canvis de condicions constants i frenades d’última hora. I és que, segons exposava el mateix Aragonès a TV3, ja s’han trobat “dues o tres vegades” de tenir un acord gairebé tancat, pel qual els demanaven tot just “24 o 48 hores” per ratificar-lo, i haver d’esperar una setmana per tenir llavors una contesta que “tornava tres passos enrere” i els situava de nou en la casella de sortida, sobretot en el camp estratègic, com va ser el cas divendres passat. I és que els republicans, que de fet s’han passat tot aquest temps dient que no hi veien esculls insalvables, ara reconeixen que sí que n’hi ha un, un secret de domini públic, que és el paper del Consell per la República. “Tenim una línia vermella, i és que les institucions no es poden subordinar”, subratllava ahir Aragonès, que culpava Junts d’exigir que el CpR marqui el pas al Congrés o abans d’iniciar cap negociació amb l’Estat. “El Consell ja té una estratègia aprovada, uns dirigents, uns socis i una dinàmica interna, i això treu a les institucions la seva capacitat última sobre les decisions fonamentals”, insistia Aragonès, que lamentava que Junts ho va posar sempre com a “condició sine qua non”, fins i tot quan se’ls va convidar a ajornar el debat perquè urgia formar govern. “El problema no és el que vulgui fer el president Puigdemont –que ha delegat en Sànchez les converses, aclaria–, sinó que s’intenti imposar la seva estratègia per darrere amb l’embolcall del CpR”, concloïa. Ahir, tanmateix, tant el mateix Consell com Sànchez -que recordava que ERC hauria pogut frenar qualsevol suposada imposició, perquè els acords només serien vinculants si ho eren per unanimitat- van tornar-ho a negar taxativament.
Els republicans van exposar el canvi de paradigma negociador en catorze assemblees territorials, amb prop de 10.000 persones convocades entre diumenge i ahir al vespre, en què Vilalta assegurava que van constatar un “consens absolut” amb la nova proposta de l’executiva per “desbloquejar la situació”. Ahir al vespre, unes 120 persones, segons fonts policials citades per l’ACN, es van concentrar davant la seu nacional d’ERC a Barcelona per exigir als grups independentistes que es posin d’acord per formar govern. Els concentrats van cridar consignes per la independència, a favor de l’expresident Puigdemont i contra ERC per “traïdors i botiflers”. “ERC i JxCat, la paciència s’ha acabat” va ser un altre dels eslògans. També ahir, el col·lectiu crític Primer d’Octubre va reclamar formar un “govern fidel” al mandat del 52%, que descarti cap acord amb partits d’àmbit espanyol contraris a la independència, i que incorpori el projecte de reforma del Consell per la República al seu pla de govern. A més, reclamen sotmetre a votació de tota la militància, i no només del consell nacional, l’eventual acord de govern a què s’arribi.
LES FRASES
El CpR diu que no vol tutelar ningú
El membre del consell de govern, erigit ahir en portaveu del Consell per la República, Lluís Llach va negar taxativament que l’òrgan vulgui passar per sobre del govern ni el president. “M’escandalitza que es pugui pensar que vulguem tutelar. Ens sembla espantós”, assenyalava. “No admetem que se’ns digui que volem tutelar la política de la Generalitat. No és veritat”, insistia. Llach va recordar que el Consell està obert a una reformulació “mentre no sigui infidel a les 97.000 persones que en formen part”, una proposta que ja s’ha traslladat a tots els partits independentistes en una reunió col·lectiva fa uns dies. Segons ell, el Consell no vol ser un “fre” per a cap acord. “No posem el nostre programa sobre la taula de cap negociació”, afegia, desmarcant-se de l’encallament de les converses entre ERC i Junts. Llach, això sí, considera que el paper de l’ens està més justificat que mai, ja que no veu possible conjuminar governar el dia a dia amb el camí cap a la república. A més, diu que és “fals” que el Consell formi part d’una estratègia de Junts, i alerta que repetir eleccions seria un “desastre nacional”.
En un comunicat paral·lel, el Consell es defensava que no és “l’enemic” de cap actor independentista ni tampoc cap “escull” que impedeixi formar govern, i reiterava la disponibilitat a reformular-se per garantir “el màxim nivell d’inclusió i transversalitat”. L’ens, que hauria volgut la formació d’un govern que integrés totes les forces independentistes, apel·la a la “responsabilitat” de tots els lideratges “per tal d’estar a l’altura”, a fi d’evitar “divisions i guerres internes del tot improductives”, i unir esforços contra la repressió.“L’escull no és el Consell en si mateix, sinó l’ús partidista que en fa Junts, no hauria d’estar interferint en la investidura”, reblava, en canvi, la republicana Marta Vilalta. “Que surtin enmig d’unes negociacions demostra que hi interfereixen”, concloïa.
