Israel intensifica el foc a Gaza

Jugar amb els cosins davant de casa. Això feien l’Ibrahim i la Marwan, d’onze i set anys, respectivament, quan de sobte una explosió a Bait Hanun, una ciutat al nord de la Franja de Gaza, va omplir el carrer de pols i de sang. “Un motorista va passar pel costat i les forces d’ocupació van anar per ell”, lamenta Youssef al-Masri, pare de les dues criatures, en declaracions al portal Middle East Eye. El míssil, provinent d’Israel, va matar els seus dos únics fills i set persones més. “No trobo cap justificació per atacar algú que passa per una zona poblada per civils on dotzenes d’infants juguen al carrer”, protestava Al-Masri.

L’Ibrahim i la Marwan són dues de les 28 persones –deu d’elles infants– que han mort a la Franja de Gaza durant les darreres hores, degut a l’intercanvi d’atacs entre grups militants d’aquest territori assetjat i el govern d’Israel. Segons el Ministeri de Sanitat de la Franja de Gaza, els míssils llançats per Israel haurien provocat també més de 100 persones ferides. A la banda israeliana, els coets disparats des de Gaza han provocat la mort de tres ciutadans israelians, dos d’ells a la propera ciutat d’Ascaló, i també han ferit deu persones més, una d’elles de gravetat.

Dilluns al vespre, Hamas –grup que controla la Franja de Gaza– va atacar i amenaçar Jerusalem, on milers de jueus nacionalistes celebraven l’ocupació de la part oriental de la ciutat, 54 anys enrere, en un esdeveniment que provoca malestar entre els palestins de la zona. El grup islamista va justificar l’ofensiva assegurant que actuava en suport dels palestins de la ciutat sagrada, que les setmanes anteriors havia estat el centre de les disputes entre jueus israelians i palestins. En els quatre dies anteriors, 840 palestins havien resultat ferits per l’acció de les forces israelianes en protestes contra els desnonaments de famílies palestines o contra l’opressió d’actes commemoratius del Ramadà. Des d’aleshores, els bombardejos a banda i banda del mur han eclipsat la tensió que encara es viu a Jerusalem, així com les expressions de ràbia de la població àrab d’Israel i dels palestins dels territoris ocupats. I sembla que ho continuarà eclipsant.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, deia ahir, en referència a l’ofensiva contra la Franja de Gaza: “El nostre pla és augmentar encara més la intensitat i la quantitat dels atacs.” Ho va anunciar poc després que es coneguessin les dues morts a Ascaló, però ja abans d’aquests fets el seu executiu en funcions havia mobilitzat 5.000 reservistes i havia advertit a la població que es preparés per a una campanya bèl·lica de durada indefinida. El ministre de Defensa, el considerat centrista Benny Gantz, ha assegurat que continuaran bombardejant la Franja de Gaza “fins que s’aconsegueixi restablir una tranquil·litat absoluta i duradora”. Gantz, que té experiència lluitant contra Hamas després d’haver comandat l’exèrcit durant cinc anys, li ha atorgat el control del territori israelià que envolta la Franja de Gaza en un radi de fins a 80 quilòmetres. Les forces de seguretat han utilitzat els nous poders per tancar escoles ahir, així com limitar les trobades als espais descoberts i permetre només l’obertura dels llocs de treball que tinguin refugis antibombardejos.

Les autoritats israelianes han tancat també el pas de Kerem Shalom, per on el suport humanitari accedeix a la Franja de Gaza, posant en risc l’arribada de carburant i el funcionament de l’única planta energètica del territori. Les llars seran víctimes de més talls elèctrics de l’habitual, i fonts mèdiques adverteixen que les conseqüències sobre el sistema de salut seran severes.

Es tem que Netanyahu pugui tenir incentius per continuar massacrant la Franja de Gaza i tensant Jerusalem. La Llista Àrab Unida, partit clau per fer possible un govern alternatiu sense ell, ha anunciat que abandona les negociacions mentre continuïn les hostilitats. Això dona a Netanyahu la capacitat de boicotejar els vint dies de què encara disposa Yair Lapid per intentar formar govern, en un escenari que el manté com a primer ministre i apropa Israel a unes cinquenes eleccions.