Segona oportunitat
La CUP arrenca d’ERC i Junts la promesa d’intentar de nou un acord prenent com a base els punts de consens independentistes
Es comprometen a “assolir” un espai per al debat estratègic i a buscar l’autodeterminació i l’amnistia “la pròxima legislatura”
Després de la tempesta arriba la calma, tot i que el refrany no diu què passa l’endemà de l’endemà. I si ahir van baixar les revolucions després de la trencadissa de la vigília, faltarà veure ara si es consolida el bon temps o si tornen els llamps i trons en la negociació per investir Pere Aragonès, ja a tretze dies només perquè s’esgoti el termini. Després del bloqueig que de facto va suposar dimarts a la tarda que Junts desmuntés totes les premisses i expectatives d’ERC –que feia plans per iniciar la legislatura amb un govern en solitari–, en notificar-li que no li cediria cap vot per a la investidura si no arribaven a un acord per a un executiu de coalició, la CUP es va erigir ahir en sorprenent jutge de pau i els va cridar a files per arrencar-los un acord de mínims que hauria de servir de base per a una segona oportunitat i reprendre les converses per assolir una entesa que eviti anar a eleccions.
Després d’una trobada al migdia al Parlament, tots tres grups van fer públic un “compromís per un acord nacional per l’autodeterminació” que no és res més que un recordatori en veu alta dels mínims comuns denominadors que uneixen l’independentisme sobre el que vol fer en aquesta legislatura, i que es comprometen a fer servir de base “per desencallar-ne” l’inici. El document, redactat amb una certa dosi d’ambigüitat, no soluciona, ni ho pretén, les diferències de fons que han fet encallar fins ara les converses, però sí que vol ser un reset per poder reconstruir els ponts trencats la vigília i tornar a posar el tren en la via de la negociació. Per il·lustrar que havien rebaixat les hostilitats, els tres grups fins i tot van escenificar una fotografia sortint junts de la reunió, un fet que reobre unes expectatives que havien quedat molt tocades poques hores abans.
La pilota torna a ser ara a la teulada d’ERC i Junts, que s’han de reunir altre cop en breu, tot i que ahir a la tarda tots dos partits es mantenien en posicions a simple vista incompatibles: els uns, assegurant que no tancaran un govern de coalició amb Junts abans de ser investits; els altres, dient que no investiran Aragonès sense un acord per governar en coalició. Els juntaires van reunir ahir a la tarda el grup parlamentari per fer una actualització de l’estat de les converses, “com ja s’ha fet altres vegades”, relativitzaven fonts consultades, que evitaven fer més valoracions. En tot cas, altres fonts indicaven que el sector descontent amb la marxa de les negociacions fins ara, segons explicava ja ahir aquest diari, hauria aprofitat per exposar el malestar i collar la direcció per reconduir la situació i tancar un acord que suposi un executiu de coalició. En una piulada, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, explicava que havia dinat amb el seu predecessor i amic Josep Rull durant unes hores de permís penitenciari. “Demana que es pugui arribar a un acord, governar bé i fer la independència. Si no ho aconseguim, quin sentit té que estiguin a la presó?”, gairebé implorava. A ningú se li escapa, de fet, que els consellers de Junts estan en el grup que pressiona per fer possible l’acord, tot i que un altre exconseller, l’exiliat Lluís Puig, desdramatitzava en canvi a TV3 la possibilitat que no hi hagi acord: “No crec que sigui un drama tornar a anar a eleccions”, etzibava.
Per si de cas, mentrestant, ERC no ha trencat les converses per buscar el sí d’En Comú Podem, amb qui van acordar reunions sectorials pel programa que ahir van continuar de manera discreta. “Només si Junts ens dona els 32 vots deixarem de dependre dels comuns”, recordaven fonts dels republicans. Des dels comuns valoraven que res no ha canviat en les males relacions entre ERC i Junts, tot i el document conjunt signat, i insistien als republicans que abandonin definitivament aquesta opció i apostin per un pacte amb ells... que suposaria necessàriament la complicitat del PSC, una possibilitat a la qual ERC es nega en rodó.
Convocatòria d’urgència
En espera de veure quin rumb agafa el desenllaç final, el nou gir de guió el va propiciar la CUP, que a primera hora del matí va convidar ERC i Junts a una reunió en terreny neutral –els despatxos del seu grup– en què van participar Carles Riera, Eulàlia Reguant, Pau Juvillà i Xavier Pellicer, pels amfitrions; Marta Vilalta, Sergi Sabrià i –telemàticament– Josep Maria Jové, pels republicans, i Jordi Sànchez, Elsa Artadi, Josep Rius, Míriam Nogueras i Francesc de Dalmases –aquest l’únic que hi era en persona–, per Junts. La CUP va posar un esborrany sobre la taula per reconduir la situació a partir d’un compromís basat en quatre premisses que “emmarqui la pròxima legislatura”: donar resposta a la crisi social i econòmica; “construir un mur de defensa” dels drets fonamentals que no tenen cabuda en el marc estatal; prendre la iniciativa i convocar una primera reunió “per construir un acord nacional per l’autodeterminació que vagi més enllà dels partits”, i situar el debat de l’estratègia independentista “fora del marc del pacte de govern”.
Tot i agafar-los a contrapeu, tant republicans com juntaires van accedir a trobar-se i van acabar signant el document, que només fa èmfasi en els punts de trobada ja coneguts i no indica com es poden resoldre els temes espinosos. “La reunió ha estat constructiva, però només podrem estar contents quan es trenqui el bloqueig”, valorava Riera després a TV3. Els cupaires, això sí, ja advertien que no mouran cap més dit, i deixaran que siguin ERC i Junts els que tornin a parlar, amb l’esperança que ara sí que s’entenguin.
El redactat final, en tot cas, va experimentar alguns retocs respecte a la proposta inicial. En el tercer punt, així, hi van afegir el “compromís inequívoc que des del diàleg i l’embat democràtic a l’Estat es pugui assolir l’exercici de l’autodeterminació i l’amnistia durant la pròxima legislatura”. El quart punt va passar a ser un compromís per “assolir un espai per al debat de l’estratègia independentista més enllà del marc de la governabilitat”. Certament, matisos difícils d’interpretar, tot i que des d’ERC s’entenia, amb molta precaució, que l’escull de l’estratègia podria deslligar-se de la formació de govern. Caldrà veure com ho llegeix ara Junts. Mentre encara durava la reunió, la diputada Laia Estrada ja exposava que la CUP veu el Consell per la República “com un actor més” de l’independentisme. És a dir, el que defensa ERC: que no pot ser l’espai comú, sinó com a molt un dels seus participants.
