El món local vol més poder per gestionar la postpandèmia
Reclamen al nou govern accelerar el contracte programa d’ajust social, més participació en la gestió dels fons europeus i dels de cooperació local
La llei de govern i finançament local, pendent
Amb nou president de la Generalitat i nou executius a punt de fer-se públic, els ajuntaments afronten la meitat del mandat que falta abans de les eleccions del 2023 en la demanda per continuar la col·laboració i el treball endegat amb el govern sortit perquè es concreti amb fet les línies obertes que establien més bilateralitat i empoderament del món local per gestionar l’etapa de la postpandèmia. Hi ha feina feta que va quedar aturada tres mesos mentre no es concretava nou president i nou govern, i ara demanen que es recuperi el temps perdut i s’acceleri els treballs que han de permetre l’arribada d’injecció econòmica i establir línies estratègies més acurades des del coneixement de les realitats locals.
La majoria d’ajuntaments han fet modificacions pressupostàries per poder fer front a les despeses extres generades per la pandèmia en neteja, adequació i manteniment d’espais o per activar ajudes en l’àmbit dels serveis socials i econòmics, mentre deixaven d’ingressar molts tributs per bonificacions o per no cobrar per serveis que no van poder oferir. Molts han activat o estan en ple procés de fer-ho de plans d’actuació municipals estratègic de recuperació o reactivació per fer front a aquesta crisi. Per fer més contundents les demandes d’arribada de nous recursos econòmics, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ja va xifrar en un esforç econòmic de despeses extra de 68 euros per habitant el que van haver d’assumir els ajuntaments en un estudi que van presentar després de rebre els resultats d’una enquesta feta a més de 200 municipis.
El món local ha anat rebent ajudes de l’administració, bàsicament de la Generalitat i també de les diputacions, ja que encara no tenen cap notícia del fons estatal de 3.000 milions d’euros del fons del govern espanyol que va presentar l’agost passat en arribar a un acord amb la Federació Espanyola de Municipi i Províncies (FEMP). El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, reclama al nou executiu que presidirà Pere Aragonès “la complicitat per ajudar-nos a negociar” amb l’Estat la suspensió de les regles de despesa que marca la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (Lrsal) del 2012 per invertir els estalvis dels ajuntaments. Soler celebra que podran tornar a tenir una interlocució “sense provisionalitat” i demana “una bilateralitat que es doni amb fets més enllà de paraules” i que passa per “un empoderament” dels governs locals a través d’una secretaria general un cop vist que no hi ha una conselleria específica com volia.
De la Generalitat han aconseguit 120 milions del fons local de cooperació extraordinari entre el 2020 i el 2021, però també hi ha el compromís de revisar-ho a l’alça, ja que les entitats municipalistes en demanaven 300. La presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, explica que és important posar fil a l’agulla i continuar amb la relació més àmplia que han tingut amb el darrer govern i accelerar el treball “calendaritzat amb les conselleries” després de reunir-se amb els nous directors i secretaries generals dels nous departaments. En qüestions socials i econòmiques de formació i ocupació, Arnau assegura que és molt important no haver de fer més addendes al contracte programa de l’anterior Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que va atorgar 253 milions enguany, sinó fer-ne un de nou donant-li una temporalitat del 2021 al 2024 aprofitant les feines fetes ja en comissions.
Malgrat el decret llei publicat el 29 d’abril fruit del compromís de l’aleshores conseller d’Interior Miquel Buch, de cedir als ajuntaments el 85% dels imports de les sancions recaptades durant el confinament, 850.000 euros, Soler també va lamentar que no tenen el llistat del que toca a cada consistori ni quan o com es faran els pagaments. A més reclama que les línies d’ajuts compensatoris a diferents sectors no deixin fora els ajuntaments que presten un servei públic quan els privats que presten aquest mateix servei sí que s’hi poden acollir.
Next Generation
Una altra de les reclamacions pendents de resoldre és el fet de tenir vot i veu en la comissió dels fons europeus Next Generation per garantir un repartiment equilibrat. En l’òrgan de gestió dels fons “necessitem participar-hi totes les entitats municipalistes”, diu Arnau, demanda amb què coincideix Soler, per assegurar que “ningú quedi enrere” i es facin projectes transformadors amb accent territorial.
Demandes estructurals
La petició de més concertació i complicitat territorial a l’executiu entrant inclou aquelles demandes històriques i estructurals del municipalisme que Soler resumeix, entre altres, en la llei de territori, la de governs i finançament local –amb la normativa encallada des del 2015–, la implantació d’energies renovables i continuar amb l’Agenda Rural de Catalunya, que vol evitar el despoblament de les zones rurals fomentant-ne la dinamització, la iniciativa que l’ACM coordina amb l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS).
Represa de la fusió
Les dues entitats més representatives del municipalisme també han aparcat per la pandèmia els treballs per fusionar-se i dotar-se d’una sola veu, però que ara reprendran un cop s’ha començat a recuperar la capacitat de trobades presencials. Se centraran a trobar la fórmula jurídica per fer-ho possible i acabar els estudis econòmics, de gestió tècnica i recursos humans.
