De l’empresa privada a la gestió pública

És, pot­ser, el mem­bre del govern que ha aixe­cat més pol­se­guera en saber-se’n la iden­ti­tat. I és que si algú s’ha sabut bellu­gar en els cer­cles del poder polític i de l’Íbex 35 és aquest bada­loní de 57 anys, de qui tot­hom des­taca la seva for­mació periodística, però que també és gra­duat a Esade en admi­nis­tració i direcció d’empre­ses. Els vellards de la premsa econòmica el conei­xen de quan va estre­nar la ploma en una agència de notícies, abans de pas­sar a diri­gir la comu­ni­cació de Gas Natu­ral. Més tard, amb Antoni Bru­fau, va exer­cir alts càrrecs en energètiques com Rep­sol o Petro­cat, fins que en la segona dècada del segle va arri­bar a ser direc­tor gene­ral adjunt de Cai­xa­Bank i més tard va diri­gir la Fun­dació La Caixa. Se’l coneix per la seva habi­li­tat per entrar als cena­cles de les grans deci­si­ons, i s’ha mogut amb traça per des­pat­xos com els de Soraya Sáenz de San­ta­ma­ria o Iván Redondo. Una mos­tra del perímetre dels seus con­tac­tes va que­dar palesa en la llista de con­vi­dats al casa­ment de la seva filla, una autèntica cimera d’influ­ents, on van com­par­tir canapès Zapa­tero i Artur Mas; Isi­dre Fainé i Flo­ren­tino Pérez, i Pilar Rahola i Pedro J. Ramírez, entre molts d’altres, i també el qui ara serà el seu pre­si­dent i pre­ce­dent a Eco­no­mia, Pere Ara­gonès. La premsa dels rumors no s’acla­reix sobre el seu paper, resis­tent o aqui­es­cent, en el tras­llat de les seus de La Caixa arran de l’1-O i pot­ser algun dia caldrà escol­tar la seva versió. Aquesta legis­la­tura Giró serà sota la lupa. No va ser la pri­mera opció: arriba a con­se­ller després del desis­ti­ment d’Elsa Artadi i Josep Rius, sota la rece­losa mirada de l’ala esquerra del Par­la­ment, però amb la con­fiança dels qui hi veuen un inde­pen­dent amb molta mili de ges­tor a l’esquena.