De l’empresa privada a la gestió pública

És, potser, el membre del govern que ha aixecat més polseguera en saber-se’n la identitat. I és que si algú s’ha sabut bellugar en els cercles del poder polític i de l’Íbex 35 és aquest badaloní de 57 anys, de qui tothom destaca la seva formació periodística, però que també és graduat a Esade en administració i direcció d’empreses. Els vellards de la premsa econòmica el coneixen de quan va estrenar la ploma en una agència de notícies, abans de passar a dirigir la comunicació de Gas Natural. Més tard, amb Antoni Brufau, va exercir alts càrrecs en energètiques com Repsol o Petrocat, fins que en la segona dècada del segle va arribar a ser director general adjunt de CaixaBank i més tard va dirigir la Fundació La Caixa. Se’l coneix per la seva habilitat per entrar als cenacles de les grans decisions, i s’ha mogut amb traça per despatxos com els de Soraya Sáenz de Santamaria o Iván Redondo. Una mostra del perímetre dels seus contactes va quedar palesa en la llista de convidats al casament de la seva filla, una autèntica cimera d’influents, on van compartir canapès Zapatero i Artur Mas; Isidre Fainé i Florentino Pérez, i Pilar Rahola i Pedro J. Ramírez, entre molts d’altres, i també el qui ara serà el seu president i precedent a Economia, Pere Aragonès. La premsa dels rumors no s’aclareix sobre el seu paper, resistent o aquiescent, en el trasllat de les seus de La Caixa arran de l’1-O i potser algun dia caldrà escoltar la seva versió. Aquesta legislatura Giró serà sota la lupa. No va ser la primera opció: arriba a conseller després del desistiment d’Elsa Artadi i Josep Rius, sota la recelosa mirada de l’ala esquerra del Parlament, però amb la confiança dels qui hi veuen un independent amb molta mili de gestor a l’esquena.