Bregada en el cos a cos i en el pactisme
Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació Teresa Jordà
Teresa Jordà (Ripoll, 1972) no ha estat mai una política de despatx. Bregada a les Joventuts d’Esquerra Republicana i ja molt activa políticament durant la seva etapa universitària a la UAB –és llicenciada en història moderna i contemporània–, ha tingut un tracte molt de tu a tu amb tothom durant els seus divuit anys a l’Ajuntament de Ripoll, vuit com a alcaldessa, i ha estat bregada també en la cultura del pacte, ja que va haver de lligar caps amb el PSC i ICV. A més, està molt acostumada al cos a cos. Així, i per exemple, va entomar la renovació del POUM, un procés complex i sempre incòmode per a qualsevol equip de govern, i, també, va saber empassar-se algun galàpet, quan va modificar l’ARE de la Preparación, en perdre una consulta popular.
Tot això ve a tomb, perquè Jordà ha donat continuïtat a aquesta manera de ser i de fer en la seva primera etapa al capdavant de la conselleria d’Agricultura. Tot i ocupar el càrrec des del maig del 2018 i després de renunciar a l’escó de diputada a Madrid, ha fet feina fent prosperar les lleis de la vitivinicultura, de protecció de les oliveres monumentals, d’espais agraris i contra el malbaratament alimentari i els plans estratègics del cos dels Agents Rurals i de l’alimentació. No li han estalviat mobilitzacions –el sector de l’avellana i de la viticultura–, ni maldecaps, com ara l’assalt a granges i la polèmica dels ossos. Sigui com sigui, té aquesta motxilla per assumir, en un moment de tomb mundial cap a la sostenibilitat, una cartera que inclou canvi climàtic i alimentació. Ja té deures, el pacte nacional per la política alimentària.