Aval a l’indult, però amb l’amnistia com a objectiu
El nou govern i l’independentisme mantenen la reivindicació de la mesura excepcional per als més de 3.000 represaliats
Cuixart reitera al Suprem: “Ahir, avui i sempre que calgui, ho tornarem a fer”
Els nous cants de sirena de Pedro Sánchez apel·lant a la “concòrdia” aprofitant la constitució del nou executiu liderat per Pere Aragonès, donant noves expectatives per aprovar l’indult als presos polítics, ara ja amb l’esperat informe del Tribunal Suprem (TS) desfavorable, no ha mogut ni un mil·límetre l’estratègia per mantenir la demanada d’una llei d’amnistia general que inclogui els més de 3.000 represaliats de la causa independentista. En la presentació del nou govern, Aragonès no va fer escarafalls a la possibilitat que es produeixin aquests indults, ja que “alleugeriria el patiment” dels presos i els seus familiars, però va insistir que no seria una “solució justa” perquè aquesta ha de passar ineludiblement per posar fi a la repressió a través d’una llei d’amnistia, la proposta que té “un consens ampli de la societat”.
Amb la taula de diàleg a l’horitzó, i malgrat les reiterades negatives a tractar aquesta qüestió que l’executiu de Sánchez ja havia traslladat al president Quim Torra, Aragonès té previst traslladar aquesta petició via telefònica en els pròxims dies al president espanyol. “Amnistia per als represaliats, acompanyada del dret a l’autodeterminació”, va reblar, com a solució per resoldre el conflicte amb l’Estat espanyol de manera “democràtica”.
En la mateixa direcció es va definir la vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, en declaracions a La2, destacant que els presos polítics “evidentment que es mereixen sortir” i “tots ho celebrarem” en l’aspecte personal, però “això no pot tapar que hi ha 3.300 persones represaliades” i que “l’única solució passa per l’amnistia”. Artadi també qüestionava que Sánchez fes l’anunci ara apel·lant a la concòrdia quan no havia fet res en els últims tres anys.
Pels comuns, que el novembre passat van vaticinar que la resolució dels indults no es podia allargar més de sis mesos, la llibertat dels presos “és el primer pas per posar fi al govern dels jutges i que la política torni a recuperar el seu protagonisme”, segons la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també es mostrava satisfeta pel fet que Sánchez hagi donat “senyals inequívocs que els indults són imminents”.
Reaccions al Suprem
L’informe del Tribunal Suprem en què s’oposa als indults també va generar reaccions, bàsicament perquè l’argumentari era l’esperable. Una de les matineres va ser la del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, amb la piulada: “Per la democràcia i el dret a l’autodeterminació, mai no renunciarem a l’exercici de drets fonamentals, a la mobilització no violenta i a la desobediència civil”, que conclou amb un “Cap distracció: ahir, avui i sempre que calgui ho tornarem a fer”, que ja va popularitzar durant el judici. Des d’Òmnium, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, va explicar que l’informe del tribunal, qualificant d’antidemocràtic Cuixart, quan és el que “ha condemnat l’exercici de drets”, dona més arguments, assegura, per “incloure’l a la causa que portarem al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg”. Coincidint amb la CUP, considera que l’informe confirma que el TS es dedica a fer “política i no justícia”.
Qui va sortir en defensa de la posició de Sánchez va ser l’expresident socialista del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, lamentant que els partits de dreta, i en concret el PP, no donin suport a l’executiu en una “qüestió d’estat” que ha de servir per “acostar posicions i dialogar”. Va comparar la situació amb l’acostament que va propiciar a fi d’ETA, i en què el PSOE també va ser titllat de traïdor. Al TS li va recordar que els indults “són una decisió política” que no els correspon.
“Equivocació històrica” i falta de penediment
La pressió sobre Pedro Sánchez visualitzada ahir durant el ple al Congrés per Pablo Casado va tenir continuïtat també fora de Madrid. El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar que atorgar els indults als presos polítics catalans seria “una equivocació històrica” sense precedents en una democràcia europea. Però també des del mateix PSOE van sortir veus que posaven en qüestió la decisió, com la del president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, assegurant a les xarxes que “és evident que no ha de ser indultat qui no vol ser-ho perquè no respecta ni creu en les lleis que ho fan possible”.
A Catalunya el secretari general del PP, Santi Rodríguez, destacava la coincidència amb l’argumentació de l’informe del Tribunal Suprem que considera que els presos no han reconegut haver comès “fets contraris a les lleis democràtiques” ni un “perjudici” contra tota la societat catalana. El líder de Cs, Carlos Carrizosa, va aplaudir que la justícia “sigui contundent” quan no hi ha penediment.