L’acord es fa pregar a Israel enmig d’una dreta crispada

Els líders involucrats en el nou projecte de govern israelià, que ha de fer fora el primer ministre Benjamin Netanyahu, no van aconseguir ahir presentar l’executiu de manera oficial. Les negociacions maratonianes continuaven en marxa i ho feien envoltades d’un cert optimisme. Diversos observadors avançaven que la cosa arribaria a bon port i els aspirants a governants sabien que encara podien allargar les discussions durant 24 hores més, fins que el mandat de Yair Lapid per formar govern s’esgotés avui a la mitjanit.

Mentrestant, l’animadversió cap al potencial nou executiu continuava fent-se evident en diversos sectors de la societat israeliana. “Aquest home hàbil ha arribat al seu final precisament pel seu talent natural, pel seu èxit i pels seus assoliments”, publicava sobre Netanyahu el diari Makor Rinshon, una publicació de dretes vinculada al sionisme religiós: “Cada hegemonia té una resistència automàtica. Hi ha alguna cosa de tràgic, fins i tot injust, en aquest joc, però així és com funciona.” El Yated Ne’eman anava una mica més enllà. Aquest diari, afiliat a un dels grups participants de l’aliança ultraortodoxa Judaisme Unit de la Torà, que amb l’ultraortodox Xas ha participat en la majoria de governs israelians aquest segle, lamentava la pèrdua d’influència que el nou executiu suposaria per als partits ultraortodoxos: “Por i preocupació” per l’establiment d’“un govern antijueu amb membres que declaren el seu compromís per ferir la comunitat ultraortodoxa”. “El govern de la malícia”, afirmava.

Els seguidors de Netanyahu seguien amb tensió el curs dels esdeveniments, sabedors que la formació del govern anti-Netanyahu podia ser una realitat en qualsevol moment. Molts d’ells van respondre a la crida d’alguns líders religiosos jueus, que van animar els seus seguidors a fer “tot” el que poguessin per evitar la formació de govern. Els líders de Yamina, el grup ultra-dretà que havia jugat a dues bandes entre les possibilitats de formar govern amb Netanyahu o de fer-ho amb Lapid, van patir un augment en les amenaces contra ells. Els serveis d’espionatge van adjudicar-los gairebé el màxim nivell de seguretat i Naftali Bennett i Ayelet Shaked –números u i dos del partit– tenen policia patrullant a les seves cases i cotxes blindats a disposició. Avigdor Lieberman, cap de Israel Casa Nostra i també implicat en les converses de govern, hauria rebut diverses trucades amenaçadores, algunes de mort.

El diputat del Likud Miki Zohar va intervenir per assegurar que “no hi ha lloc” per a amenaces o actes violents contra electes. El diputat de Yamina Matan Kahane va pressionar els rabins perquè aclarissin que les protestes contra el potencial nou govern havien de ser pacífiques. Alguns opinadors plantejaven la possibilitat que l’esquerra i el centre de l’espectre polític lamentin en un futur proper haver posat fi a la carrera de Netanyahu a canvi d’impulsar les de líders d’ultradreta com Naftali Bennett o Avigdor Lieberman.