Aliança inèdita per desbancar Netanyahu
Un acord de vuit partits, amb ultradretans i àrabs, fa govern a Israel
Benett i Lapid acorden manar dos anys cadascun, però membres de la coalició amenacen d’abandonar-la impedint que superi el vot de confiança
Amb els nervis trencats i esgotant fins a l’últim segon. Així és com una coalició inèdita formada per vuit partits amb ideologies irreconciliables va informar el president, Reuven Rivlin, que tenia un govern format minuts abans de la mitjanit, quan s’esgotava el termini legal de Yair Lapid. Això treu Benjamin Netanyahu del càrrec de primer ministre i hi posa Naftalli Bennett i, després, Yair Lapid, en un acord pel qual cadascun serà líder de l’executiu durant dos anys.
Els intents d’alguns líders d’esgarrapar alguna cosa més en els acords de coalició van posar en risc el projecte de govern. A poques hores perquè el mandat s’extingís, el document fundacional del nou govern tenia les signatures de Yesh Atid, Israel Casa Nostra, Blanc i Blau, Meretz i els Laboristes, però n’hi mancaven tres.
Eren les del grup islamista Llista Àrab Unida, liderat per Mansour Abbas, i els partits de dretes Yamina –de Naftali Bennett– i Nova Esperança –de Sideon Gaar–. Aquests dos partits rebutjaven les posicions d’Abbas, sobre els quals sobrevolava l’ombra de Netanyahu. El primer ministre més longeu en la història d’Israel estaria fent els possibles per evitar la formació d’un govern sense ell, i seduir el partit islamista era una de les seves estratègies. Membres del grup àrab van reconèixer que el líder del Likud els hauria promès mesures que els potencials membres de la coalició (Yamina i Nova Esperança) es negaven a acceptar. A canvi, la Llista Àrab Unida hauria d’abandonar la coalició.
Les suposades promeses de Netanyahu tindrien a veure amb l’anul·lació de la llei Kaminitz, que penalitza la construcció il·legal d’habitatges, una mesura que afecta la població beduïna d’Israel. “El partit vol aconseguir beneficis per a la població àrab del país”, reconeixia Abbas: “Volem trobar una solució a la crisi d’habitatge i a la falta de reconeixement d’alguns municipis del Negev”, deia sobre la regió desèrtica del sud del país. Quan els d’Abbas van signar l’acord de govern van convertir-se en el primer grup palestí que s’havia unit a un govern israelià. La seva foto amb l’ultranacionalista Bennett i amb el centrista Lapid són ja part de la història de la política israeliana.
L’altre front que impedia la signatura de Yamina tenia a veure amb el control sobre el poder judicial. La número dos del partit, Ayelet Shaked, exigia per a ella el càrrec al comitè encarregat d’escollir jutge, que ja havia estat promès a la líder dels laboristes, Merav Michaeli, que va acabar acceptant una rotació entre totes dues. La disputa té una forta significació ideològica: Shaked va ser ministra de Justícia entre el 2015 i el 2019, temps en què va incrementar el control sobre el Tribunal Suprem i va reduir la seva independència. Això és l’oposat al que havien promès els laboristes en un país en què l’esquerra veu el Tribunal Suprem com una eina per posar límit als excessos del govern. I en aquesta batalla Michaeli podia estar ja preocupada per l’adjudicació del Ministeri de Justícia a Saar. Finalment, Bennett va signar l’acord en nom del seu partit, però tindria alguns desertors a les seves files i això amenaçaria la formació de govern quan arribi el vot de confiança.
Membres del Likud van cridar els seus seguidors a manifestar-se al club esportiu de Ramat Gan, on es feien les negociacions. Algunes veus asseguraven que Netanyahu podia estar preparant algun cop per formar govern en cas que Lapid no ho aconseguís i que la pilota passés al teulat del Parlament. Al migdia, quan la periodista Dana Weiss va demanar-li si estava en la seva última setmana com a primer ministre, Netanyahu va contestar-li: “Això és el que t’agradaria a tu.”
La clau de la derrota
Netanyahu ha sotmès Israel a quatre eleccions consecutives en dos anys en un intent d’obtenir una majoria parlamentària que li garantís la continuïtat com a primer ministre i la immunitat contra els tribunals. L’electorat s’ha dividit entre els pro-Netanyahu –que el veuen com a protector d’Israel– i els anti-Netanyahu –que el veuen com una amenaça per a la democràcia–. Investigadors com ara Noam Gidron afirmen que l’aparició d’una minoria de votants de dretes anti-Netanyahu ha posat fi a la seva hegemonia.
El sistema electoral reparteix diputats d’una manera proporcional i premia els partits que superen el 3,25% de vots necessaris per entrar al Parlament. Nova Esperança, escissió recent del grup de Netanyahu i guanyadora de sis escons, ha estat clau perquè el bloc pro-Netanyahu es quedés amb 59 diputats, a dos de la majoria. I ho ha fet amb menys del 5% dels vots.
Queda un govern format per nacionalistes acèrrims, partits de centreesquerra i un partit islamista i encara tenen detalls per discutir. Lapid, instigador de l’executiu, podria no liderar mai el país si el govern cau aviat.
LES XIFRES
Herzog, nou president
Israel escollia ahir també nou president per als pròxims set anys. Els 120 diputats votaven en secret entre dos candidats. Miriam Peretz, una activista sobre sionisme i sobre la pèrdua d’éssers estimats, després de perdre un fill lluitant al Líban el 1998 i l’altre en una operació militar a Gaza el 2010, i Isaac Herzog, antic membre dels laboristes i líder de l’Agència Jueva, que s’encarrega de donar suport als jueus que migren a Israel. Herzog va imposar-se amb 87 vots. El nou president, fill del sisè president d’Israel i eventual cap de l’exèrcit, Chaim Herzog, agafarà el relleu de Reuven Rivlin el 9 de juliol. La figura del president és en part simbòlica, però diverses veus indiquen que el to conciliador de Herzog serà beneficiós en els temps de caos.