El govern espanyol ultima les tasques per aprovar aquest dimarts els indults
Els presos quedarien lliures un cop el rei Felip VI signi els decrets, es publiquin al BOE i els apliqui el Suprem
El Consell de Ministres ultima els preparatius per aprovar aquest dimarts els 9 decrets que concedeixen l’indult parcial per a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn, condemnats per sedició i malversació de fons. Aquest dilluns a la tarda la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, es reuneix amb el secretaris i subsecretaris d’Estat per analitzar els documents. Segons han apuntat diverses veus del govern espanyol, l’executiu basa els indults en el concepte de la ‘utilitat pública’, un dels tres supòsits que –juntament amb els de ‘justícia’ i ‘equitat’- contempla la Llei d’indults de 1870.
Sánchez té previst anunciar la decisió aquest dilluns a un acte al Liceu i el dia 30 –un cop concedits- explicarà la decisió al Congrés en una compareixença a petició pròpia. A la seva argumentació el govern espanyol defensa que serviran per restablir “la convivència a Catalunya”. Segons va avançar diumenge el diari ‘El País’, cada decret té una extensió de 30 pàgines i suposarà un indult parcial que contempla la part de les penes que els queda per complir.
Els presos podran abandonar els centres penitenciaris un cop el rei Felip VI signi els decrets del govern espanyol, aquests apareguin publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i el Tribunal Suprem els apliqui, tot i que els tràmits es poden allargar algunes hores per als condemnats per malversació.
Sánchez feia tres setmanes (des del 25 de maig) que havia anunciat que adoptaria la decisió pensant en els valors de la “concòrdia”, i no la “revenja”. La carta d’Oriol Junqueras del 7 de maig apuntant que la via unilateral no és “desitjable” li va aplanar el terreny davant els crítics.
L’acord arriba després que Sánchez hagi anat aconseguint adhesions. Primer dels barons del PSOE crítics, que van acabar avalant els indults com una via de solució. Després de la patronal i de l’Església catalana, i finalment el president de la CEOE, Antonio Garamendi, els va beneir “si serveixen per normalitzar” la situació.
S’hi va sumar el resultat de la manifestació de Colón de diumenge de la setmana passada, on les tres dretes, PP, Vox i Cs, van acudir dividides i que finalment va rebre aproximadament 25.000 persones, menys assistents que la que va tenir lloc el 2019.
Perquè es facin efectius els indults, cal que el rei signi els decrets, que aquests apareguin al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i que el tribunal sentenciador –és a dir el Tribunal Suprem- els apliqui dictant ordres de llibertat per a tots els que tenen la pena extingida.
Una de les possibilitats és que els indults eliminin les penes pel delicte de sedició pel que el Tribunal Suprem va condemnar 9 dels 12 jutjats pel procés. Són Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez, i Jordi Cuixart.
Si es dóna aquest supòsit els indults no alteraran les penes per malversació de fons, de manera que el Suprem haurà de recalcular les penes per a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa (els únics condemnats per aquest delicte), que podran abandonar la presó igualment perquè ja han complert la part proporcional.
Tots els que tenen condemna a inhabilitació la mantindrien intacta, de manera que no podrien exercir càrrecs públics.
Previsiblement la concessió dels indults tindrà com a resposta un recurs de Vox al Tribunal Suprem, malgrat que els juristes no es posen d’acord sobre la capacitat de la ultradreta de recórrer ni tampoc sobre les possibilitats que el Suprem els revoqui.
El llarg recorregut de la concessió
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va ser qui va posar primer a debat públic la possibilitat dels indults als presos independentistes. Va ser el 13 de desembre del 2017, a 8 dies de les eleccions del 21-D que va guanyar Inés Arrimadas.
El desembre del 2019 l’advocat Rafel Jufresa va presentar la petició formal dels indults per a tots els condemnats del procés, i després s’hi van sumar les peticions d’UGT per a Dolors Bassa i dels expresidents del Parlament per a Carme Forcadell.
Pedro Sánchez ja havia manifestat la seva voluntat de “deixar enrere la deriva judicial” en diverses ocasions, però ho va fer explícit al discurs d’investidura del 4 de gener del 2020 on va ser reelegit com a president amb els vots d’ERC.
El govern espanyol va iniciar la tramitació dels expedients el setembre del 2020. El ministre Juan Carlos Campo ho va anunciar durant la sessió de control del Congrés dels Diputats i la dreta va obrir la campanya en contra de la mesura.
Els expedients d’indult requereixen l’informe preceptiu –però no vinculant- del Tribunal Suprem, el 26 de maig del 2021 va posicionar-se en contra d’aquesta possibilitat assegurant que no hi ha raons de “justícia, equitat i utilitat pública” que els justifiquessin.
El Suprem va anar més enllà per entrar en valoracions polítiques. Va afirmar que la concessió suposaria una mena “d’autoindult” pel fet que l’estabilitat del govern espanyol aquesta legislatura depèn dels vots d’ERC. Adduïa també que no hi ha hagut penediment.
Per contra, el govern espanyol ha considerat que els indults són una peça necessària per al “retrobament” i la recerca d’un encaix entre Catalunya i Espanya en el marc de la taula de diàleg que els presidents català i espanyol, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, establiran a partir de la seva trobada a La Moncloa.
Els indults no afecten els líders del procés que es troben a l’estranger; Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira, i Anna Gabriel, tot i que aquesta última no ha estat mai acusada de sedició.
L’executiu de Sánchez manté que impulsarà una reforma del Codi Penal per adequar els delictes de rebel·lió i sedició als estàndards europeus, fet que a la pràctica pot suposar una rebaixa de les penes i que podria evitar el seu ingrés a presó en un eventual retorn.