“Sortim a treballar per la república”

Una jornada històrica

Feia més de tres anys i mig que s’esperava la imatge, una més que passarà a engruixir els llibres d’història del país. I es va produir amb puntualitat, després que el BOE publiqués al matí els nou indults aprovats la vigília pel govern espanyol, i el Suprem s’abstingués aquest cop de demorar-ne l’execució. Els manaments judicials de llibertat arribaven a quarts d’onze del matí als centres penitenciaris, i al punt del migdia, després d’haver completat els tràmits corresponents, els set ingressats al mòdul 2 de la presó del Bages en sortien plegats per ja no haver de tornar-hi a entrar més. Ho feien, just en el moment que cessava la pluja que havia caigut durant el matí, tot enarborant una pancarta amb el lema “Freedom for Catalonia”, llibertat per a Catalunya, en anglès, conscients que la que protagonitzaven era una notícia d’abast internacional, com testimoniaven les desenes de periodistes –alguns de mitjans estrangers– congregats a les portes, ben bé tants com activistes independentistes que hi van acudir amb estelades i pancartes demanant l’amnistia –a peu, això sí, perquè els Mossos tallaven els accessos– per rebre els artífexs de l’1-O.

A la porta del recinte, el president Aragonès els esperava al capdavant d’una comitiva del govern amb les conselleres de Drets Socials, Violant Cervera, i Cultura, Natàlia Garriga, així com el de Salut, Josep Maria Argimon, a més d’una nodrida delegació dels partits independentistes, amb diputats com Núria Picas i Lluís Salvadó (ERC), un altre dels que estan pendent de judici pel referèndum; Albert Batet i Josep Rius (Junts) o Dolors Sabaté (CUP). “Avui no és un dia de renúncia, ens reafirmem a seguir lluitant per no deixar ningú enrere”, proclamava el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que després d’un record per als exiliats, s’enorgullia d’haver mantingut el seu càrrec tot i els vora quatre anys de reclusió. “Seguirem exercint cadascun dels drets condemnats pel Suprem”, desafiava també, en al·lusió als de reunió i manifestació pacífica.

La seva abraçada amb Jordi Sànchez –els dos líders socials condemnats per la multitudinària protesta del 20-S contra els escorcolls de la Guàrdia Civil a la seu d’Economia, que són els que han estat més temps a la presó– va ser una altra de les imatges de la matinal. “La nostra sortida és també un homenatge a tota la gent de l’exili”, reblava l’expresident de l’ANC, que es mostrava “determinat” a guanyar ara el que no es va poder l’1-O. Sànchez, visiblement emocionat i agraït a tots els que, com Joan Bonanit, també present ahir, els han fet costat en els més de 1.300 dies de reclusió, va denunciar que l’Estat espanyol “no accepta” el que diuen els tribunals europeus, ja que no respecta la immunitat dels eurodiputats a l’exili, i es va conjurar per a una “victòria immediata”, que no és altra que la condemna del regne d’Espanya al Tribunal d’Estrasburg per haver vulnerat “els drets i llibertats” dels catalans.

L’exconseller d’Interior, Quim Forn, rememorava el Freedom for Catalonia que ja havia reivindicat el 1992 pels Jocs de Barcelona. “Avui és la continuïtat”, s’enorgullia, mentre refermava: “Sortim amb les nostres conviccions inamovibles, continuem pensant exactament el mateix.” Josep Rull, extitular de Territori, tenia ganes d’agrair tots els suports, també als funcionaris i altres presos per les seves “tones d’humanitat i esperança”. “Sortim amb les conviccions més fortes que mai”, proclamava, mentre es mostrava igualment disposat a lluitar per aconseguir la independència, “malgrat que ens diuen que no hi tenim dret”. També molt sentit va ser el seu record per a l’exconseller de la Presidència Jordi Turull, a qui van tancar en ple debat d’investidura com a president de la Generalitat el març del 2018. “Fins que els exiliats no siguin lliures la nostra llibertat no serà plena”, subratllava ahir Turull, que lamentava les limitacions del seu indult. “El nostre compromís per culminar l’1-O ni és parcial, ni és reversible ni és condicionat”, proclamava, abans d’acabar amb un record per a l’expresidenta d’Òmnium Muriel Casals.

“Avui no s’acaba res, sortim a treballar per la llibertat, l’amnistia i l’autodeterminació”, subratllava l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, que assegurava que seran al costat de les més de 3.000 persones pendents encara de processos judicials. “Si creuen que tancant-nos ens tanquen les ganes, és que s’han equivocat de poble i s’han equivocat d’època”, emfasitzava.

Amb Turull fent de mestre de cerimònies, i instant Junqueras que marqués el to, el cant d’Els segadors va tancar l’acte, l’últim que l’independentisme confia haver der celebrar a les portes d’una presó. Un dels últims a enfilar cap a casa, carretera avall, era el capellà de Lledoners, Joan Prat, que va voler ser al comiat d’unes persones amb qui admetia que ha creat llaços d’amistat en aquest temps. A partir d’ara són ben lliures de mantenir-los, però ja fora dels murs de la presó.