Sánchez lloa que el càstig va ser útil per crear convivència
“El que va ser útil per a la convivència en el passat va ser el càstig, i avui és el perdó”
Té “molt a resoldre” amb Aragonès
El PP s’ennuega amb el recurs contra els indults
Aznar ataca empresaris i bisbes catalans
Després de no acceptar cap pregunta de la premsa al Gran Teatre del Liceu i a La Moncloa, el president Pedro Sánchez va oferir ahir a Brussel·les la seva primera compareixença amb respostes sobre els indults als presos del procés i, també per primera vegada, va veure la utilitat del càstig de la repressió com a llavor de convivència. “Els partits el que hem de fer és construir convivència. I el que va ser útil per construir convivència en el passat va ser el càstig, i avui el que és útil per construir convivència és el perdó”, va dir Sánchez, que encenia així els ànims entre l’independentisme. Fins ara havia diferenciat el temps del càstig i el de la concòrdia i l’indult, però el president espanyol mai havia vist en la repressió de 1.300 dies de presó un fruit de convivència. Pel que fa a la cita de dimarts que ve –dia de Sant Pere– a La Moncloa, Sánchez admet que els punts de partida entre ell i el president Pere Aragonès són diametralment oposats: “Amb el president de la Generalitat, hi ha molt a parlar, molt a dialogar i hi ha moltes diferències a resoldre.”
Davant el cor de veus que al Madrid oficial s’han sorprès pel fet que els presos polítics hagin sortit de les presons reivindicant la independència de Catalunya –Pablo Casado (PP) fins i tot sosté en contra de tota evidència que els ha sentit dir “ho tornarem a fer”–, Sánchez hi va restar importància. “Ja he escoltat quines són les seves proclames, les seves reclamacions. Ja les coneixem tots. La democràcia espanyola integra, no exclou. [...] Si és que la democràcia espanyola és una gran democràcia! I precisament l’altre dia va demostrar la seva fortalesa, que és capacitat d’integració i de resolució dels seus conflictes”, va assenyalar. I sobre la veu dels presos, avisa que “tothom pot defensar les seves idees, però dins del pacte constitucional i la legalitat democràtica”.
D’Artur Mas a Aragonès
A la reunió amb Aragonès, Sánchez hi acudirà amb l’“agenda per al retrobament”, que és el fruit de rescatar les reivindicacions “des dels famosos 22 punts d’Artur Mas” fins als punts afegits pels successors –a Carles Puigdemont i Quim Torra no els va citar pel nom– en inversions, finançament i la reparació del president Lluís Companys, segons va recitar ell mateix. I desafia el president català a compartir les prioritats del govern espanyol: la superació de la pandèmia, culminar la vacunació, la recuperació econòmica i l’aplicació dels fons europeus.
Després de l’entrevista amb Aragonès dimarts, Sánchez espera viure un dels debats més crispats de la legislatura dimecres al Congrés, quan defensi els indults davant el clam del PP, Vox i Ciutadans.
Casado, Google i CDR
Amb Casado al capdavant, el PP ja fa més d’un mes que trasllada als periodistes la certesa que el partit no només està legitimat per recórrer contra els indults als presos, sinó que la impugnació davant la sala tercera del Suprem té aroma de victòria. Per això va sorprendre que el 17 de juny, a Sitges, Casado s’aferrés a la portada del dia d’El Mundo per invocar que un informe de la Guàrdia Civil sobre els CDR cités una cerca a Google del seu nom com el gran motiu que inflaria les veles argumentals del recurs del PP. En la primera gran reunió de l’equip jurídic, però, el PP va evidenciar ahir que s’ennuega amb un recurs més que anunciat i va optar per aturar la seva personació fins a llimar els serrells que justifiquin la legitimació dels motius pels quals creu que el partit o els seus líders a títol personal són ara una víctima directa de la llibertat d’Oriol Junqueras i els altres vuit presos. El ministre de l’Interior i magistrat en excedència, Fernando Grande-Marlaska, va ridiculitzar ahir que el PP ho basi tot en la feblesa d’una cerca a Google quan el record d’ETA és recent, i ho va fer davant una víctima com la popular Teresa Jiménez-Becerril. “Els que hem viscut la història trista i tràgica d’ETA sabem que quan et trucaven per dir-te que sorties en una informació, volia dir que sabien on vivies, tenien plànols de casa teva i els horaris de quan et llevaves i a quina hora sorties... És que vostès ho utilitzen tot! És que si utilitzen que algú ha posat un nom a Google... Siguem seriosos! I vostè, que és víctima directa d’ETA, entengui’m”, va dir Marlaska. Si el PP ho fia tot a una cerca a Google, cal recordar que el motiu esgrimit per Inés Arrimadas (Cs) en el seu recurs ja formalitzat és que ella seia físicament al Parlament durant el procés perquè era diputada. En el cas del banquer Alfredo Sáenz el 2011, el Suprem –amb Carlos Lesmes de ponent– ja va rebutjar que Joan Coscubiela es considerés una víctima de l’indult del banquer pel fet de ser un simple diputat.
Mentre el recurs no es redacta, el PP sosté que es basarà en l’informe en contra del Tribunal Suprem i “defensarà la igualtat dels espanyols” davant uns indults que “són un pagament polític als independentistes”. L’equip jurídic està format per Enrique López (conseller de Presidència, Justícia i Interior d’Isabel Díaz Ayuso i exvocal del CGPJ), Fernando de Rosa (portaveu de la comissió de Justícia del Senat i expresident del CGPJ), Luis Santamaría (portaveu de Justícia del PP al Congrés i exconseller valencià) i Javier Zarzalejos (eurodiputat i negociador amb ETA a Zuric el 1998 sent el secretari general de la Presidència d’Aznar), entre d’altres.
Aznar: l’11-M, indults...
La inacció d’una part del PP era denunciada ahir per José María Aznar, que va posar Ayuso com a model de bel·ligerància –“denoten un nivell polític molt baix els que van pel món sense dir una paraula més alta que l’altra”– i va atacar els empresaris i els bisbes catalans: “El que han dit el Cercle d’Economia i alguns empresaris i la Conferència Episcopal Tarraconense sobre els indults... És per apuntar-ho i tenir-ho al cap i no oblidar-ho.” “Si a un empresari català li assalten l’empresa, dirà que no es jutgin o que s’indultin els assaltants?”, va reblar. Al PSOE, Aznar el va acusar d’arribar al poder “en circumstàncies especials”: “Aprofitant uns atemptats terroristes el 2004 i, després, aprofitant una moció de censura amb el suport de separatistes i exterroristes.”