El bipartidisme s’imposa en les regionals franceses
L’abstenció massiva afavoreix que la dreta republicana i els socialistes mantinguin les actuals majories en els consells
El partit de Le Pen queda sense dirigir cap regió i el de Macron obté uns resultats pobres
Cap sorpresa i zero alternança. El paisatge polític de les regions es manté idèntic a França. L’abstenció massiva, del 65%, va marcar ahir la segona volta de les eleccions regionals i departamentals, i els partits tradicionals conserven el seu actual domini dels organismes territorials. De les dotze regions continentals, Els Republicans (LR, dreta) continuaran al capdavant de set i el Partit Socialista, de cinc. Gairebé tots els departaments també seguiran dirigits per aquestes dues formacions, de manera que la dreta republicana és la força que disposa de més poder territorial, malgrat el seu declivi en el tauler nacional.
Després d’uns resultats menys elevats del que es temia en la primera volta, el Rassemblement National (RN) va tornar a punxar. El partit de Le Pen quedarà sense governar cap regió després de perdre en la segona volta a la Provença-Alps-Costa Blava (PACA, al sud-est), on havia quedat primer diumenge passat. Segons les estimacions, el president regional Renaud Muselier (LR) va guanyar amb el 57% dels vots, al davant de la llista ultradretana (43%). A la regió marsellesa es van obtenir els resultats més ajustats, ja que a la resta de territoris els presidents sortints van guanyar amb diferències de 10 o fins i tot de 20 punts respecte als segons. En el cas del partit d’Emmanuel Macron, només va aconseguir el 7% dels vots al conjunt del país i els seus candidats van tenir un rol testimonial.
“Aquest resultat em dona la força d’anar a l’encontre de tots els francesos”, va assegurar el conservador Xavier Bertrand, reelegit al capdavant dels Alts de França (nord), amb un discurs enfocat clarament amb vista a les pròximes presidencials. Aquest ministre en l’època de Nicolas Sarkozy espera que aquesta clara victòria reforci la seva candidatura, anunciada a principis d’any, de cara als comicis de l’any que ve. A més de Bertrand, dos presidents regionals més de l’òrbita de la dreta republicana –Valérie Pecresse, al capdavant de la regió de París, i Laurent Wauquiez, de la de Lió– també han mostrat certes aspiracions de cara a la pròxima cursa cap a l’Elisi. Amb el 38% dels vots, LR va ser la formació més votada al conjunt del país.
Baixa participació
No obstant això, la baixíssima participació registrada dificulta que es pugui treure cap conclusió categòrica d’aquests comicis de cara al futur. Només un 35% dels francesos van anar a votar, després que en la primera volta fossin el 33%. Aquesta abstenció tan bèstia s’ha vist afavorida per la conjuntura, com ara les ganes de la població de gaudir de la llibertat retrobada i la cultura centralista d’un país en què nombrosos ciutadans desconeixen les competències de les regions i dels departaments. Reflecteix, però, una tendència més profunda.
“De les últimes onze eleccions a França, n’hi ha hagut almenys set en què la participació s’ha situat per sota del 50%”, explicava a El Punt Avui el politòleg Patrick Lehingue, professor a la Universitat de Picardia, abans dels comicis d’ahir. Aquesta abstenció rècord simbolitza una crisi de representació que s’ha accentuat a França en els últims anys. Fins al punt que es comença a témer que la participació en les presidencials de l’any que ve caigui de manera considerable, tot i ser uns comicis en què els francesos solen mobilitzar-se de manera massiva.
La Catalunya del Nord és d’esquerra
A la Catalunya del Nord, l’esquerra conserva el seu domini. La socialista Carole Delga va guanyar de manera imponent els comicis a Occitània, amb el 57% dels vots. Les forces progressistes també continuaran sent majoritàries en el consell departamental dels Pirineus Orientals, ubicat a la zona de Perpinyà. L’esquerra va guanyar en nou cantons; la dreta, en sis, i els macronistes, en un. Tot i que la ultradreta havia quedat primera en diverses demarcacions en la primera volta, va ser derrotada en totes.
L’actual president regional de Còrsega, el nacionalista Gilles Simeoni, va confirmar els pronòstics i es va imposar amb el 42% dels vots en els comicis regionals. L’aposta d’aquest dirigent autonomista de presentar-se en solitari, sense els aliats independentistes amb qui havia governat des del 2015, ha resultat fructuosa. Simeoni disposarà d’una àmplia majoria en la futura assemblea corsa, en què la principal força d’oposició seran Els Republicans (dreta francesa). Dues llistes sobiranistes més també hi seran presents després d’haver aconseguit el 15% i el 12% dels sufragis al conjunt de l’illa, on es va registrar una participació de gairebé el 60%, molt més elevada que als altres territoris francesos.